Category Archives: Entrevistes

Els adolescents i les operacions de cirurgia estètica

Entrevista a la Dra. Andreu.

image017.png

“Moltes adolescents volen cossos de top models”

El passat dia 01/04/2008 vam entrevistar a la Dra. Andreu, cirurgiana plàstica especialitzada en estètica.

Quines són les operacions més demanades?

“Les intervencions que fem més freqüentment són les pròtesis de mames i, en segon lloc, la liposucció.”

Quins tipus de persones són les que van habitualment a aquestes clíniques?

“La majoria són dones, però darrerament el nombre d’homes que s’operen ha augmentat. Respecte a les edats, abans vèiem que s’operaven les persones a partir de 40 anys, però cada vegada s’operen més joves, ara tinc gent en la consulta de 18 i 20 anys.”

Quin es el perfil de les adolescents que s’operen?

“No hi ha gaires adolescents que s’operen, perquè necessiten el consentiment dels pares. Llavors… moltes busquen un cos “TOP MODEL”, és a dir, estar primes i tenir un pit important, però no les podem operar perquè encara no han acabat de fer el canvi. Sempre intentem convèncer-les que esperin a ser grans i tenir una certa maduresa per decidir si volen operar-se. Però moltes, en complir els 18 anys, és el primer que fan, o els seus pares els ho regalen. També a l’adolescència us veieu tots els defectes, però això amb el temps canvia, no vulgueu fer-ho tot ja, a més hi ha tant bombardeig a la televisió… sobretot no us deixeu influenciar.”

Quina és l’operació que ha fet al nen o nena més jove, i per què?

“Era un nen de 6 anys i l’operació va ser una otoplàstia, ja que el nen estava molt acomplexat de les seves orelles.”

Quines són les conseqüències o efectes secundaris?

“Depèn  de la intervenció, tota intervenció implica una anestèsia. Se solen fer les operacions amb anestèsia local, amb la qual cosa el risc es menor, però si se’n fa amb una anestèsia general pot provocar la mort, com en totes les operacions. També quan et fas una pròtesi de pit se’t poden encapsular, això ho vull recalcar, perquè la gent es pensa que quan s’opera estarà fantàstica i també existeix la possibilitat que se’ls compliqui.”

Podria dir-nos alguns pressuposts?

“Bé…, això depèn de la clínica, però aproximadament per exemple, amb la pròtesi de mames parlaríem de 4000 a 9000 €, segons la seva grandària, per a la liposucció de 1500-3000 €, la blefaroplàstia de 2000 a 3000 €, del nas 3000 €, d’ orelles 2000 €, i el lífting de 4000 a 8000 €.

Hi ha molta competència?

Moltíssima, i cada dia més, perquè d’un any a un altre s’ha triplicat la demanda. Cada vegada la gent es cuida més i es fixa molt en el seu físic.”

En quin país són més freqüents les operacions?

“A Sudamèrica en general (Brasil i Veneçuela). Jo vaig anar-hi a estudiar i hi érem només tres espanyoles, les altres eren sud-americanes, i totes operades, amb el seu rímel i els talons tot el dia, Impecables! Jo crec que això és cultural.”

I les senyores de 60 anys cap amunt, també s’operen?

“I tant, aquestes senyores el que més s’operen són els ulls (les potes de gall i les bosses) i es fan leaftings.”

I els homes, que tipus d’operacions es fan?

“També les bosses dels ulls, liposuccions i tant homes com dones, la depilació làser.”

Mireia Ferré, Mireia Fernandez, Elena Carbonero, Miriam Villar i  Ingrid Xandri, 3r d’ESO, curs 2007-2008

Malbaratament de l’aigua

Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.

Si vol veure el gràfic en PDF faci click a la imatge. Font: EL PERIÓDICO, 6 -3-2008

Veure vídeo a: 
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/27/barcelona/1204112792.html

Una causa poc coneguda del malbaratament de l‘aigua és el mal estat de les xarxes de les canonades, que sofreixen importants pèrdues al llarg del seu recorregut. Arran de la situació d’alarma que es va produir a principis d’aquest any, davant la situació crítica dels pantans per manca de pluges, en concret es va denunciar a l’opinió pública el cas escandalós d’una conducció que porta aigua des de Cardedeu fins a Badalona i pateix importants pèrdues. Per aquesta conducció passen 8 metres cúbics d’aigua per segon,  i les pèrdues controlades sumen un total del 2%. I el que es pitjor, se sap que les pèrdues poden assolir entre el 6 i el 8% en el conjunt de les xarxes de canonades.

