La contraportada del llibre explica el següent:
La Sònia, la «cumba» de les avarques; el Marçal, l’independentista ligón; l’Uri, el 
modernet que estudia cine; i la Bet, la pija de Pedralbes, són quatre nois molt (però molt) diferents. Probablement, mai no s’haguessin conegut si no fos pel Fidel Martí, el profe de guitarra que comparteixen i que, per l’atzar, els porta a crear un grup de música per reviure els millors moments de la Nova Cançó catalana, mentre s’emboliquen en relacions d’amor creuades i gairebé impossibles. Aviat descobriran que res no és el que sembla, i que mai no és prou tard (ni prou d’hora) per enamorar-se bojament.
Aquest llibre exposa alguns dels conflictes amorosos que poden haver-hi en un grup d’amics format per dues noies i dos nois, en el qual tots tenen una cosa en comú: els agrada la música. El principi del llibre era entretingut, però el desenllaç m’ha semblat bastant avorrit. Malgrat això, és una lectura molt fàcil que utilitza un llenguatge col·loquial i per tant et fa sentir pròxim als personatges.
És un llibre de lectura ràpida, és fàcil d’entendre. Per un adolescent és una lectura entretinguda. Hi ha situacions o pensaments difícils d’expressar i que aquest llibre et pot fer entendre. T’ajuda a no jutjar. Totes les persones son un món i mai saps pel que passa un adolescent (en aquest cas). Ara hi ha molts prejudicis i la gent ha de saber que les aparences enganyen. Ho recomano molt.