Històries d’enquadraments. María Bustamante Rabazo

Històries d'enquadramentsLa germana perduda

Un diumenge a la tarda després de menjar, la Claudia, porta de passeig a la seva filla Lluïsa a un parc a prop de la seva casa, però el que elles no saben es que darrere d’elles, asseguda, llegint un llibre hi ha la germana de la Claudia que se’n va separa d’ella quan eren molt petites perquè la seva mare les va donar en adopció. La Lluïsa, quan va passar per davant de la dona, li va dir a la seva mare que s’assemblava molt a ella, però la Claudia no li va fer cas. La Lluïsa al final va aconseguir que la mare es girés i mirés a aquella dona, i al mirar-la, va sentir una cosa estranya dins seu. Es va acostar a ella i…

María Bustamante Rabazo, 2d’ESO A3

A partir de Un diumenge a la tarda a l’illa de la Grande Jatte, de Georges Seurat, 1884-1885

Històries d’enquadraments. Ana De la Cruz Molina

Històries d'enquadramentsLa desaparició
Aquell dia sota la pluja de Londres el doctor Watson va sortir a buscar el seu vell amic Sherlock Holmes, desaparegut des de feia ja tres dies.
L’últim cas que van haver de resoldre els va portar a una improvisada persecució per els carrers de Londres, cadascun perseguia a un delinqüent i es van separar. Des d’aleshores el doctor Watson no ha tingut cap noticia d’ell.
Qui sap si haurà mort. Qui sap si s’haurà anat del país. Qui sap si el tindran retingut contra la seva voluntat. Nomes queda esperar i buscar, tota la policia de Londres treballa per trobar a l’únic home que te les resposta de les misterioses desaparicions que tenen lloc a la ciutat de Londres, però aquestes respostes han desaparegut juntament amb el millor detectiu de l’historia: Serlock Holmes.
Ana De la Cruz Molina, 2n d’ESO A3.

Històries d’enquadraments. Amelia Minguez

Històries d'enquadramentsEls rics tristos, els pobres contents

Hi havia una vegada un nen petit que vivia pels carrers de París perquè els seus pares no tenien diners. Anava sempre a demanar almoina a un carrer on passejava la gent rica.

Un dia pel matí, el nen petit va anar corrents a demanar diners a una parella que passejava pels carrers parisencs, el nen però va tornar trist al veure que al moneder d’aquella parella no hi havia més que les fotos del seus dos fills. La parella en veure al nen plorar, van anar cap el banc on es va dirigir després de demanar-li diners. La parella en arribar va explicar al nen que ells no tenien molts més diners que ell, si no que tenien una família que estimar.

Tot i que la parella no tenia molts diners, es van adonar que la gent que té més família, són les persones que viuen més felices i així doncs van obrir les portes de la seva casa per la petita família que van trobar al carrer i el marit va posar-se a treballar i a adonar-se’n que la parella tenia raó, les grans famílies, per poc diners que tinguin són les més felices.

Així van començar una nova etapa en les seves vides(molt més bona) no com la vida del senyor ric, que després d’unes setmanes va viure sol i amargat ja que va perdre l’única persona que li quedava, la seva dona.

Amelia Minguez, 2n d’ESO

Històries d’enquadraments. Álvaro Bravo

Històries d'enquadramentsA simple vista, aquest sofà sembla normal. Però si decideixes sentar-te, l’home del quadre reviveix i es posa furiós. Un noi va vindre a casa com invitat, i sense saber-ho va sentar-se. L’home, molt furiós va sortir del quadre, i li va cantar una cançó al revés, amb una veu molt greu. El noi sorprès, no va saber identificar la cançó i l’home del quadre, volia ficar-se a la anima del noi per poder sortir del quadre i ser una persona normal. El noi va intentar escapar, però el seu amic, era al lavabo i no es donava conta de res de res. Ell va sortir corrent cap a la porta però finalment el senyor del quadre li va agafar i es va ficar dins seu. Durant uns dies la gent veia estrany al noi, però el seu amic, es va adonar que no hi era l’home del quadre, i durant una sèrie d’investigacions es van adonar que el noi era l’home del quadre. Amb un home que era expert en aquests casos va poder fer fora a l’anima d’aquell home.

Álvaro Bravo Olivares 2A3

Històries d’enquadraments. Maria Garrido

Històries d'enquadramentsHi havia una vegada, dos homes grans que els hi agradava molt anar al parc junts. Cada dia observaven molts ocells, i un dia, van veure un ocell petitó ferit. El van agafar i el van portar al veterinari per veure que li passava.

El veterinari va dir que s’havia trencat l’ala i que moriria si no el cuidaven i li donaven els medicaments. Llavors, els dos ancians, van decidir cuidar-lo fins que es va posar bo.

La sorpresa dels ancians, va ser, que, l’ocell, era una fada, que s’havia convertit en ocell per veure si la gent era bona o no. Així, que al veure que els dos ancians havien sigut bones persones, els va concedir, un desig a cadascun.