Ens decidírem a buscar més informació sobre aquest tema i ens vam posar en contacte amb l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATL). Segons ens van dir, l’empresa té previst portar a terme “aviat” diverses obres destinades a aprofitar l’aigua de la dotzena d’escapaments detectats en les seves conduccions, fins a recuperar el 73% de l’aigua que es perd, un volum de milers de milions de litres a l’any. I, efectivament, ha admès que la  conducció esmentada, que proveeix d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona i que és una de les més importants de la xarxa, té una antiguitat de més de 40 anys i perd desenes de milers de litres al dia.  Ens han dit que ATL té previst invertir 750.000 euros en cinc grans actuacions per solucionar part del problema d’acord amb els ajuntaments afectats. En paral·lel, ATL analitza la viabilitat tècnica d’altres actuacions alternatives destinades a minimitzar encara més les pèrdues d’aigua, però encara no les ha concretat. D’altra banda, la Generalitat ha recordat que la reparació total dels escapaments d’aigua de les conduccions només es podria afrontar des de l’interior, cosa que obligaria a efectuar durant diversos mesos talls en el subministrament que afectarien més de 2,5 milions d’habitants.



Aquesta és l’entrevista que vam realitzar a José Ramón Hurtado, gestor de les aigües Ter-Llobregat:

Què s’està fent per solucionar el problema detectat?

L’estratègia d’ATL passa per acabar els treballs de desdoblament de l’antic canal de proveïment d’aigua -un aqüeducte de més de 21,9 quilòmetres i de 3 metres de diàmetre -, que travessa la serra del Litoral fins a l’estació distribuïdora de la Trinitat, a Barcelona.


Medi Ambient assegura que ja s’han executat tres quartes parts de la nova conducció i que, en aquests moments, s’està abordant l’última fase de l’obra, la més complexa i de major longitud i pressupost -més de 30 milions d’euros-, que finalitzarà, en principi, a l’estiu de 2009.

Quina serà la solució definitiva?

La solució vindrà donada amb l’actual canonada d’acer de diàmetre 2200 que es construeix paral·lela a l’existent i deixant fora de servei l’actual per a la seva posterior reparació.


El problema és que és una conducció molt antiga dels anys 50 i amb materials del seu temps. No només és una fuga a Badalona, sinó que hi ha tres fugues controlades per l’empresa ATL.

Com us en vau adonar?

Els responsables de l’empresa ATL es van adonar del problema ja el 1974 per les revisions periòdiques de cada mes. Nosaltres no podíem resoldre el problema perquè, per arreglar-lo, s’hagués hagut de tallar el subministrament d’aigua a Barcelona.

Quines conseqüències té per a la vostra empresa?

La conseqüència que té per a ATL és la mala publicitat que els mitjans de comunicació han donat sobre nosaltres, sabent que de moment no podem solucionar el problema. També cal adonar-se de l‘època crítica en què es va produir la notícia, en ple decret de sequera.

Actualment, també s’està arribant a acords amb els ajuntaments per aprofitar-la i canalitzar-les fins a zones enjardinades o bé a dipòsits provisionals, que puguin ser utilitzats pels bombers i l’ADF(Associació Defensa Forestal).

Arnau Leiva, Gerard Beltran, Xavi Ferro i Pablo Felez, 3r d´ESO, curs 2007-2008

Entrevista a Joan Masferrer quan era alcalde de Cardedeu

Abril de 2008

“El 4t cinturó provocarà creixement desmesurat del poble i la pèrdua d’una gran extensió de zona verda.”

Quin és el treball d’un alcalde?

Té grans responsabilitats però la majoria de les decisions i accions que fa l’alcalde es prenen a la junta de govern formada per l’alcalde i cinc regidors.

Què té previst fer abans d’acabar la legislatura a l’ajuntament?

Hi ha molts projectes i tenim previst acabar-ne la majoria, però alguns seguiran durant les pròximes legislatures. Projectes urbans: pas soterrat i ordenació de l’estació, millora urbana al centre de la vila al mercat i la plaça Francesc Macià i noves oficines i espais municipals a llocs com la Tèxtil Rase, remodelació de carrers i places. Respecte els projectes de sensibilització urbana es farà una ordenança de civisme i es castigarà les persones incíviques i s’afavorirà la sostenibilitat i el baix consum d’aigua.

