Aviat disposarem de la crònica- resum d’aquesta xerrada.
Viatge solidari als campaments de refugiats saharians
El passat Sant Jordi va venir Xavier Vilar, professor de l’IES Ramon Berenguer IV de santa Coloma de Gramenet per parlar-nos d’una activitat solidària que realitzen al Sàhara. Ens va explicar que des de fa vuit cursos els alumnes de 1r de Batxillerat viatgen cada primavera als campaments de refugiats saharians de Tinduf (Algèria) i conviuen durant una setmana amb ells. En el vídeo amb el qual es va acompanyar la xerrada, els alumnes van explicar que l’experiència era tan enriquidora que alguns volien repetir-la any rera any. Aquests nois i noies preparen el viatge amb molt de temps: dissenyen tallers engrescadors pensant en els nens i nenes dels campaments saharians on després els portaran a terme; recullen des de setembre aliments i material escolar que aporten els centres educatius de la seva zona; organitzen actes per recollir diners (sopars, exposicions, xerrades); etc.
La idea ens va agradar i els assistents ens varen plantejar la possibilitat de que el nostre instituí també realitzés un viatge semblant el proper curs. El nostre professor de Socials ens va dir que parlaria amb la directora del nostre institut per plantejar-li aquesta possibilitat i convertir-nos en el segon centre de Catalunya que realitzés viatges solidaris al Sàhara. Es tracta d’un tema complicat, ja que són viatges que s’han de preparar molt bé i que necessiten molta planificació. En qualsevol cas, el que segur sí podem fer es col·laborar amb material i aliments.
Sergio Cortés Zamorano, 3r d’ESO
Manca d’oferta d’oci juvenil a Cardedeu
Com que a Cardedeu hi ha poques activitats per a joves els caps de setmana, molts es segueixen desplaçant a Granollers, on acostumen a freqüentar llocs com les discoteques, els cinemes, les bitlles, els Vienes, els McDonald’s, etc. La realitat, ens agradi o no, és aquesta.
De totes maneres, seria injust negar que últimament s’han fet esforços per corregir aquest dèficit. Tenim Vil·la Paquita, on a més d’aprendre informàtica entre setmana, es pot recollir informació sobre moltes activitats culturals i lúdiques del nostre entorn, i consultar el regidor de joventut o el seu ajudant… I no hem d’oblidar l’oferta d’oci esportiu del pavelló municipal d’esports, que és molt àmplia. Molts joves d’entre 10 i 25 anys entrenen uns 3 dies a la setmana, i els dissabtes juguen partits contra altres equips. D’altra banda, durant tot el juliol, s’organitzen un seguit d’activitats molt divertides per a joves de 12 a 16 anys, que finalitzen amb una acampada. I no hem d’oblidar que un dels objectius de la rehabilitació de la fàbrica Tèxtil Rase -prevista per al 2009- és dotar Cardedeu de més espais polivalents destinats als joves. I també comptem amb bars com el K’OS de clientela bàsicament jove.
Però, tot i així, l’oferta global de caps de setmana segueix essent insuficient i ens vam decidir a investigar què es fa a altres municipis. Els resultats no han estat enlluernadors, però hi ha hagut una experiència que ens ha semblant força interessant. Es tracta del programa Abierto Hasta el Amanecer, iniciat per l’ajuntament de Gijón fa 20 anys i que consisteix en oferir activitats d’oci als joves en espais públics durant les nits dels divendres i dels dissabte. Pot ser que, amb aquest programa els joves de Cardedeu els caps de setmana i als estius tinguin altres alternatives al vespre que anar a Granollers, Mataró o Barcelona. Per parlar d’aquest tema ens hem dirigit a Miquel Pujadas, regidor de joventut fa gairebé cinc anys i ens a dit que…
És cert que manca oci juvenil i la varietat d’activitats del nostre poble és encara reduïda, però és difícil satisfer tots els joves, perquè les seves propostes i iniciatives són molt abundants i diversificades. De moment, està previst fer un carnet jove per tots els joves de Cardedeu t’entre 12 i 18 anys. Aquesta nova proposta es posaria en marxa cap a la tardor d’aquest any, si és acceptada.
