Brúixoles que busquen somriures perduts, d’Albert Espinosa

3 respostes a Brúixoles que busquen somriures perduts, d’Albert Espinosa

1. Celeste Cañete diu:

   2 gener 2014 a les 14:12

   A mi aquest llibre m’agrada molt. És un llibre que t’enganxa, i té personatges amb els quals et pots identificar. Té oracions molt boniques que et fan reflexionar.
   Recomano aquest llibre a la gent que li agradi les novel·les de romanços i tot el que sigui emoció i intriga, perquè jo encara no he acabat el llibre, però tinc moltes ganes d’acabar-lo i saber el que passa.
   Celeste 1A2

   Respon
2. Clara Limeres diu:

   27 novembre 2016 a les 12:33

   Aquest llibre és una novel·la diferent i especial, sobretot per la manera com l’autor narra els fets. El protagonista parla de la seva situació actual, de com han anat canviant les relacions amb les persones més properes a ell, i alhora recorda els fets que més el van marcar en el passat; malalties, pèrdues de familiars…
   És un llibre recomanable. Fa reflexionar al lector sobre el que més hem de valorar a la vida i sobre la recerca del nostre propi arxipèlag de sinceritat, que es basa en la confiança i la importància que té dir la veritat.

   Respon
3. Albert Solé diu:

   6 juny 2017 a les 9:10

   Aquest és un llibre molt diferent a la resta. El protagonista ens explica la seva vida i la seva relació amb les persones del seu voltant especial. Aquest llibre et fa reflexionar ja que el protagonista ha passat per coses molt dures com la mort de la seva dona i de la seva mare, malalties…
   Aquest és un llibre el qual el recomano ja que és molt entretingut, enganxa molt i sobre tot, et fa reflexionar sobre la vida.

   Respon