Maria Garrido 2n eso A1

Històries d’enquadraments. Viktor Kulumbeg

Històries d'enquadramentsEl lago del perro negro
Había una vez un anciano llamado Fabio que era vagabundo, tenía un perro blanco llamado Sultan. Fabio sabía que no viviría mucho más tiempo ya que padecía una grave enfermedad. Fabio cada día llevaba a pasear a Sultan a un gran parque con un gran lago donde mucha gente hacía pícnics y siempre le davant algo de dinero y comida. Se sentaban delante del lago horas y horas.
Un día Fabio se encontraba bastante mal y tubo que ser ingresado, però antes de que se lo llevaran al hospital le dijo a Sultan que fuese al parque, que él luego vendría a por él. Sultan, obediente, fue corriendo al parque para esperarlo. Llegó, se sento delante del lago y empezó a esperar a Fabian. Esperó horas y horas, pero no llegó su dueño. Algun ciudadano amable le daba algo de comer de vez en cuando y gracias a esas personas no pasaba hambre.
Sultan esperó días, semanas y meses pero Fabio jamás llegó. Sultan, triste por no ver a su amo, cogió una enfermedad que hizo que su pelo se volviera negro de la tristesa. Cada día se sentaba junto al lago y esperaba a Fabio. La gente le alimentaba ya que todos lo conocían y sabían su historia. Sultan jamás volvió a ver a Fabio y los ciudadanos llamaron al lago “El lago del perro negro”.

Viktor Kulumbeg, 4rt PM.

Històries d’enquadraments. Carolina Rodríguez

A partir de SeuratUn dia de records

Dia 6 de maig. Fa 2 anys de la desaparició del marit de la Sophie, en Jack.

Ella, com cada dia, segueix passejant per aquell parc, que sempre anaven ells dos, aquell parc tant especial, on li va demanar matrimoni. Ella passejant per allà amb en Black, el gos que ell li va regalar, va aturar-se i es va asseure en el lloc on ells es van trobar per primera vegada.

Va començar a recordar tots els moments que havien viscut allà, feliços i tristos, ella els recordava igualment, l’estimava molt. No tenia ganes de fer res, era un dia trist per a ella.

En Black volia jugar, però ella estava en el seu món, pensant en tot, i no li feia molt de cas. Tot li recordava a ell.

La gent la observava, ja que ella estava quieta tota la estona, però ja sabien el perquè.

Va decidir quedar-se tot el dia, necessitava estar sola, amb l’esperança de trobar-lo algun dia. En aquell moment sona el telèfon era la seva millor amiga, ella suposava que la trucava per saber com estaria, però ella va decidir apagar el telèfon, perquè sabia que la trucarien més vegades, i no volia.La Sophie, actualment està coneixent a un noi, molt guapo, no tenen una relació oficial, perque ella no vol córrer, ja que encara té en ment a en Jack. No l’estima, però es molt especial per a ella, alomillor algún dia l’estimarà, però encara no. La tracta molt bé i ella vol estimar-lo tant com estimava a en Jack, i ja porta un any enamorat de ella. Fa moltes coses per a ella, i la Sophie té pena per en Brian perquè ella no sent el mateix que ell.

Ella viu en una mentida, no per culpa dels altres sinó per ella, somnia en que un dia d’aquests el trobarà, però en veritat molta gent ja el dona per mort. Encara no ha reaccionat, no ho vol creure.

Per altre banda en Brian, li vol fer veure que està mort, i ja han discutit moltes vegades per aquest tema perquè ella encara no s’ho creu. Ell està una mica cansat sobre tot això, però vol aguantar fins aconseguir el seu amor.

Qui sap, potser està mort en Jack o potser no, potser tindrà una relació amb en Brian o no.

La Sophie sempre l’esperarà a en Jack en aquell parc, tant com en Brian esperarà a ella.

Carolina Rodríguez, 4A3

Històries d’enquadraments. Pablo González

A partir deEl seu nom és Fabiàn Rexeur. Va néixer a Lyon el 14 d’abril de l’any 1842 i va morir el 5 de setembre del 1901 a l’hospital de Paris a causa d’una leucèmia
Va estudiar a l’escola de primària i secundària del seu poble, va ser un mal estudiant però ximple no era. Un dia es va interessar per la música escoltant els concerts de les festes del seu poble, i es va fixar en un instrument que el trobava molt divertit que era la trompeta.
Els seus pares van veure que el noi li agradava molt aquest instrument perquè veien que intentava tocar-lo. Tocar la trompeta li provocava molt bones sensacions, però no tenien els diners suficients per comprar-ne una. Van estalviar molt per poder comprar-n’hi una, això li va costar al pare més d’1 any per poder pagar-la.
Fabián es passava tot el dia tocant la trompeta, practicant. Un dia un senyor de negocis el va veure i li va oferir un treball i el va introduir en una banda de música.
Amb aquesta banda es va fer famós però no la fama no li va durar molt. Fabián es va separar de la banda i es va dedicar a tocar al carrer. Vivia de la caritat de la gent.

Pablo Gonzalez
4t -eso