També ens ha comentat que la zona jove que hi ha davant del pavelló s’està renovant. Es va tancar a començaments del 2007, perquè els monitors no van saber controlar uns joves problemàtics, i també per realitzar-hi obres. Les activitats que allà hi havia eren: una taula de ping-pong, un futbolí, Play Station, música… Amb la renovació que esperen fer, hi haurà també altres activitats, com: aula d’estudis, sala de reunions, xerrades, malabars, lectura, multimèdia, jocs de taula, manualitats… D’aquí a tres o quatre anys ja estaria acabat i en funcionament, exclusivament al servei dels joves.
Ell entén que al Centre Cultural de Cardedeu hi ha activitats per a tota la família. Però li hem explicat que no hi ha cap activitat que sigui exclusivament pensada per als joves. Totes són o bé més aviat per a adults, o més aviat per als nens. Les que són per a tots el públics normalment no interessen gaire als joves de Cardedeu. Ell ho atribueix més aviat a la falta de propaganda als IES i a altres llocs freqüentats pels joves.
De totes maneres la iniciativa més ambiciosa és el Pla Local, en el qual ja es treballa. Vindria a ser l’equivalent a un Abierto Hasta el Amanecer. El programa d’activitats serà fruit de la creativitat dels mateixos joves. Fins l’any proper no entraria en funcionament. Però ens va subratllar que no estaven previstes les activitats nocturnes perquè, als habitants de Cardedeu, no els agraden. Diuen que provoquen sorolls, baralles i que afavoreixen la venda d’alcohol i de drogues. Nosaltres, evidentment, no volem que passi això, només volem que els joves de Cardedeu puguin quedar-se al seu poble. Si no els oferim res veritablement atractiu, continuaran sortint a Gra-nollers, a Mataró o a Barcelona per divertir-se.
Beatriz Zamora i Aina Baizán, 3r d’ESO de 2008.
Els adolescents i les operacions de cirurgia estètica
Entrevista a la Dra. Andreu.
“Moltes adolescents volen cossos de top models”
El passat dia 01/04/2008 vam entrevistar a la Dra. Andreu, cirurgiana plàstica especialitzada en estètica.
Quines són les operacions més demanades?
“Les intervencions que fem més freqüentment són les pròtesis de mames i, en segon lloc, la liposucció.”
Quins tipus de persones són les que van habitualment a aquestes clíniques?
“La majoria són dones, però darrerament el nombre d’homes que s’operen ha augmentat. Respecte a les edats, abans vèiem que s’operaven les persones a partir de 40 anys, però cada vegada s’operen més joves, ara tinc gent en la consulta de 18 i 20 anys.”
Quin es el perfil de les adolescents que s’operen?
“No hi ha gaires adolescents que s’operen, perquè necessiten el consentiment dels pares. Llavors… moltes busquen un cos “TOP MODEL”, és a dir, estar primes i tenir un pit important, però no les podem operar perquè encara no han acabat de fer el canvi. Sempre intentem convèncer-les que esperin a ser grans i tenir una certa maduresa per decidir si volen operar-se. Però moltes, en complir els 18 anys, és el primer que fan, o els seus pares els ho regalen. També a l’adolescència us veieu tots els defectes, però això amb el temps canvia, no vulgueu fer-ho tot ja, a més hi ha tant bombardeig a la televisió… sobretot no us deixeu influenciar.”
Quina és l’operació que ha fet al nen o nena més jove, i per què?
“Era un nen de 6 anys i l’operació va ser una otoplàstia, ja que el nen estava molt acomplexat de les seves orelles.”
Quines són les conseqüències o efectes secundaris?
