IMPLEMENTACIÓ PROJECTE : Cal posar-hi els cinc sentits!

Per tal de portar a la pràctica un treball a través de les sensacions, s’ha utilitzat un sistema de treball basat en l’experimentació, la qual cosa permet un coneixement més global dels objectes i evidències que ens envolten.

És evident que durant la infància no hi ha experimentació sense manipulació; els infants necessiten tocar, mirar, provar, deixar caure, escolta… entre moltes altres accions. Per tal que això succeeixi, cal estimular la seva curiositat i les ganes de descobriment a través d’activitats, materials atractius, temps, ambient agradable… L’acció d’experimentar l’entorn que ens envolta a través de la curiositat provoca que els infants portin a terme una activitat de caire científic, ja que l’objectiu consisteix en proposar un seguit d’accions i expe- rimentacions, amb la finalitat d’ajudar als infants a preguntar-se: “Què hi ha al voltant?, Com és?, Què passa?, Perquè?…”.

INSTITUT MAREMAR. FEM TEATRE!

 

El tema principal del projecte del nostre centre, l’Institut Maremar del Masnou, va ser el teatre. Es tractava de realitzar tot el procés: des de la creació de l’obra teatral, fins la posada en escena i representació. El seu procés global implicava diversos processos de variada naturalesa (creació literària, correcció lingüística, interpretació, direcció teatral, posada en escena i interpretació, entre d’altres) i vam poder constatar que el projecte incorporava els interessos dels alumnes.  Finalment i com a context real, vam incorporar la representació de les obres al teatre La Unió de Teià, aspecte que va ser de nou molt engrescador per a tothom! Continua llegint

La dignitat humana ha passat de moda?

IMPLEMENTACIÓ

A la pregunta inicial: La dignitat humana ha passat de moda?, l’alumnat haurà de donar una resposta que serà el seu producte final. La informació per elaborar la campanya de sensibilització s’obté a partir de dues vies: la primera, una visió global del concepte dignitat humana des de diferents àmbits de coneixement obtinguda a partir de les activitats proposades pel professorat; la segona, una recerca personal i grupal sobre el tema triat a diferents punts d’informació: web, mitjans de comunicació, xarxes socials, l’entorn on viuen… Els resultats obtinguts se sistematitzen en una graella diària de seguiment del treball: què vull fer, què he fet, què em falta i qui s’encarrega de cada tasca. Supervisió diària del professorat. Per documentar el propi procés de producció els alumnes utilitzaran documents compartits (drive, clasroom…),  anotacions, esquemes…

Implementació

El projecte que van dur a terme els alumnes de segon d’ESO es va realitzar en 7 sessions de dues hores cadascuna, al llarg de tota una setmana. En total es van formar 21 grups de treball heterogenis de 3 o 4 persones segons la conveniència.

El projecte es va estructurar en un Google Classroom de forma molt pautada a fi de facilitar la tramesa de les tasques.

Les evidències presentades pels alumnes van ser un mapamundi del recorregut realitzat, una revista digital dels llocs visitats i un tríptic informatiu.

Com a producte final els alumnes van elaborar un Kahoot amb 16 preguntes vinculades a la revista i tríptic realitzats.

 

Implementació

A partir de la pregunta que interessa a cada alumne, aquest busca la informació corresponent amb la família i fa una exposició a l’aula a la resta de companys.

El paper del mestre-tutor  és fer de guia i acompanyar en relacionar els nous conceptes amb els coneixements previs dels alumnes . Durant el desenvolupament de l’exposició de l’alumne el mestre fomenta la curiositat i el desig per part dels alumnes a plantejar-se noves preguntes a les que cal donar resposta.

L’autoregulació dels alumnes és un procés democràtic en el que s’estableix entre tots l’índex de desenvolupament del projecte i donant protagonisme a les idees dels alumnes.

Amb ajuda de les famílies els infants aporten al grup un suport visual que ajuda a l’explicació.

Implementació dels SUPERPODERS

Es va iniciar aquest projecte a partir de la lectura del llibre “El gran llibre dels superpoders” de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla. Aquest llibre ens presenta diferents personatges amb superpoders quotidians.

A partir d’aquests textos, vam realitzar un treball d’autoconeixement on els alumnes havien de pensar i descobrir quin era el seu superpoder.

