L´últim supervivent
Érem 12 supervivents, havíem de sortir d’aquella casa, alguns van sortir … però alguns no van tenir la mateixa sort. Nosaltres vam escapar d’aquell lloc, no podíem fer res per rescatar als nostres companys.
Només recordo que ens va tancar, va cremar la casa i se’n va anar.
Després d’unes setmanes de caminar, vam arribar a un bosc. Tenia la sensació de que algú ens observava. Ens vam refugiar a una cabana deshabitada.
A dins només hi havien vestimentes de noies, tallades i mullades. També em va semblar veure ossos.
Vam pujar escales amunt, només hi havia una habitació buida, vam entrar i vam trobar uns dibuixos estranys on deia:
T’ESTIC OBSERVANT …
També hi havia ulls repartits per tot el dibuix.
Tots estàvem molt espantats.
Més tard, vaig trobar un paquet, necessitàvem alguna cosa per obrir-lo. Vaig trobar una falç a les escales, que no recordava haver-la vist abans. Vaig obrir el paquet amb la falç, i només hi havia ossos, vaig intentar no pensar que podien ser de persona.
Llavors vaig escoltar uns sorolls que venien del pis de baix. Vam baixar per veure d’on venien els sorolls, però vam sortir de la cabana.
A l’entrada de la cabana començaven a passar coses estranyes, estava tot trencat, no recordava veure l’entrada així. Es va escoltar un soroll dins la cabana i vam sortir corrent.
Vam veure algú al pis de dalt. S’escoltaven sorolls als arbres. Tots vam sortir corrent.
Després de córrer moltes hores, vam arribar fins a un volcà i es vam enfilar.
De sobte vaig veure una ombra. Era aquella persona que havia estat observant-nos. Aquella persona va empènyer al meu company, sense pensar-m’ho vaig anar corrent a tornar-li l’empenta.
Ell i el meu amic van morir aquell dia i mai ho he pogut oblidar. Jo vaig sobreviure i tenir una vida normal.
Vaig entendre que mai havia abandonar els meus companys, o més ben dit amics.