“Depèn de la intervenció, tota intervenció implica una anestèsia. Se solen fer les operacions amb anestèsia local, amb la qual cosa el risc es menor, però si se’n fa amb una anestèsia general pot provocar la mort, com en totes les operacions. També quan et fas una pròtesi de pit se’t poden encapsular, això ho vull recalcar, perquè la gent es pensa que quan s’opera estarà fantàstica i també existeix la possibilitat que se’ls compliqui.”
Podria dir-nos alguns pressuposts?
“Bé…, això depèn de la clínica, però aproximadament per exemple, amb la pròtesi de mames parlaríem de 4000 a 9000 €, segons la seva grandària, per a la liposucció de 1500-3000 €, la blefaroplàstia de 2000 a 3000 €, del nas 3000 €, d’ orelles 2000 €, i el lífting de 4000 a 8000 €.
Hi ha molta competència?“
Moltíssima, i cada dia més, perquè d’un any a un altre s’ha triplicat la demanda. Cada vegada la gent es cuida més i es fixa molt en el seu físic.”
En quin país són més freqüents les operacions?
“A Sudamèrica en general (Brasil i Veneçuela). Jo vaig anar-hi a estudiar i hi érem només tres espanyoles, les altres eren sud-americanes, i totes operades, amb el seu rímel i els talons tot el dia, Impecables! Jo crec que això és cultural.”
I les senyores de 60 anys cap amunt, també s’operen?
“I tant, aquestes senyores el que més s’operen són els ulls (les potes de gall i les bosses) i es fan leaftings.”
I els homes, que tipus d’operacions es fan?
“També les bosses dels ulls, liposuccions i tant homes com dones, la depilació làser.”
Mireia Ferré, Mireia Fernandez, Elena Carbonero, Miriam Villar i Ingrid Xandri, 3r d’ESO, curs 2007-2008
Malbaratament de l’aigua
Si vol veure el gràfic en PDF faci click a la imatge. Font: EL PERIÓDICO, 6 -3-2008
Veure vídeo a:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/27/barcelona/1204112792.html
Una causa poc coneguda del malbaratament de l‘aigua és el mal estat de les xarxes de les canonades, que sofreixen importants pèrdues al llarg del seu recorregut. Arran de la situació d’alarma que es va produir a principis d’aquest any, davant la situació crítica dels pantans per manca de pluges, en concret es va denunciar a l’opinió pública el cas escandalós d’una conducció que porta aigua des de Cardedeu fins a Badalona i pateix importants pèrdues. Per aquesta conducció passen 8 metres cúbics d’aigua per segon, i les pèrdues controlades sumen un total del 2%. I el que es pitjor, se sap que les pèrdues poden assolir entre el 6 i el 8% en el conjunt de les xarxes de canonades.
Ens decidírem a buscar més informació sobre aquest tema i ens vam posar en contacte amb l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATL). Segons ens van dir, l’empresa té previst portar a terme “aviat” diverses obres destinades a aprofitar l’aigua de la dotzena d’escapaments detectats en les seves conduccions, fins a recuperar el 73% de l’aigua que es perd, un volum de milers de milions de litres a l’any. I, efectivament, ha admès que la conducció esmentada, que proveeix d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona i que és una de les més importants de la xarxa, té una antiguitat de més de 40 anys i perd desenes de milers de litres al dia. Ens han dit que ATL té previst invertir 750.000 euros en cinc grans actuacions per solucionar part del problema d’acord amb els ajuntaments afectats. En paral·lel, ATL analitza la viabilitat tècnica d’altres actuacions alternatives destinades a minimitzar encara més les pèrdues d’aigua, però encara no les ha concretat. D’altra banda, la Generalitat ha recordat que la reparació total dels escapaments d’aigua de les conduccions només es podria afrontar des de l’interior, cosa que obligaria a efectuar durant diversos mesos talls en el subministrament que afectarien més de 2,5 milions d’habitants.
