La setmana pasada un bon dia tot xerrant a la rotllana de coses que haviem fet el cap de setmana i/o coses que ens agradaria fer uns quants nens/es van explicar que havien anat al riu i a partir d’aquí es va generar tota una conversa molt interessant i enriquidora. Aquí us deixo un fragment d’aquesta conversa:
D’ON SURT L’AIGUA DEL RIU? (va preguntar algú)
GUIM: de la pluja
AITANA: de la muntanya
VICTOR: surt dels rius també
GERARD: del water
GUIM: l’aigua del Water s’envà al mar!
ABI: per on s’envà al mar?
GUIM: per un “tubo” i arriba fins al mar
ABI: però si l’aigua del lavabo va al mar el mar estaria molt brut, no?
GERARD: l’aigua de l’aixeta hi ha altres rius que estan lluny i cau aigua de l’aixeta pel forat al riu i al mar
LUA: la claveguera és la que porta l’aigua del lavabo, jo ho sé perquè a una baixada hem de vigilar que no passin cotxes
JUDIT R: l’aihua del lavabo quan fem pipi i tirem de la cadena va al riu.
ABI: i llavors el riu està ple de pipis?
GERARD: no! perquè sota del riu hi ha uns tubs que cau el pipi i la caca
MARIO: l’aigua del lavabo s’envà al carrer
VICTOR: si, a les clavegueres
ARIADNA: jo un dia vaig anar a la muntanya i no hi havia riu.
VICTOR: també hi ha cascades que és com un tobogan d’aigua que cau.
MARIO: i al mar
VICTOR: no! al riu només!
AINA: quan tirem de la cadena el pipies barreja amb l’aigua i s’envà a un colador i es cola i s’envà al mar.
VICTOR: l’aigua del riu és verda
GUIM: algunes si algunes no
GERARD: perquè estava bruta
CARLES: jo un dia vaig anar a una que estava bruta i una que no
VICTOR: però si l’aigua és transparent
En dies posteriors hem seguit parlat del tema de l’aigua i han sortit idees com que està sota del terra, no només als rius, que és la neu que es desfà, que el colador ha de ser gegant per colar l’aigua dels lavabos, etc.
I un bon dia el Gerard ens va explicar una mica tota aquesta relació que s’establia entre els riu, els lavabos i el mar. Ho va fer amb l’ajuda d’un dibuix que van fer a casa la qual cosa ens va facilitar el poder entendre les connexions que s’estableixen, mireu que clar queda!
