Estadística, Rubik i joc del 15

El curs passat vam participar amb un projecte iniciat a l’institut IES Montgròs de Sant Pere de Ribes on, a través d’aprendre a fer el cub de Rubik, s’intentava també treballar les matemàtiques.

Les alumnes de 2n de Bat Raquel Badenas, Naomi Muñoz i Paula Esteban (gravació i edició del video) han realitzat un treball estadístic amb les dades obtingudes dels alumnes de l’IES Montgròs i del nostre.

Aquí el teniu:

Estadística i cub de Rubik from Lurdes on Vimeo.

Per la seva banda els alumnes de l’institut de Sant Pere de Ribes han fet també un video que presenta tota la feina feta el curs passat. Han tingut la generositat de posar-hi la nostra col·laboració. GRÀCIES IES MONTGRÒS!

La màgia d’un cub de Rubik. from INS MONTGRÒS on Vimeo.

El joc del 2048 i l’Aualé

Hem afegit a l’apartat de JOCS dos jocs altament adictius!

El primer és el joc de l’aualé, un joc d’estratègia en el que heu de jugar amb un contrincant per aconseguir les peces repartides.

l joc del 2048 consisteix en ajuntar números iguals per anar doblant el seu valor fins aconseguir el valor de 2048!

 

Cub Rubik

El passat diumenge, en un article de la BBC dedicat al cub més famós de la història, se’ns explica que la persona que ha fet amb més rapidesa el cub de Rubik ha trigat 5,55 segons, i que un robot és capaç de fer-lo en 3,253 segons.

El cub de Rubik o el Cub màgic el va inventar fa 40 anys pel professor d’arquitectura húngar Erno Rubik. És molrt difícil de resoldre’l, ja que es creu que hi ha més de 43 trilions de posicions possibles.

El rècord mundial de velocitat per un sol intent és de 5,55 segons, establert per l’holandès Mats Valk l’any 2013.

En el campionat mundial la rapidesa es determina fent el promig de cinc intents. Per garantitzar la imparcialitat, una computadora genera un cub aleatori pels competidors.

L’actual vencedor té 18 anys d’edat: es tracta de l’australià Feliks Zemdeg, que en el campionat de l’any passat ve fer un temps mitjà de 8,18 segons.

Podeu llegir l’article complet al següent link.

L’Institut també vol participar en la celebració d’aquest aniversari, mireu els vídeos!

Concurs de Fotografia a l’institut

Durant l’acte de la diada de St. Jordi es van fer públics els guanyadors del concurs de fotografia matemàtica de l’insitut, els guanyadors de l’edició d’enguany van ser els següents:

1r ESO: Ricky Sánchez per “Cartes reflexades”.

2n ESO: desert

3r ESO: Isabel Pozzan per “Formes geomètriques”

4t ESO: Carla Sánchez per “Simetria reflexada”

1r BAT: Astrid Perdigó per “Hexàgon enlluernador sobre l’horitzó, dins d’un angle agut”

2n BAT: desert

Professors: Marta Estrada amb “Paral·leles a tota costa”

Moltes gràcies a tots per la vostra participació!!!

 

Classificats de les proves Cangur 2014

Ja tenim el llistat dels alumnes del nostre centre a les proves Cangur, podeu consultar les classificacions per nivells a document cangur2014.

Hi ha hagut molt bons resultats, els alumnes millor classificats són :

Nivell 1 ( 3r ESO ): Agustin Loza, posició 1056 ( 13,42% )
Nivell 2 ( 4t ESO ): Adai Barberà, a la posició 433 ( 6,45 % )
Nivell 3 ( 1r BAT ): Yann Morales, a la posició 154 ( 3,39 % )
Nivell 4 ( 2n BAT ): Fernando Dominguez, a la posició 490 ( 17,65 % )

Moltes felicitats a tots quatre!!!

Les matemàtiques estimulen l’àrea del plaer estètic al cervell.

LA VANGUARDIA- Les matemàtiques estimulen l’àrea del plaer estètic al cervell

Josep Corbella  (LA VANGUARDIA 25/03/2014)

Una experiència matemàtica gratificant activa al nostre cervell el mateix grup de neurones que s’activa en escoltar una música o contemplar una imatge que ens agraden. La diferència és que, mentre tothom pot gaudir d’una cançó o un quadre encara que no tingui coneixements de música o de pintura, s’ha de saber una mica de matemàtiques per percebre la bellesa d’una equació.