Aquesta és l’entrevista que vam realitzar a José Ramón Hurtado, gestor de les aigües Ter-Llobregat:
Què s’està fent per solucionar el problema detectat?
L’estratègia d’ATL passa per acabar els treballs de desdoblament de l’antic canal de proveïment d’aigua -un aqüeducte de més de 21,9 quilòmetres i de 3 metres de diàmetre -, que travessa la serra del Litoral fins a l’estació distribuïdora de la Trinitat, a Barcelona.
Medi Ambient assegura que ja s’han executat tres quartes parts de la nova conducció i que, en aquests moments, s’està abordant l’última fase de l’obra, la més complexa i de major longitud i pressupost -més de 30 milions d’euros-, que finalitzarà, en principi, a l’estiu de 2009.
Quina serà la solució definitiva?
La solució vindrà donada amb l’actual canonada d’acer de diàmetre 2200 que es construeix paral·lela a l’existent i deixant fora de servei l’actual per a la seva posterior reparació.
El problema és que és una conducció molt antiga dels anys 50 i amb materials del seu temps. No només és una fuga a Badalona, sinó que hi ha tres fugues controlades per l’empresa ATL.
Com us en vau adonar?
Els responsables de l’empresa ATL es van adonar del problema ja el 1974 per les revisions periòdiques de cada mes. Nosaltres no podíem resoldre el problema perquè, per arreglar-lo, s’hagués hagut de tallar el subministrament d’aigua a Barcelona.
Quines conseqüències té per a la vostra empresa?
La conseqüència que té per a ATL és la mala publicitat que els mitjans de comunicació han donat sobre nosaltres, sabent que de moment no podem solucionar el problema. També cal adonar-se de l‘època crítica en què es va produir la notícia, en ple decret de sequera.
Actualment, també s’està arribant a acords amb els ajuntaments per aprofitar-la i canalitzar-les fins a zones enjardinades o bé a dipòsits provisionals, que puguin ser utilitzats pels bombers i l’ADF(Associació Defensa Forestal).
Arnau Leiva, Gerard Beltran, Xavi Ferro i Pablo Felez, 3r d´ESO, curs 2007-2008
El polèmic golf de Vilalba s’arrossega ja des de fa bastants anys
Situat al terme municipal de la Roca, el complex lúdic i residencial de Vilalba, que ja consta del golf i està en procés de construcció la zona residencial de xalets, ha aixecat i continua aixecant moltes veus en contra. Encapçalats per la Plataforma per Vilalba amb l’eslògan de “A Vilalba ni golfs ni xalets”, idea que també comparteix l’ajuntament de Cardedeu, hi ha un grup de gent que defensen que aquest complex afecta d’una manera negativa les poblacions veïnes pel greu impacte ambiental en el paisatge, el medi ambient, la falta d’aigua, l’especulació urbanística, etc…
És clar que també aporta coses positives a la zona, com la projecció a l’exterior, amb una oferta lúdica important, com és la generació de recursos econòmics i nous llocs de treball, però davant de l’alarma de sequera aquesta activitat genera una pèrdua massa elevada d’aigua.
Durant aquests anys passats el golf ha passat, i superat, nombroses denúncies i entrebancs però el màxim responsable, i el que té més força de decisió, l’ajuntament de la Roca, municipi en què es troben situades les instal·lacions, i l’exalcalde Salvador Illa i Roca l’acceptaren i hi donaren suport, per això el golf ha tirat endavant i ara és aquí.
Actualment les protestes han disminuït, ja que el golf està en marxa però es continua pensant des d’una majoria popular que no és rendible i afecta negativament en molts aspectes, per la qual cosa s’ha de frenar
Joan Macià, 3r d’ESO, curs 2007-2009
Horse ball a Cardedeu.
Can Tramp campió de la lliga espanyola 2007.
