Els invasors de la web!

Desde petita, no m’agrada gens el foc. Em dic Victòria, tinc 11 anys i visc en un internat. Abans era una noia molt afortunada, tenia tot el que volia: diners, joguines, vestits de princeses..
El meu pare era advocat i la meva mare jutgessa. Guanyaven molts diners i hem regalaven tot el que jo volia, però mai estaven amb mi, sempre estaven ocupats amb el treball. Quan arribaven a casa meva, la mare és posava a cuinar i el meu pare es ficava al llit tota l’estona.
Quan jo tenia 6 anys, un dia estava a la meva habitació, jugant i comptant els diners. Vaig escoltar als meus pares cridant, llavors vaig sortir i vaig veure la casa plena de foc, em vaig marejar i vaig caure a terra.
Quan hem vaig aixecar estava fora de casa, els bombers van aconseguir treure’ns d’allà. Un grup d’infermers estaven al voltant dels meus pares. Vaig preguntar que passava i ells van resprondre que estaven morts.
Vaig plorar una estona, però no vaig plorar per pena, vaig plorar per ràbia, perquè ara creia que era el millor moment de poder estar més amb ells i anar-nos de viatge, però aixó, ja seria impossible.
Com que mai he tingut pares, la meva familia són els meus amics i la gent del internat.
Sandra.