El senyor Luna és un sicari molt eficient i altament valorat pels narcotraficants, per això s’estranya quan li encarreguen de matar una dona humil que ha anat a viure a un altre continent. Però ell, mentre li paguin, no fa mai preguntes.
En Pablo és un noi superdotat que intenta portar el màxim de bé la seva “diferència”. Estudia en un institut de Madrid que té una aula especial per a alumnes amb altes capacitats, però no s’hi acaba de sentir còmode. Curiosament, la història dels dos personatges s’acabarà trobant en una aventura trepidant.
El llibre m’ha semblat que té una molt bona idea, que és la d’explicar diverses històries per separat per després relacionar-les, aquest ha sigut un dels motius pels quals aquest llibre m’ha enganxat. Una altra cosa que m’ha agradat és que sempre passen coses, no com en altres llibres que t’has d’esperar bastant i llegir molt per saber què passa finalment. Per últim he de dir que el final m’ha agradat, ja que no és el típic final de tots els llibres.
Si realment t’interessa el tema, el llibre es pot convertir en tota una aventura. Explica un succés de pel·lícula, amb molta acció i misteri, que et pot deixar enganxat durant hores i hores depenent de la part del llibre que estiguis llegint. La majoria de llibres tenen una part final que dóna un sentit complet a la història que t’has llegit durant un cert temps, però aquest és diferent: cada fet o acció queda reflectida en l’anterior i a la següent, donant així una història formada per peces i l’última, no és la que defineix el sentit del llibre, sinó que simplement és la peça que ha arribat a ser l’última per conseqüència de l’anterior.