El Horse ball és un esport que consisteix a fer tres passades entre els jugadors de l’equip i encistellar la pilota a la cistella del contrincant. Hi participen quatre jugadors amb els seus respectius cavalls. Normalment hi ha dos jugadors i dos cavalls de reserva per substituir els seus companys en cas de que sorgeixi algun problema, és permès fer tots els canvis que es desitgin durant el partit. Hi ha dues parts de 10 minuts, separat per una pausa de 5 minuts. El reglament no prohibeix els equips mixtes.
Per ser un bon jugador de Horse Ball es necessita ser força alt, àgil i atent. Els cavalls han de ser valents, àgils, alts i, sobretot, molt atents.
Les lesions més freqüents en cavalls són a les potes, com per exemple tendinitis (en els casos més greus). Els jugadors d’aquest esport no pateixen gaires lesions i si en pateixen acostumen a ser lleus i semblants a les del bàsquet.
Els cavalls pateixen durant els viatges llargs, això els provoca un rendiment inferior tant en resistència com en velocitat, per aquesta raó es viatja amb dos dies d’antelació perquè els animals es puguin recuperar.
El guanyador de la lliga Espanyola de Horse Ball 2007, va ser l’equip de l’hípica de Can Tramp (Cardedeu, Vallès Oriental).
El mateix equip va quedar quart en la classificació europea, tot i ser el primer any que hi participaven. Els jugadors tenen millors expectatives per a aquest any, ja que no tot serà nou per a ells i, a més a més, podran participar dos dels seus millors jugadors que aquest any no assolien l’edat demanada per jugar al campionat europeu. Tots aquets premis els han guanyat gràcies el treball diari, l’esforç i la constància.
Els jugadors s’entrenen 4 hores setmanals, conjuntament amb els cavalls encara que aquests també reben 4 hores de sessions especialitzades amb un especialista.
Segurament el horse ball arribarà a ser un esport olímpic, a les olimpíades que es celebraran a la Xina se’n farà una exhibició.
Judit Meseguer, Laura Duran i Raquel Monfort, 3r d’ESO, curs 2007-2008
L’ocupació de la torre Can Sivilla
Abril, 2008
Fa un any, un grup de joves va crear l’AJC (l’assemblea de Joves de Cardedeu). Amb el temps, es van trobar que els feia falta un local on fer les assemblees i guardar el material. Com que, segons ells, l’ajuntament no els cedia cap lloc, es decidiren a ocupar una casa i denunciar l’especulació que hi ha avui en dia amb l’habitatge.
Van buscar cases deshabitades a Cardedeu. I es van trobar que hi havia més de 433 cases desocupades!. Es van fixar en Can Sivilla, una torre d’estil modernista, situada a la carretera de Caldes a Sant Celoni. Portava aproximadament uns quinze anys deshabitada. Els seus amos l’havien abandonat i estaven esperant que caigués a terra per falta manteniment i poder-hi construir pisos, ja que com havia estat declarada patrimoni arquitectònic del poble, no es podia enderrocar. Segons sembla la filla de propietària vol fer pisos a la part del jardí, una possibilitat contemplada al POUM (el pla d’ordenació municipal). Ocupar-la era, per tant, una manera d’evitar aquest trist final.
La van ocupar el 10 de d’agost de 2007, encara que ja hi havien fet alguna entrada abans per canviar els panys. Llavors hi van començar a fer reformes. Van netejar el jardí i l’habitatge. Van començar a muntar totes les instal·lacions elèctriques. Des del principi, el que ells volien crear allà era un ateneu popular -no buscaven una casa per viure- alliberar l’espai i deixar-lo obert al poble, perquè fos un lloc de reunió pel jovent. De mica en mica, es van anar animant. A la cuina van posar-hi una barra de bar, van fer una sala d’estar i hi van instal·lar també un parell d’ordinadors que els havien regalat. La part de dalt es va destinar a la celebració de les assemblees de les diferents associacions de joves que hi ha a Cardedeu. Can Sivilla es va convertir així en el lloc de trobada del jovent de Cardedeu.
