Cançons, rodolins, moixaines, poemes, frases fetes. El ritme, el to, l’ambient, la llum. Gaudir de la història, del conte, la llegenda. Tots aquests aspectes són essencials per ajudar que els infants aprenguin a llegir. En la petita infància, quan encara no tenen un gran vocabulari, no saben parlar i encara els falta temps per madurar, i tots aquests aspectes són essencials per ajudar a crear un ambient idoni per a la lectura en veu alta, el fet d’explicar contes, aquell moment de compartir històries i generar els vincles necessaris per a crear el gust per la lectura un cop ja siguin més grans i ja aprenguin a llegir sols i encara més enllà, ja a l’adolescència.

Els beneficis de la lectura en veu alta van centrar la segona jornada BBB (Bressol i Biblioteques de Barri) que  va reunir fa uns dies a la Biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps, representants de les diverses escoles bressol municipals i biblioteques de Barcelona. Sota el títol Escoltar històries, la jornada, organitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i Biblioteques de Barcelona per segon any consecutiu, va tenir com a principal convidat David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra de Neuroeducació de la UB.

Bueno, acompanyat a l’escenari pel periodista David Guzmán, va fonamentar la importància de la lectura i la narració en veu alta des de la neurociència, aportant conclusions extretes del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta (editat per Enciclopèdia), publicat el gener del 2023 amb els també professors Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno. El llibre és el resultat d’un estudi que els tres autors van fer sobre els beneficis cognitius i d’aprenentatge que suposa la lectura en veu alta, basat en dades científiques extretes a partir d’una enquesta sobre els hàbits de lectura de les famílies.

Davant de mestres d’escoles bressol i bibliotecàries, Bueno va fer evident la importància de tenir en compte que un infant no pot aprendre a parlar sense tenir un gran vocabulari previ. “Com més desenvolupada estigui la parla, més ràpid aprendran a llegir”, va assegurar. I el ritme que aporten les rimes, les cançons, els rodolins i les moixaines, per enumerar-ne només algunes, afavoreix l’aprenentatge de paraules noves. “Es queden més ben fixades al cervell”.

La musicalitat

Per aprendre a llegir cal tenir un grau maduratiu “idoni”. I és que a diferència d’altres àrees del cervell, seleccionades, per exemple, per parlar, no hi ha cap àrea del cervell concreta que serveixi per a llegir. Per aprendre a llegir, segons Bueno, cal reciclar altres àrees del cervell i connectar-les entre elles (la vista, la reflexió, el llenguatge). Per això és tan important facilitar el procés i preparar l’infant per a l’aprenentatge. En aquest sentit, Bueno defensa la importància de començar a parlar als infants des que neixen. I fins i tot abans, ja que hi ha estudis que demostren que els fetus ja comencen a identificar el ritme de la llengua materna. Un ritme que a través de la “musicalitat” dels rodolins, les cançons, les moixaines i les frases fetes crida l’atenció dels més petits i els ajuda a introduir nou vocabulari.

Bueno destaca que a l’hora de llegir cal generar un bon clima. Ha de ser un moment especial que permeti gaudir tant als adults com als infants. També destaca la importància “del racó de llegir”, tant a les escoles i a les biblioteques com a casa. “Cal llegir còmodament, amb poc soroll ambiental, amb una llum prou intensa per no forçar la vista, però que sigui suau i amb una veu tranquil·la, pausada, a una velocitat adequada a l’edat de l’infant”, explica Bueno, que també posa èmfasi en l’ús “d’onomatopeies i gesticulacions” que permeten activar les anomenades “neurones mirall” que faciliten l’aprenentatge.

Durant la lectura en veu alta també és important establir un diàleg amb l’infant que el faci reflexionar, empatitzar i imaginar. Fer preguntes sobre allò que passa o passarà al conte permet generar emocions i futurs alternatius, a fabular: “Com es deu sentir la Caputxeta?” o “Què creus que passarà ara?”. Fent preguntes i establint diàlegs, en un futur quan llegeixin sols s’activaran en el cervell les parts reflexives.