Vam realitzar una planificació seguint la mateixa estructura que els textos del llibre, i poc a poc es va anar creant el text. A la vegada, a les sessions d’educació artística es van crear les il·lustracions de cada superpoder.

 

 

Reflexions

–          El treball d’autoconeixement va ser molt profitós i ens va servir per enriquir les sessions d’educació en valors.

Implementació – Els animals salvatges

0.- Proposta d’un dels Projectes que formen part de la “Programació d’Escola del Treball de Medi a través dels projectes”. Els proposem als nens i nenes el treball d’un dels projectes de primer. El projecte dels animals salvatges és un dels dos projectes proposats. Hi ha un tercer que és totalment lliure.

1.- Reflexionar sobre “Què són els animals salvatges”. Parlar, reflexionar i posar en comú el concepte d’animals salvatges sobre el que anem a fer el Projecte.
Primer en grups de 4 parlar i consensuar idees claus del que són per a ells els animals salvatges.
Posada en comú dels que són els animals salvatges. Un portaveu de cada grup explica a la resta de la classe què són per a ells els animals salvatges.
El mestre va apuntant en un word obert a la PDI el que va dient cada grup.
Entre tota la classe consensuem les idees claus de què són els animals salvatges.

2.- Proposta de “Què volem aprendre, què volem investigar dels animals salvatges”.
Cada infant diu alguna idea sobre què vol investigar: alguna cosa que vol saber dels animals salvatges. La idea és recollir els interessos dels infants. El mestre va anotar tot allò que diu cada un dels alumnes.

3.- Elaborem l’índex del Projecte.


A partir del que vol saber cada infant agrupem les preguntes per grans temes.
Cada nen i nena té la seva pregunta en un paper. Primer per grups comenten les preguntes que tenen i parlen si es poden agrupar.
A continuació es posa en comú. Algun dels grups comencen comentant quins temes han trobat i es van posant a la pissarra. La resta de grups i alumnes van complementant el que han comentat els altres grups.
Finalment entre tots s’elabora l’índex del que volem treballar dels animals salvatges.

4.- Escollir quins animals salvatges volen treballar.
Cada nen i nena fa una llista de tres animals salvatges que li agradaria treballar. La llista la podem ampliar a 5 animals si volem que hi hagi més varietat d’animals.
Fem una llista on surt cada nen i nena de la classe i els animals que ha escollit.
Cada nen i nena té la llista amb els animals que volen treballar.
Anem seleccionant els animals que treballarà cadascú. Primer s’escull la 1a opció i si aquesta ja l’ha triat un altre company escollim la segona…
D’aquesta manera tenim tots els animals que treballarà cada un dels alumnes.

5.- Carta a les famílies distribuint els animals a treballar i explicant l’índex a treballar.
Es fa arribar una carta a les famílies apuntant l’animal escollit per cada nen i nena, la data de l’exposició i la proposta d’índex a partir del qual ha de preparar el projecte del seu animal.

6.- Exposicions dels projectes.
Cada nen i nena exposa el projecte sobre el seu animal davant la resta de companys. A continuació contesta les preguntes que  li vulguin fer sobre el que ha exposat. Per fer l’esposició cada alumne preparà un mural. Aquest mural pot estar fet només de fotografies, fotografies i explicacions… Cada alumne/a té llibertat per escollir el tipus de mural que consideri més adient.
Alguns dels alumnes han complementat l’exposició amb aliments dels animals…

7.- Coavaluació de l’exposició.
Un cop acabada l’exposició del projecte entre tots els nens i nenes de la classe fem la coavaluació del treball exposat a partir d’una rúbrica ja comentada prèviament amb els alumnes.

8.- Activitats d’aula per contrastar informació dels animals exposats.
A cada sessió s’exposen dos o tres projectes. Després de les diferents exposicions es posen en comú alguns dels conceptes bàsics presentats en les exposicions: classe d’animals, alimentació, hàbitat.

   

   

Es contrasten exposicions de diferents tipus d’animals per a poder explicar, argumentar i raonar les semblances i diferències entre ells.
Al final, cada grup s’especialitza en una classe de vertebrat (mamífer, peix…) i exposa davant de la resta de la classe els conceptes bàsics d’aquell grup d’animals.
Aquestes conceptes o idees a treballar venen marcats pels temes proposats a l’índex.

9.- Activitats d’avaluació.
Plantejament d’activitats d’avaluació dels conceptes bàsics treballats a partir de: activitats de comprensió lectora, dibuixos…