La casa ocupa aviat va agafar empenta i al poble es parlava molt d’aquesta iniciativa. Hi havia molts punts de vista, però els veïns, que eren els més interessats en l’assumpte, i hi estaven a favor.
Les autoritats van intentar fer un desallotjament preventiu. Per evitar el desallotjament, durant la primera setmana hi van dormir. Passada aquesta setmana, com ja s’obria el procés judicial no els podrien fer fora, a no ser que els amos els denunciessin.
Formalment, la casa va iniciar les seves activitats el dia de la castanyada, i a partir de llavors es va anomenar l’Ateneu Popular de Can Sivilla.
Mentrestant, els ocupes van intentar trobar a la propietària de la casa, que viu a Barcelona, per informar-la i arribar a un acord, però no la van localitzar.
El passat 20 de març els Mossos es van presentar amb l’ordre de desallotjar la casa. Però no hi havia ningú a dins i la brigada de l’ajuntament va procedir a treure els objectes dels ocupes a fora. Davant de la casa es van concentrar una trentena de joves, que van desplegar pancartes contra el desallotjament i van intentar tallar l’avinguda Rei en Jaume i el carrer Llinars. Després de buidar la casa, i per tal d’evitar noves ocupacions, en van tapiar les entrades.
Al ple municipal del 27 de març, els ocupes van desplegar una pancarta contra el desallotjament. L’AJC va fer un comunicat on feia públic que continuarà “lluitant en tots els fronts” contra l’especulació i un sistema institucional que consideren injust.
Alba Gayoso i Carla Martínez, tercer d’ESO
Els nous cartells informatius de Cardedeu
Des de ja fa alguns mesos l`ajuntament ha col·locat molts cartells d`informació a tota la ciutat. No és que no n’hi hagués, però el nou pla d’urbanització ha obligat a revisar errors, i la nova senyalització, a la vegada, serveix per potenciar el comerç a Cardedeu.
L’ajuntament diu que els nous cartells informatius, a més, donen a conèixer els edificis de la ciutat, i actuen com a punt de trobada dels turistes i visitants de la població. Encara queden cartells per col·locar, però no trigaran gaire a completar la seva instal·lació definitiva. Lamentablement, molts ja estan plens de guixades i trencats.
Oriol Serra, 3r d’ESO, 2008.
Televisió de Cardedeu podrà continuar les seves emissions com a televisió digital
Ràdio televisió de Cardedeu va ser la primera televisió local de tot l‘estat espanyol. Tot va començar amb una colla d’amics amb ganes de passar-s’ho bé. El 7 de juny de 1980, televisió de Cardedeu va sortir per antena per primera vegada des del teatre de Cardedeu (l’esbarjo). Amb una tela i una taula van presentar-se en directe. En aquell programa van explicar com seria la televisió local de Cardedeu. D’aquell moment històric se’n va parlar molt i va ser notícia als diaris.
Desprès van seguir emetent des del casal del jubilat, tot i disposar només d’un espai molt petit. Els programes eren de producció pròpia i els finançaven amb els anuncis dels pocs comerços de Cardedeu.
Radio Televisió de Cardedeu va ser un model per a les televisions locals de Catalunya com ara Televisió de Terrassa, TV de Granollers, Canal Blau, Canal Català, Lleida Televisió i moltes més.
El 1995 es va canviar de local per fer més programes i per fer-los millor. Varen haver-hi molts programes de llibres, cinema, entrevistes, però destacaren els informatius en directe dels dilluns que, actualment, s’emeten en directe els dilluns i els dijous.
Televisió de Cardedeu, també ha estat una escola per ensenyar els oficis relacionats amb la televisió com periodisme, càmera, tècnic de so i de llum…Tothom podia i pot entrar a l’equip per ajudar a fer una televisió millor.
El futur de televisió de Cardedeu és una incògnita, però de moment se sap que podrà seguir emetent desprès de l’apagada analògica. És una bona notícia.
Oriol Serra, 3r d’ESO de 2008.