Els invasors de la web!

Fa molt temps, pels mars del Carib, navegava un transatlàntic que portava milions de turistes de tot el món. Era un dels primers vaixells que feien aquest recorregut. Tot semblava anar d’allò més bé. Fins que en una albada el capità del vaixell es va adonar que d’un moment a l’altre la brúixola i els radars van perdre el control. El capità no sabia quina ruta prendre, de sobte es va adonar que estaven envoltats de boirina i van començar les tempestes i onades gegants que banyaven el vaixell.
El capità va ordenar que baixessin els bots salvavides, tota la gent estava desesperada i s’esvalotaven entre ells.
De sobte el vaixell es va trencar en dues meitats i va començar a enfonsar-se, algunes persones saltaven desesperats al mar, altres s’ofegaven, però el capità, com un BON CAPITÀ es va quedar l’últim i va morir ofegat en el seu propi vaixell.
Les persones queien al mar i uns van començar a salvar als altres i en un instant el mar es va tornar de color plata i les persones que eren més bones i amb valors únics es van convertir en dofins, que van començar a ajudar als nens i ancians. Només els nens i ancians es van salvar i van sobreviure per explicar-ho. Des de llavors a les tres illes que uneixen les aigües perilloses d’aquest mar les van anomenar : El Triangle de les Bermudes.
Els nens van aprendre a conviure amb els dofins que havien estat la seva salvació i la majoria de la gent gran van perdre la memòria.
I aquí estic jo, que vaig viure aquesta situació quan era nen, no sé si va ser el pitjor o el més interessant que m’ha passat.

FI

Óscar.

Aquests dies, la desesperació ha arribat a cicle superior, “6è”…
Arriben les vacunes!!! Ens intriga pensar com serà, on, com ens les posaran.. Les professores ens tranquil·litzen però nosaltres seguim creient que tot serà diferent i no parem de pensar: seran grans les agulles? ens faran mal? les professores estaran dins per protegir-nos? plorarem? com seran les infermeres?
A part de la desesperació, tenim ganes que arribi el dia per conèixer i resoldre els dubtes que tots tenim.
Creiem que no ens faran mal, però en el fons ens atemoritza el que pugui passar, sobretot perquè mai ens han vacunat a l’escola. Estem preparats pel que passi, sigui bo o dolent, perquè tots tindrem la mà d’un company a qui li passarà el mateix.
Ara només cal esperar el dia i estar contents perquè tots som valents i ho suportarem!

Montse i Andrea