Els invasors de la web!

Hola nois!
Gràcies a l’Anna he anat a classe amb els deures fets, però sabeu què em va passar? Quan vaig tornar a casa la mare m’esperava a l’habitació i em va dir:
-Marc, el que et vull dir no t’agradarà gens, però ja ho he fet.. t’he apuntat a classes de bàsquet.
-Què?!?!-vaig protestar.
-Sí, serà divertit. Comences demà.
No és just, ella no ha d’anar-hi. I clar, com que és divertit… No ho entenc, qui fa la feina sóc jo. Em vaig quedar parat i hi  va haver un silenci llarg. A mi no m’agrada l’esport però… què podia fer?
Al dia següent a la tarda vaig anar amb la meva mare. Era un edifici molt gran, vam entrar i hi havia una pila de nens. Jo em vaig acostar mentre que la mare parlava amb una altra dona.
– Hola! Aneu a jugar a bàsquet?
– Sí. Tu ets el nou, no?
– Sí. -mentre responia la mare em va fer un petó i va marxar.
Aquella dona que parlava amb la mare em va dir que es deia Raquel, era la professora. Em va donar una samarreta i uns pantalons curts.
– És la roba per jugar a aquest joc -em va dir ella.
Més tard ella ens parlava de com agafar la pilota, però jo no feia ni cas. Tots els nen em preguntaven: quants anys tens?,tens germans?… A l’hora del descans un nen es va acostar i em va dir tot seriós:
– Mai et quedis als vestuaris sol, diuen que hi ha un monstre.
– Jajaja, és una broma? -vaig contestar jo.
– Em veus cara de pallasso? -va dir.
Jo volia comprovar si era veritat, em vaig quedar l’últim. De sobte vaig veure un monstre arrugat, amb 6 mans. Vaig córrer tant com vaig poder. Quan vaig arribar a casa, vaig demanar a la mare si podia deixar d’anar a aquelles classes, però ella es va negar.
El segon dia ni tan sols vaig entrar als vestuaris. El mateix noi es va apropar a mi un altre cop:
– L’has vist? Mai hem sabut qui és…
Després d’això vaig anar als vestuaris per descobrir qui era aquell monstre. Vaig amagar-me en un racó i vaig veure que el monstre només era el senyor de la neteja i li vaig preguntar:
– Tu ets el monstre?
– Oh!!! M’has descobert!! T’explicaré. Aquells nens als vestuaris fan porqueries, quan vaig començar amb aquest mètode ja no en fan i puc marxar abans.
Jo vaig riure i me’n vaig anar.
Quan vaig arribar a casa estava la mare molt alegre i li vaig preguntar:
-Què et passa?
– He pensat el que em vas dir i t’he desapuntat ..però ara t’he inscrit a ballet,no serà divertit!!!
– Nooooooooo! ballet no!!! -vaig protestar un altre cop.

Shirley