Així ho ha demostrat una investigació dirigida pel neurocientífic Semir Zeki, del University College de Londres, i presentada a la revista Frontiers in Human Neuroscience. La investigació demostra que la visió popular de les matemàtiques com el súmmum de la racionalitat és errònia, o almenys incompleta. En aquelles persones que les saben apreciar, ha comprovat Zeki, les matemàtiques inspiren un plaer estètic i una resposta emocional.

La investigació mostra també que, de la mateixa manera que a un melòman no tenen per què agradar-li totes les obres musicals, als matemàtics tampoc no els agraden totes les fórmules i equacions. Algunes les troben excelses, però d’altres els semblen detestables. I, igual com passa amb la música i la pintura, diferents persones solen coincidir a l’hora de valorar quines són boniques i quines són lletges.

En la investigació hi han participat setze matemàtics d’entre 22 i 32 anys. Se’ls van mostrar seixanta fórmules i se’ls va demanar que els atorguessin una puntuació segons la seva bellesa en una escala de deu punts. La preferida va resultar ser la identitat d’Euler (vegeu informació adjunta), seguida de la identitat de Pitàgores (de la qual es deriva el famós teorema del triangle rectangle: a 2+ b 2 = c 2).

Un mes més tard es van tornar a mostrar les mateixes fórmules als matemàtics, però aquesta vegada es va registrar la seva activitat cerebral amb ressonància magnètica. Per a ells va ser com tornar a gaudir d’una obra que ja havien vist. Els investigadors van comprovar que se’ls activava un petit grup de neurones situat just darrere dels ulls, a una part del cervell anomenada camp A del còrtex medial orbitofrontal. I que, com més bella els havia semblat una fórmula, més se’ls activava aquesta àrea.

Investigacions anteriors de Semir Zeki, un dels líders mundials en l’estudi de com el cervell percep la bellesa, han demostrat que aquesta mateixa àrea s’activa davant la bellesa plàstica i la musical.

“És evident que hi ha unes fórmules i uns problemes que ens resulten més atractius que d’altres”, va declarar ahir Joan SolàMorales, catedràtic de la UPC i president de la Societat Catalana de Matemàtiques. “Hi ha fórmules que ens diuen molt i d’altres que ens diuen poc. I sentim admiració quan ens trobem amb una solució particularment elegant”.

Solà-Morales recorda que Pitàgores va descobrir les primeres lleis de l’harmonia i estableix un paral·lelisme entre les matemàtiques i la música. “Totes dues tenen normes estrictes que, tot i això, permeten una enorme creativitat”. Però adverteix que l’atractiu de les matemàtiques no rau únicament en la seva bellesa. “En realitat, el que més ens atreu són els problemes. La sensació de tenir un repte i de superar-lo”.

La fórmula més bonica        

La identitat d’Euler, que en només set símbols relaciona àrees de les matemàtiques aparentment inconnexes, ha estat valorada com la fórmula més bonica de les matemàtiques pels voluntaris que han participat en la investigació.

Plantejada al segle XVIII pel matemàtic i físic suís Leonhard Euler, la fórmula relaciona el nombre pi (bàsic en la geometria), la constant matemàtica e (sobre la qual es fonamenta el càlcul) i el nombre imaginari i (el quadrat del qual és -1 i que és la base de l’anàlisi complexa). La identitat d’Euler es completa amb els símbols aritmètics de la suma (+) i de la igualtat (=). I amb els números zero i u, que són els elements neutres de la suma i de la multiplicació.

Dia de Pi

Com cada any el dia 14 de març es celebra el dia de Pi, degut a la manera com s’escriuen les dates en anglés, aquest dia és el 3,14, és a dir, una aproximació del número Pi. A més com una anècdota, aquest dia es fan pastissos aprofitant que fonèticament pi, en angles, sona igual que pie, pastísde.

En aquesta imatge animada es van representant els decimals del número pi fins a la posició 19:

num_pi

 

Us deixo també un enllaç en el que podreu buscar la vostra data de naixement o qualsevol altra seqüència de números entre els decimals del número pi:

The Pi-search page