Apreciats alumnes, pares i d’ altres lectors del bloc. La notícia del dia d’ ahir, segons la qual la Generalitat de Catalunya haurà d’ adaptar el seu sistema educatiu per garantir que el castellà sigui també llengua vehicular em porta a expressar la meva opinió sobre el tema.

1. No hi ha cap llengua que sigui millor que cap altra. Ni el català és millor que el castellà, ni el castellà ho és més que el català. Les llengües es poden mesurar per número de parlants, per la importància econòmica dels països on es parla, o per qualsevol altre paràmetre, però no hi ha llengües millors o pitjors.

2. Establert que totes les llengües són igual de bones, per què aquest rebombori si només es vol posar el castellà a la mateixa alçada que el català? La raó és senzilla, però malauradament els prejudicis, les nostres opinions, etc, ens la fan més difícil d’ entendre: el català i el castellà no estan a Catalunya en una situació d’ igualtat.

3. En què consisteix aquesta “no igualtat”? Dues diferències: en primer lloc, que el català és la llengua pròpia de Catalunya, és a dir, és la llengua que va néixer aquí. El castellà, malgrat la seva importància en pes demogràfic, especialment en els darrers 50 anys, és una llengua ha entrat a Catalunya, de moltes maneres diferents, però sempre de fora.

4. Quina és l’ altra diferència? El fet que el català no està en igualtat de condicions que el castellà. La majoria de televisions no emeten en català, situació que es repeteix al cinema -tot i que hi ha una llei que preveu canviar aquesta situació en uns dos anys- , al món legal, a la sanitat, en l’ etiquetatge de productes, en la música, en l’ oci en general, en les comunicacions amb els clients, la publicitat… etc. El català predomina en dos grans àmbits però: l’ administració pública (ajuntaments, generalitat, etc.) i en l’ ensenyament.

5. Per què cal que el català sigui llengua vehicular a l’ escola? Per què garanteix que tota la població conegui una llengua que, en determinades parts de Catalunya, seria totalment desconeguda si la deixessim en mans de tot el que hem esmentat anteriorment.

6. Per què cal protegir el català, en general? Hi ha la idea, estesa entre molta gent, que les llengües neixen, creixen, es reprodueixen i, finalment moren. És un cicle natural. La meva posició és totalment contrària: l’ ésser humà, a diferència dels animals -tot i que potser no d’ alguns primats- no es regeix per la llei del més fort. Precísament allò que fa l’ home humà és la seva predisposició a la compasió, a ajudar el que ho necessita. L’ evolució de les espècies no es limita a les seves característiques físiques, també evolucionen les ments, les idees i els valors. Una llengua com el català es mereix aquesta protecció del més dèbil. Abandonar-la a les normes del mercat, que és en la pràctica el que s’ aconseguira amb aquestes sentències, és una manera lenta de matar una llengua. És una manera gens humana de tracar-la.