LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Durant les primeres dècades del segle XX sorgeixen els moviments d’avantguarda, que pretenen trencar amb la tradició artística anterior. Van voler separar-se radicalment dels valors tradicionals de la racionalitat i el progrés. El llegat del passat es rebutjà de forma violenta. La novetat, l’originalitat, era en si mateixa un valor. Catalunya serà un dels llocs importants d’aquests corrents. D’aquí sortiran artistes tan reconeguts com Dalí o Miró. Pel que fa a la literatura, J.V.Foix i Salvat-Papasseit són dos dels escriptors que iniciaren aquest viatge, malgrat que després emprengueren un camí més personal.
Un exemple de pintura avantguardista és aquest quadre de Georges Braque titulat Cases a l’estaque.Si voleu veure més quadres avantguardistes (a més, comentats), cliqueu damunt de la pintura.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) fou el primer poeta mallorquí que no va escriure directament sota la influència de l’Escola Mallorquina de Costa i Llovera. Adoptà la novetat de les imatges sortides de l’avantguarda i va escriure una poesia molt interioritzada i hermètica, plena d’imatges i de noves metàfores. Imitació del foc fou el seu llibre de plenitud. El símbol del foc apareix sovint com una expressió de la lluita de contraris que el món és: llum contra obscuritat, existència-buit, etc. És un poeta que es pot incloure dins el corrent simbolista del primer terç de segle XX.

L’any 1901 un partit acabat de fundar, la Lliga Regionalista, guanyà les eleccions municipals. Fou el pròleg de la gran victòria electoral de l’any 1907, quan la Lliga aconseguí la Diputació de Barcelona i Prat de la Riba n’esdevingué el president. Aquest tingué molt clara la importància de la cultura en una societat moderna. Per això engegà tot d’actuacions a favor de la catalana, amb la intenció de donar-li una normalitat institucional que fins llavors no havia tingut. Podem dir que pel que fa a aquest propòsit, hi haurà una col.laboració íntima entre la intel.lectualitat i el poder. El Noucentisme serà el moviment ideològic que justificarà i tenyirà les seves actuacions.

Una manera d’abastar realitats desconegudes és a través del significat que les paraules tenen més enllà del diccionari, del valor simbòlic que tenen: doncs bé, al corrent literari que va ser hegemònic a la poesia catalana de la primera meitat del segle XX li escau perfectament el nom amb què és conegut: simbolisme (i postsimbolisme). Aquest corrent explorarà els significats no evidents de les paraules, creurà fermament en el poder de la paraula com a transmissora de realitats que no podríem conèixer de cap més manera. Dins d’aquesta línia poètica, cal destacar el nom del lleidatà Màrius Torres (enguany se celebra el centenari del seu naixement). Un dels poemes on la metàfora continuada esdevé símbol és el seu conegudíssim Canço a Mahalta.
Lluís Llach ha estat un dels autors que ha posat música a aquest poema i la veritat és que val la pena d’escoltar-lo. Aquí us deixo el poema i la cançó de Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

 Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Josep Llimona (1864-1934) està considerat com un dels escultors més destacats del modernisme català. En les seves primeres obres, encara molt acadèmiques, recull una sèrie de personatges típics i històrics del país. Ara bé, a partir de la seva estada a París el seu estil derivarà cap al modernisme, amb influències de Rodin i Meunier. D’aquesta època són La primera comunió i el famós Desconsol. Cultivà, a més, altres camps, com l’escultura funerària, fent algunes obres en els cementiris de Sitges i Arenys de Mar. Aquí tenim la seva obra ja esmentada, Desconsol.

El grup Led Zeppelin forma part destacada de la història del rock. Aquí podem veure un dels seus clàssics, “Stairway to heaven” tocat en directe.

Canticel
Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
Per una vela en el mar blau
ceptre i palau.

Per l’ala lleu d’una virtut
mon goig daria,
I el tros que resta, mig romput,
de joventut.

Per una flor de romaní
l’amor daria;
Per una flor de romaní
l’amor doní.

Aquest vídeo de l’Edu3.cat repassa els esdeveniments del primer quart del segle XX, amb l’aparició en l’àmbit cultural del Noucentisme i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, en el polític.

Joaquim Sunyer està considerat com una de les figures més destacades de l’estètica noucentista. Escriptors com Joan Maragall, Eugeni d’Ors i Joan Salvat-Papasseit van establir amistat amb el pintor, i en van valorar el fet que fos capaç de captar fidelment l’essència catalana en els seus retrats i paisatges mediterranis.

Enric Morera (1865-1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals i concerts, però sobretot és reconegut per les seves sardanes corals amb títols tan populars com La santa espina i L’Empordà. Es relacionà amb el grup del Modernisme català i freqüentà Sitges, on establí amistat amb el capdavanter del moviment Santiago Rusiñol.
Aquí us deixo amb la famosíssima Santa espina.