“L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar essent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula.” Susan Bray Stainback (2001): “L’educació inclusiva: definició, context i motius”. Suports, vol. 5, núm. 1, pàg. 18.
Ja fa uns anys que en el món de l’educació sentim a parlar sovint de l’escola inclusiva. En alguns països com Canadà, han incorporat plenament aquest model d’escola al seu sistema educatiu. Des del propi Departament d’Educació cada vegada s’aposta més per acostar els centres a la filosofia de la inclusió que no és altra que oferir als nostres nens i nenes una escola per tots, sense distinció de races, sexes o capacitats.
Inclusió, tal com diu la pròpia paraula vol dir -incloure-, tenir en compte a tothom, pensar en uns i altres, en tots, en una escola on tothom s’hi senti inclòs.
D’alguna manera amb aquest concepte estem superant el de la integració, entenent que integrar vol dir acceptar aquell que ha estat exclòs o no forma part del context normalitzat i en canvi incloure senzillament ens fa pensar en estar inclòs com un més, en formar part amb tota normalitat del lloc on pertanyem.
L’escola inclusiva és l’escola que no exclou a ningú perquè tothom té dret ser escolaritzat al seu barri, amb els seus amics, al seu poble… sense que les seves mancances, discapacitats, la seva raça o sexe en siguin un impediment.
Com defineix P. Pujolàs i J.R.Lago ( 2006): una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que -evidentement- són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).
Podeu visualitzar el següent vídeo i acabar de llegir l’article complert si voleu conèixer una mica millor l’escola inclusiva.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/bdszzObKWEM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Al parlar d’escola inclusiva hem de tenir en compte doncs que dins de la mateixa aula hi haurà alumnes molt diferents, i alguns d’ells també poden presentar alguna discapacitat física o psíquica. Atendre la diversitat en tot el seu abast vol dir treballar tenint en compte sempre la diferència, la manera de ser de cadascú, les seves destreses, el tarannà, les dificultats, el seu ritme, el caràcter, les afeccions…sense parlar de la llengua, la cultura, les capacitats… Evidentment suposa fer un plantejament educatiu i pedagògic diferent. No totes les estratègies ni mètodes tenen en compte la diversitat. En una escola inclusiva, integradora i diversa haurem de plantejar-nos el treball de l’aula considerant la diferència i per tant aplicant mètodes com ara l’aprenentatge cooperatiu, els grups flexibles, els grups multinivells… que es valen d’aquesta diversitat per aprendre uns dels altres i donar a tots els alumnes la possibilitat d’avançar al seu ritme i segons les seves capacitats i necessitats. L’Educació Especial en el marc d’una escola inclusiva també canvia força el seu plantejament tradicional i queda inclosa dins l’organització normal de qualsevol grup classe. Només quan es creu convenient es continuen atenent als alumnes en petits grups o individualment. A l’aula ordinària serà un fet normal trobar-hi dos o tres mestres junts, organitzant activitats obertes que es puguin resoldre a diferents nivells, promovent la participació dels alumnes en la presa de decisions tant en el que té a veure amb l’adquisició dels continguts i activitats d’aprenentatge, com amb aspectes més de funcionament d’escola mitjançant tutories i/o assemblees. Tot aquest plantejament suposa importants canvis de mentalitat, d’organització, de gestió de recursos i d’innovació pedagògica. No sempre resulta fàcil però tampoc podem dir que sigui una tasca impossible. La societat en tota la seva diversitat es troba reflectida a l’escola i l’escola, com a formadora de futurs ciutadans, ha de poder donar resposta a cadascun dels seus infants. “Un món que disposa dels recursos econòmics i tecnològics que permeten la comunicació global instantània, així com dur persones a l’espai, difícilment pot dir que és impossible educar tots els seus nens”S. Hegarty: Educación de niños y jóvenes con discapacidades. Principios y prácticas. Publicaciones de
la UNESCO, 1994.