Continuarà en la mateixa línia que en aquests últims anys però no tan de pressa. En els passats anys creixia a un ritme d’uns 500 habitants per any i Cardedeu no estava preparat per a aquest creixement.

En un futur s’urbanitzarà la zona de Can Manent per intentar equilibrar el creixement demogràfic de Cardedeu amb el seu urbanisme. S’hi construiran blocs de pisos dels quals el 30% seran de protecció oficial. També s’hi instal·laran els dos centres educatius que actualment estan en aules prefabricades.

Penso que un bon urbanisme és la clau per a la integració de immigrants, bona estructuració, etc.

“Cardedeu és un poble gran amb serveis insuficients”

Cardedeu ha crescut més ràpid que els seus serveis. Què en pensa l’ajuntament?

Cardedeu és un poble gran amb serveis insuficients. Antigament havia crescut a canvi de res, la gent tirava a terra les seves petites cases amb hort per construir-hi un bloc de pisos. Això produïa un augment de la població pel qual Cardedeu no estava preparat, això va produir la necessitat de serveis, escoles, centres sanitaris…

Pensa que el 4t cinturó podria afectar a Cardedeu?

Crec que sí que l’afectarà, i negativament. A Cardedeu deixarà d’haver-hi l’urbanisme compacte que hi ha ara. Això provocarà un augment desmesurat del poble i la pèrdua d’una gran extensió de zona verda. Però des de l’ajuntament no podem fer-hi res ja que actualment el projecte depèn de la Generalitat.

L’aigua és un problema important per a Cardedeu?

Actualment és un problema molt important per al nostre poble, és possible que si en un futur proper s’entrés en un estat greu de sequera, amb un estat d’emergència i es produirien restriccions importants.

Què es fa des de l’ajuntament per a la integració dels immigrants a Cardedeu?

A Cardedeu no hi ha gaires immigrants en comparació amb les poblacions veïnes representen entre un 10% o un 5% de la població. Els immigrants que arriben a Cardedeu són ràpidament integrats gràcies a la urbanització compacta del poble, les escoles públiques, etc. L’ajuntament ha creat un servei d’acció social per a situacions precàries que ajuda a immigrants amb dificultats.

“A Cardedeu realment l’oferta d’oci juvenil és molt pobra”

A Cardedeu hi ha una greu manca d’oferta d’oci juvenil. A què es deu? Què s’hi fa des de l’ajuntament?

Realment l’oferta d’oci és molt pobra, des de l’ajuntament s’estan creant nous complexos amb àrees multimèdia i s’està augmentant l’oferta cultural dirigida cap a aquest sector. Però també creiem que l’oferta d’oci no hauria de ser només per part de l’ajuntament, sinó que algunes empreses privades haurien d’invertir a Cardedeu.

Quins projectes hi ha previstos per a l’estació de Cardedeu?Després de més de 8 anys negociant amb Adif, l’ajuntament de Cardedeu ha aconseguit que d’aquí a menys d’un any estigui construït un pas soterrat pel carrer Montseny per a vianants i bicicletes. També es posaran unes tanques prop de les vies per a la seguretat dels ciutadans a la zona del Poble Sec i altres parts del municipi. Finalment, s’hi ha creat 170 noves places d’aparcament.

Riera

“Cardedeu és un poble amb uns alts percentatges de reciclatge però que de moment no són suficients”

Hi ha algun projecte per potenciar el reciclatge a Cardedeu?

Últimament s’ha instal·lat uns nous contenidors soterrats en alguns punts de Cardedeu com la plaça Francesc Macià, la plaça Joan Alzina, la zona del mercat municipal, etc. Això proporciona millor accessibilitat als ciutadans i una millora de qualitat per a l’espai urbà. Cardedeu és un poble amb uns alts percentatges de reciclatge, però que de moment no són suficients. Des de l’ajuntament es fan campanyes informatives i de conscienciació als ciutadans, també es pensa penalitzar amb multes els ciutadans incívics.

Joan Macià, Judit Meseguer, Laura Duran i Raquel Monfort, 3r d’ESO, abril de 2008