Els invasors de la web!

Hola nois!
Gràcies a l’Anna he anat a classe amb els deures fets, però sabeu què em va passar? Quan vaig tornar a casa la mare m’esperava a l’habitació i em va dir:
-Marc, el que et vull dir no t’agradarà gens, però ja ho he fet.. t’he apuntat a classes de bàsquet.
-Què?!?!-vaig protestar.
-Sí, serà divertit. Comences demà.
No és just, ella no ha d’anar-hi. I clar, com que és divertit… No ho entenc, qui fa la feina sóc jo. Em vaig quedar parat i hi  va haver un silenci llarg. A mi no m’agrada l’esport però… què podia fer?
Al dia següent a la tarda vaig anar amb la meva mare. Era un edifici molt gran, vam entrar i hi havia una pila de nens. Jo em vaig acostar mentre que la mare parlava amb una altra dona.
– Hola! Aneu a jugar a bàsquet?
– Sí. Tu ets el nou, no?
– Sí. -mentre responia la mare em va fer un petó i va marxar.
Aquella dona que parlava amb la mare em va dir que es deia Raquel, era la professora. Em va donar una samarreta i uns pantalons curts.
– És la roba per jugar a aquest joc -em va dir ella.
Més tard ella ens parlava de com agafar la pilota, però jo no feia ni cas. Tots els nen em preguntaven: quants anys tens?,tens germans?… A l’hora del descans un nen es va acostar i em va dir tot seriós:
– Mai et quedis als vestuaris sol, diuen que hi ha un monstre.
– Jajaja, és una broma? -vaig contestar jo.
– Em veus cara de pallasso? -va dir.
Jo volia comprovar si era veritat, em vaig quedar l’últim. De sobte vaig veure un monstre arrugat, amb 6 mans. Vaig córrer tant com vaig poder. Quan vaig arribar a casa, vaig demanar a la mare si podia deixar d’anar a aquelles classes, però ella es va negar.
El segon dia ni tan sols vaig entrar als vestuaris. El mateix noi es va apropar a mi un altre cop:
– L’has vist? Mai hem sabut qui és…
Després d’això vaig anar als vestuaris per descobrir qui era aquell monstre. Vaig amagar-me en un racó i vaig veure que el monstre només era el senyor de la neteja i li vaig preguntar:
– Tu ets el monstre?
– Oh!!! M’has descobert!! T’explicaré. Aquells nens als vestuaris fan porqueries, quan vaig començar amb aquest mètode ja no en fan i puc marxar abans.
Jo vaig riure i me’n vaig anar.
Quan vaig arribar a casa estava la mare molt alegre i li vaig preguntar:
-Què et passa?
– He pensat el que em vas dir i t’he desapuntat ..però ara t’he inscrit a ballet,no serà divertit!!!
– Nooooooooo! ballet no!!! -vaig protestar un altre cop.

Shirley

Un nen de tres anys ha mort al caure d’una muntanya russa en un barri de les rodalies de Chicago. El menor estava assegut al davant del tren i el seu cos quedava per sota la barra de seguretat de la muntanya russa Python Pit, en el parc d’atraccions de Go Bananas.
La policia va confirmar que el nen va patir lesions al cap que li va provocar la mort l’instant .En Javson Dansbv- es deia així- anava acompanyat del seu germà bessó.
(notícia resumida de Aol latino)
Ashley

Misrata
El jefe militar de los rebeldes libios ha asegurado que la alianza (OTAN) no les ha proporcionado lo que necesitan: protección para los civiles, sobre todo en Misrata, la tercera ciudad del país asediada desde hace más de un mes por las tropas de Gadafi.
(Noticia extraída de antena3.com)
Ariadna,Fernanda,Alba

Hola, sóc l’Erika i visc a Vic. Des de ben petita m’agrada actuar en els escenaris del meu poble perquè allà m’escolten.
Un dia, quan estava en casa ben tranquil·la, va sonar el telèfon. Era el meu professor de cant i volia que actues per als jocs florals de l’Hospitalet de Llobregat. Vaig fer les bosses per anar-me a agafar-me el cotxe. Vam arribar allà a les 9:16h, just a temps per preparar-me. Les cadires s’omplien cada cop més. “ES L’HORA DE FER SILENCI I D’ESCOLTAR LA PRECIOSA VEU DE L’ERIKA”. Vaig sortir i tota la gent m’aplaudia, quina vergonya! Vaig començar a cantar i de sobte l’escenari va sortir volant cap als estels. En aquell moment pensava que era SuperMan! Vaig veure Saturn, Urà… els vuit planetes seguits.
– Caramba, els planetes són preciosos!- vaig dir.
Vaig trepitjar Mart i un munt d’extraterrestres m’envoltaven amb les seves quatre mans i tres ulls, però jo no deixava que em toquessin, em donava una miqueta de fàstic. No sabia què fer, o patir un infart de la por que portava o anar amb els marcians amb quatre mans i tres ulls. Vaig anar cap a ells, el meu cos tremolava com un terratrèmol o un volcà en erupció.
Em van donar un full on deia:
“Els extraterrestres són gent normal, no tan guapa com els humans però porten la mateixa vida que una persona, es renten les dents, van al col·legi i fins i tot al psicopedagog!’’.
Quina gràcia em va fer aquell resum d’un extraterrestre!

Sandra