Els invasors de la web!

EL MÓN SERIA

El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts,
cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor
si no tinguéssim por
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.

El món seria més humà
si tots fóssim germans
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.

En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món.

1. Presentació:

a) Per què hem escollit aquest tema?
Hem agafat aquest tema de l’adolescència, perquè tots nosaltres passarem per l’adolescència.

b) Parts en què es basarà?
En informació de la pubertat, canvis, preocupacions…

c) Què volíem saber?
Els canvis que faríem i sobretot les preocupacions.

d) On em trobat l’informació?
A tot arreu (a l’internet, llibres, pares, wikipedia….)

2. Nucli (Informació propiament dita)

L’adolèscencia comenza als 12 anys i acaba als 18 anys.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ADOLESCENT:
Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no és un adult. De fet l’adolescència és el transit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà adquirint una
Major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults: i per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de rebutjar les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies. La tradicional REBEL·LIA que mostren als adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, si no com un pas necessari per tal que aquell nen o nena creixi i arribi a fer-se un adult.

Canvis en l’adolescència
Partirem del fet de que tot canvi pot ser viscut com una perduda i, efectivament, l’adolescència representa el període entre una identitat de nen/nena i una altra d’adult que encara ha d’arribar;aquest “ja no ets” però “encara no ets”.
Hi ha la perduda de la imatge del cos, la perduda del rol i la identitat i la perduda de la vivència dels pares com a protectors.
Adequar el rol de pare i mare als diferents moments és difícil, però està clar que nosaltres també hem de canviar i modificar.
Els canvis corporals com la menstruació, les formes,l’estirada,…..trasbalsen molt. La imatge corporal és un del suports de la identitat. Hi ha sovint una lluita o un cert malestar contra el seu cos; la mirada dels altres també hi te un pes important. Hi ha mes vergonya i, per tant, importa més la mirada dels altres.
S’ha de comptar que el desenvolupament entre les i els adolescents també és desigual.

La Vida Afectiva
Fluctuarà entre un clar retraïment, i la seva tendència generosa de relacionar-se amb els altres.
L’evolució en aquest camp és la següent: quan encara és un nen, viu en un món on ell és el centre de tot. Amb el pas dels anys, supera aquest egocentrisme;al principi es tanca en sí mateix, i més tard comença a reconèixer el seu voltant les persones i el món, i surten en ell interessos socials, culturals, sexuals, vocacionals…
Quan té, 10 a 12 anys manifesta certa oposició envers el sexe contrari. Peró als 14 o 16 anys ja li agrada sortir amb grups barrejats de nois i noies; és possible que dins d’aquest grup trobi parella, i alguns, un cop aparellats, començen a independitzar-se.

Pubertat dels nois
En arribar a la pubertat, cap als 12 o 13 anys, l’estructura del cos del nois canvia una mica. Les espatlles s’eixamplen i els músculs es desenvolupen. A les cames, a la cara i al pit comença a créixer pel, si be no ho fa amb la mateixa abundància en tots els nois.
A causa del creixement del coll, la veu es va tornant més greu. Al principi, mentre les cordes vocals es van adaptant a la nova situació, es poden sentir alguns galls.
Internament, els testicles empesen a produir i emmagatzemar espermatozoides, que son les calculés reproductores masculines, i tenen lloc a les primeres expulsions de SEMEN.

Pubertat de les noies
Durant la pubertat de les noies, que acostuma a començar abans que la dels nois que la dels nois, la forma del cos va canviant lleugerament.
S’eixamplen els malucs i empeien a créixer els pits.
Internament, començen a madurar els òvuls, que son les cèl·lules reproductores femenines i es produeix la primera MENSTRUACIÓ.
Aquest procés es repetirà cada mes.

3. Opinió i reflexió
Hem agafat aquest tema, perquè ens semblava interessant i volíem saber com creixíem.

Cristopher i Sandra

Jo he somiat que els homes, un dia, s’aixecaran
I comprendran d’una vegada
Que han estat fets per a viure junt com a germans.

Jo he somiat aquest matí, que un dia,
Cada negre d’aquest país,
Cada home de color, de qualsevol lloc del món,
Serà jutjat per la seva vàlua personal,
I no pel color de la seva pell, i que tots els homes
Respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat també que un dia,
Els ventres buits es podran omplir;
Que la fraternitat serà quelcom més
Que uns mots al final d’una pregària,
Que serà el tema principal de l’ordre del dia
Dels governants.

Jo he somiat avui
Que en totes les altres esferes de l’Estat
I tots els municipis,
Hi entraran els ciutadans elegits
Que ens faran justícia, estimaran la pietat
I caminaran pels camins de llur Déu.

Jo he somiat encara que un dia
La justícia brollarà com l’aigua
I l’honradesa, com el gran torrent.

Jo he somiat també que un dia
No hi haurà més guerres,
Que els homes, de les espases en faran relles,
I de les llances falç,
Que les nacions no s’aixecaran més l’una contra l’altre…