El fil que canta, de Morris

Una aventura de Luky Luke, el genet solitari més ràpid de l’oest.
En una època on no existien els telèfons, l’única manera de comunicar-se de punta a punta de l’extens oest americà era el telègraf. Aquesta comunicació era possible gràcies als fils aguantats per enormes pals que portaven un missatge codificat d’oficina a oficina. Els pobles autòctons d’Amèrica veien envaït el seu terreny altre cop; però a més, per als que fugien de la llei, aquesta comunicació no era gens interessant…

Portada de l'original en francès

MLdC

Quant a MLdC

Marta López del Castillo i Ruiz és professora de Llengua i literatura catalana a l'institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar des de l'any 2011.
Aquest article s'ha publicat dins de Morris, PÀGINES SOBRE ELS CÒMICS i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *