A la contraportada del llibre podem llegir:
“El nen és una de les obres més emblemàtiques de Roald Dahl. Barreja recors inventats i memòries autèntiques, no és ben bé una autobiografia, però explica fets reals de la vida de l’autor que desvetllaran tanta sorpresa com les seves novel·les. Qualsevol lector que estimi els seus llibres quedarà fascinat i admirat en descobrir algunes de les coses que li van passar de nen i de jove.”
Comentaris i preguntes a l’aire per si algú hi vol dir alguna cosa quan l’estigui llegint:
Com era a principis del segle XX una escola anglesa? com era un internat?… No eren uns llocs gaire agradable segons es pot llegir. Però els nens sempre troben moments per a la solidaritat i la companyonia… i per les trapelleries.
Els nens es posen malalts a totes les èpoques, però a principis del segle XX no hi havia anestèsia…. ni altres medicines. Us ho podeu imaginar?
En aquest llibre també hi surt l’anècdota en què es va inspirar per escriure La fàbrica de xocolata i, a més, explica una cosa que sorprèn al qui no ho sap: va acabar complint el seu desig d’anar a l’Àfrica en busca d’aventures.
Llegiu-lo i ho descobrireu!
