El plànol de conjunt ens explica les diferents peces que formen l’objecte i la col·locació relativa de cadascuna d’elles.
Per realitzar-ho farem una vista del conjunt (pot servir-nos una igual a la dibuixada per al plànol general) i identificarem mitjançant marques (nombres correlatius tancats en un cercle i que assenyalen a totes i cadascuna de les peces que formen la màquina) totes i cadascuna de les peces que componen l’objecte. Al costat del dibuix es realitzarà una llista en la qual a cada marca s’associï amb el nom de la peça a la qual correspon (sempre en singular).
El llistat es construeix començant per la marca “1”, que ira en la part inferior, i continuant cap amunt correlativament. Si són necessàries més columnes s’escriurà una altra a la dreta de l’anterior i *asi successivament.
Quan l’objecte o sistema tècnic projectat tingui cert grau de complexitat es pot recórrer a dividir el conjunt en les seves parts funcionals i, a continuació, realitzar el plànol de conjunt de cadascuna d’aquestes parts.
Si realitzem bé aquest apartat ens adonarem de molts errors que ens passaven desapercebuts: peces que no havíem tingut en compte, dimensions que no concorden, possibilitat de repetir peces iguals i que inicialment havíem considerat diferents…
<a 
L’especejament és el que ens informa de les característiques tècniques de cada peça i és el més important per afrontar la fabricació de les diferents peces.
Podem realitzar un especejament que ens doni tota la informació que necessitem per escometre la construcció de totes i cadascuna de les peces sense haver de consultar cap altre plànol o disseny previ mentre ho fem.
>
FONT:cenice.mec
