Els governs alemany, polonès i txec van celebrar ahir que s’hagi posat fi als controls entre les seves respectives fronteres a Zittau, ciutat que ha anat canviant els seus límits amb el pas dels anys. “Estem assistint a un moment històric”, va dir la cancellera alemanya, Angela Merkel, a la duana entre Alemanya i Polònia d’aquesta ciutat.
“És una gran alegria que els escolars visquin amb normalitat el que va ser un somni per als seus pares i els seus avis”, va afegir Merkel, criada i educada a l’extinta República Democràtica Alemanya (RDA), rere el Teló d’Acer.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va expressar que l’acte tenia un caràcter simbòlic i va recordar com de dividida havia estat Europa en el passat. El cap de la Comissió duia a la mà un cartell en què es podia llegir “control de duanes”, que va qualificar de “peça arqueològica”.
Durant la cerimònia, una banda de la policia alemanya va tocar l’Himne a l’alegria, de Beethoven, i uns estudiants van enlairar uns globus com a símbols de la Unió Europea (UE).
Por de més crims
Contrastant amb l’eufòria dels polítics, la població de les zones frontereres encara té sentiments de recel davant l’abolició dels controls i fins i tot temor que creixi la violència. “En principi, em sembla bé que s’obrin les fronteres, però la criminalitat és un problema”, va comentar Johann Wellnnar, un pensionista alemany assistent a l’acte, que explicava que la seva filla viu a prop de la frontera “i quan renta la roba, s’hi ha d’asseure a sobre fins que s’eixuga per evitar que li prenguin”.
Confiança
Si la inquietud és present quan es parla de l’abolició de l’espai fronterer, també hi ha gent menys desconfiada com ara Peter Grusshans, per a qui “els que roben també poden ser alemanys”. Grusshans va néixer a Silèsia, avui polonesa, però “quan era alemanya”. Després del 1945 va ser un dels 13 milions de desplaçats a l’est dels rius Oder i Neisse, que passa per Zittau, ciutat que abans de la definició de les noves fronteres després de la Segona Guerra Mundial tenia un barri que avui pertany al territori polonès. “Que s’acabi amb les fronteres em sembla meravellós. Hem hagut d’esperar massa temps”, va concloure Grusshans.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 15. Dissabte, 22 de desembre del 2007