MÀRIUS TORRES: EL PODER DE LA PARAULA POÈTICA

Una manera d’abastar realitats desconegudes és a través del significat que les paraules tenen més enllà del diccionari, del valor simbòlic que tenen: doncs bé, al corrent literari que va ser hegemònic a la poesia catalana de la primera meitat del segle XX li escau perfectament el nom amb què és conegut: simbolisme (i postsimbolisme). Aquest corrent explorarà els significats no evidents de les paraules, creurà fermament en el poder de la paraula com a transmissora de realitats que no podríem conèixer de cap més manera. Dins d’aquesta línia poètica, cal destacar el nom del lleidatà Màrius Torres (enguany se celebra el centenari del seu naixement). Un dels poemes on la metàfora continuada esdevé símbol és el seu conegudíssim Canço a Mahalta.
Lluís Llach ha estat un dels autors que ha posat música a aquest poema i la veritat és que val la pena d’escoltar-lo. Aquí us deixo el poema i la cançó de Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

 Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Aquest article s'ha publicat dins de POESIA i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *