No està escrit a les estrelles, de John Green

A la contraportada del llibre hi podem llegir: “Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel continua sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.”

MLdC

Quant a MLdC

Marta López del Castillo i Ruiz és professora de Llengua i literatura catalana a l'institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar des de l'any 2011.
Aquest article ha estat publicat en GENERAL, Green. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No està escrit a les estrelles, de John Green

  1. Cynthia Munera diu:

    Aquest llibre és un dels més emotius que he llegit mai. La història de la Hasel et fa sentir molta empatia i tristesa. Ella sent impotència per la seva malaltia, es veu molt sola i pensa que els anys que li queden de vida els passarà sola i malalta, els seus pares són el seu suport màxim, ja que quasi no té amics. Durant això, surt un nou personatge l’Augustus Waters. Ell s’enamora d’ella. I ella d’ell. Però no ho vol admetre perquè la Hasel pensa que farà mal a l’Augustus. Ella té una baralla interna, perquè en Gus li fa bé, però ella no vol que quan mori en Gus estigui trist. A partir d’aquest moment en el llibre apareixen successos que fan que la Hazel s’adoni que en Gus es un altre dels seus suports més importants a la seva vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *