Els invasors de la web!

Hi havia una vegada un poble que estava a la vora el mar. La gent vivia feliç parlant amb gent, jugant i respirant un aire molt bo. Els nens es distreien jugant al parc, a les piscines i a les consoles. Els pares duien als seus fills a la platja.
Un dia una família va anar a la platja, eren el pare, la mare i els seus fills. Els nens es van ficar al mar i s’adonaren que hi havia moltes coses vermelles. Van sortir de l´aigua ràpidament i van dir als seus pares que hi havia moltes coses vermelles a l’aigua. Els seus pares els van dir que aixi eren totes les platges i aleshores els nens es van quedar tranquils.
De sobte quan els nens es van ficar una altra vegada a l´aigua van veure un tauró gegant, van sortir ràpid una altra vegada i van tornar a dir-ho als seus pares. Ells no s’ho creien i per això es van ficar a l´aigua i va ser quan van veure cames, peus, mans etc… . Llavors és quan es van donar que hi havia un tauró. La resta de la gent no es va assabentar què hi havia a l’aigua, per això el tauró seguia fent de les seves i s’anava menjant a la gent.
El pare va avisar al socorrista però ell no el creia. Mentrestant el tauró anava matant a gent. Per fi el socorista es va adonar del tauró i amb l’audífon va comunicar a tots els banyistes que hi havia un tauró. Però la gent no acabava de fer-li cas i el tauró seguia matant a gent i cada vegada hi havia menys gent a la platja. El socorrista va trucar a policies, bombers, etc… .Al final el tauró va matar a 20 persones més fins que els policies i els caçataurons va matar al tauró.
Al final aquella família va decidir anar a la platja només quan hi hagués bandera verda. Quan aquesta no fos verda no es banyarien a la platja sinó que anirien a la piscina per divertir-se més, prendre el sol i banyar-se amb aigua dolça i sense taurons.
FI
GABRIEL

El pati de l’escola està fet una marranada, els nens de 5è els van comptar i hi havien 75 papers al terra. Nosaltres pensem que hauríem de llençar els papers a la paperera perquè el pati estigui més net. S’ha de donar exemple a tota la gent que passi per allà. Així tindríem més cura i la gent no es faria mal. Tothom ha de vigilar i intentar no contaminar amb el paper d’alumini. Hem pensat que qui llenci els papers al terra del pati, a part de recollir-lo , també netegi el pati i el deixi ben polit. Què us sembla?
Bilal i Omar.

Aquest any és el nostre últim any en aquesta escola, després de tants anys.
La veritat és que trobarem a faltar a molts companys/es i professors/es.
Estem molt agraïts per com ens han tractat aquests anys.
Desitgem que en aquesta escola hi hagi un institut per no haver de marxar .
Aquesta escola sempre estarà en el nostre cor, passi el que passi …
Esperem que els nostres mestres també ens recordin com nosaltres a ells.
Us dediquem aquest article a vosaltres Escola Puig i Gairalt!

Petons…

Ariadna i Alba

Fa molt temps, pels mars del Carib, navegava un transatlàntic que portava milions de turistes de tot el món. Era un dels primers vaixells que feien aquest recorregut. Tot semblava anar d’allò més bé. Fins que en una albada el capità del vaixell es va adonar que d’un moment a l’altre la brúixola i els radars van perdre el control. El capità no sabia quina ruta prendre, de sobte es va adonar que estaven envoltats de boirina i van començar les tempestes i onades gegants que banyaven el vaixell.
El capità va ordenar que baixessin els bots salvavides, tota la gent estava desesperada i s’esvalotaven entre ells.
De sobte el vaixell es va trencar en dues meitats i va començar a enfonsar-se, algunes persones saltaven desesperats al mar, altres s’ofegaven, però el capità, com un BON CAPITÀ es va quedar l’últim i va morir ofegat en el seu propi vaixell.
Les persones queien al mar i uns van començar a salvar als altres i en un instant el mar es va tornar de color plata i les persones que eren més bones i amb valors únics es van convertir en dofins, que van començar a ajudar als nens i ancians. Només els nens i ancians es van salvar i van sobreviure per explicar-ho. Des de llavors a les tres illes que uneixen les aigües perilloses d’aquest mar les van anomenar : El Triangle de les Bermudes.
Els nens van aprendre a conviure amb els dofins que havien estat la seva salvació i la majoria de la gent gran van perdre la memòria.
I aquí estic jo, que vaig viure aquesta situació quan era nen, no sé si va ser el pitjor o el més interessant que m’ha passat.

FI

Óscar.

Aquests dies, la desesperació ha arribat a cicle superior, “6è”…
Arriben les vacunes!!! Ens intriga pensar com serà, on, com ens les posaran.. Les professores ens tranquil·litzen però nosaltres seguim creient que tot serà diferent i no parem de pensar: seran grans les agulles? ens faran mal? les professores estaran dins per protegir-nos? plorarem? com seran les infermeres?
A part de la desesperació, tenim ganes que arribi el dia per conèixer i resoldre els dubtes que tots tenim.
Creiem que no ens faran mal, però en el fons ens atemoritza el que pugui passar, sobretot perquè mai ens han vacunat a l’escola. Estem preparats pel que passi, sigui bo o dolent, perquè tots tindrem la mà d’un company a qui li passarà el mateix.
Ara només cal esperar el dia i estar contents perquè tots som valents i ho suportarem!

Montse i Andrea

Hemos elaborado anuncios y como que han quedado muy divertidos, hemos pensado que podríamos hacer un concurso y colgar una muestra en el bloc.

Luego de una primera votación, los finalistas han sido:

Óscar, Daniela, Kiara, Jessica, Ariadna, Cristopher R., Shirley, Tamara y Alejandra.

Después de votar entre los finalistas, los elegidos los tres “mejores” anuncios, son los siguientes:

Felicidades!

Estem molt contentes dels vostres comentaris, us encoratgem que seguiu visitant el bloc. El nostre propòsit a l’hora de crear-lo no és altre que ser una eina perquè pugueu ampliar i desenvolupar tots aquells coneixements que hem anat aprenent des de l’aula. El bloc no tindria raó de ser si no l’anem renovant entre tots, participant i fent-lo nostre. Aquest és el nostre desig, sabem que és una fita llarga però ben segur que amb la vostra ajuda i il·lusió ho aconseguim.Gràcies per tots els ànims i lloances! un petonet de part del puxi i nostre. Laura i Clara

Benvinguts al nostre blog. Som els alumnes de Sisè de Primària de l’escola Puig i Gairalt d’Hospitalet de Llobregat. Voldríem que aquest blog fos una finestra per intercanviar experiències amb altres escoles, famílies i nens i nenes d’arreu. Així que ben aviat ens posarem en marxa! />