En aquests dos projectes hem utilitzat les rúbriques com a eina per avaluar els alumnes, de fet hem dedicat força temps a elaborar-les i ha estat una font constant de debat.
A priori la rúbrica presenta molts avantatges, permet donar una primera informació als alumnes, molt detallada, de com ha de ser el producte que han d’elaborar. Seria la manera de transmetre’ls el que s’espera d’ells. Per ser efectiva hauria d’entregar-se al començament del projecte i anar acompanyada d’una posada en comú amb els alumnes. Assegurar-se que l’han llegida, que l’entenen. El llenguatge hauria de ser adequat a la seva edat i els objectius i nivells d’assoliment el màxim clars i concrets possibles… No és fàcil fer una rúbrica.
La rúbrica també permet un seguiment i una programació de la feina a fer. Cal dir que aquesta seguiment amb la rúbrica, almenys en el primer projecte s’ha fet poc. En alguns casos vam omplir la rúbrica per orientar els alumnes en els aspectes a millorar i els vam donar l’oportunitat de completar i corregir aquells aspectes menys reeixits.
Finalment, permet fer una valoració final molt detallada del producte final i justificar la nota de forma indiscutible. De totes maneres cal dir que, en general, les rúbriques que hem dissenyat tendien a inflar les notes i obligaven a aprovar projectes amb molts dèficits. No és fàcil fer una rúbrica que emeti una nota justa als mèrits demostrats.