Amb tots aquests aspectes que han d’acompanyar la lectura en veu alta es facilita la configuració de vincles afectius i emocionals, tant a l’escola com en la família. Això fa que, en un futur, pensar en la lectura generi aquesta sensació de vincle i de comoditat: El plaer de gaudir de la lectura. Una lectura que en la petita infància ha de ser una activita lúdica, “el concepte de joc hi ha d’estar sempre present”, segons Bueno, com el fet de compartir i d’estar còmodes. És la imatge d’explicar històries a la vora del foc, la família o els amics reunits en un racó, als sofàs del menjador o de la llar de foc escoltant contes, compartint experiències, vivències viscudes. Una imatge que queda lluny de la lectura amb pantalles, que Bueno alerta “redueix l’atenció” en els infants i pot incrementar el nivell d’estrès. D’aquí la rellevància de mantenir un racó concret, tranquil, pausat. “És més important l’ambient i el to”, insisteix Bueno al llarg de la seva intervenció, en què també destaca que “qualsevol moment és bo” per llegir un conte, tot i que, per exemple, abans d’anar a dormir, és millor explicar una història per facilitar la “desconnexió” i el son. I la repetició, la insistència dels infants en llegir una vegada i una altra el mateix llibre, ajuda a memoritzar i fixar el nou vocabulari  que es va adquirint.

En definitiva, la jornada BBB va constatar que oferir i compartir moments de lectura en veu alta tant a la família com a l’escola  i a la biblioteca ajuda a desenvolupar la comunicació emotiva-afectiva en la petita infància i preparar-los per a fer el pas d’aprendre a llegir en solitari. Es fa evident la importància de no perdre la tradició d’explicar històries al voltant de la llar de foc.

Fa ja uns mesos van saltar les alarmes a Catalunya. Els nivells de comprensió lectora de l’alumnat de primària van caure fins a quedar a la cua de la resta de territoris a Espanya. Encara que les dades no van ser bones per a ningú, en el cas d’aquesta comunitat van agafar a molta gent per sorpresa.

El Departament d’Educació es va posar a la feina per mirar de capgirar aquesta situació. Entre les moltes iniciatives que han posat en marxa, destaca un projecte pilot en 50 centres de les quatre províncies, on volen rellançar aquests espais. Per a això, han decidit contractar sis bibliotecaris, un farà de coordinador del grup, mentre els altres cinc es repartiran la tasca de gestionar 10 biblioteques cadascun.

El sistema de biblioteques escolars a Catalunya té algunes peculiaritats importants si es compara amb la resta d’Espanya. D’una banda, la meitat dels centres, aproximadament, no compten amb una biblioteca. A això se suma que en molts casos, a més, aquests espais van passar a descentralitzar-se i es van convertir en biblioteques d’aula. Al costat d’això, en aquesta comunitat autònoma, es contracta personal amb estudis de biblioteconomia perquè es facin càrrec de la gestió d’aquests espais.

A més d’aquests 50 centres, el Departament també va anunciar que faria costat a altres 200 centres amb sessions de treball, nous programes informàtics i amb materials d’acompanyament. Si és el cas, això sí, no seria present el personal bibliotecari. Segons la nota de premsa publicada en el seu moment per Educació, aquests col·legis “manquen de necessitats tan identificables a l’hora de potenciar la lectura entre el seu alumnat”.

El pla, que durarà dos anys en aquest cas, té previst arribar a 200 centres educatius més cada any que passi.

Uns mesos després de presentar aquest pla, la Fundació Bofill va presentar el seu granet de sorra en aquest esforç per millorar les competències de noies i nois. En el seu cas, han muntat un projecte pilot amb 15 centres educatius, també repartits per les quatre províncies catalanes, encara que amb uns objectius una mica diferents.

El projecte de la Bofill, emmarcat en la seva branca d’Equitat Digital, es diu BiblioTech i pretén reconvertir les biblioteques escolars en espais en els quals es treballi amb la lectura, però amb eines diferents i complementàries al llibre. Es divideix en dues accions diferents, explica Marta Alfonsea, la seva responsable. Una està més centrada en qüestions relacionades amb l’alfabetització mediàtica, i té aparellada una inversió més o menys important en equipament per a fer projectes de ràdio i vídeo. L’altra branca està enfocada més cap a les competències STEM, les accions maker i en equipament per a realitzar tallers de robòtica i programació.

Organització

Per a posar en marxa el projecte, finançat pels fons Next Generation de la UE, la Fundació comptarà amb diverses entitats col·laboradores.

Escola 21 serà una d’elles; en aquest cas, s’encarregarà d’oferir la formació sobre competència digital en els centres amb la vista posada en la transformació de la biblioteca. Aquests cursos els rebran els membres del grup motor que s’ha organitzat en cada col·legi. Es tracta d’un grup d’entre tres i cinc persones.

Des de la Fundació creuen que la responsabilitat de la biblioteca ha de ser més compartida. A Catalunya, la figura de la bibliotecària és independent del claustre i això té els seus pros i contres. Entre els primers, el seu alt coneixement en els temes relacionats amb la gestió d’aquesta mena d’espais, així com en les activitats que poden fer-se des de la biblioteca. Entre els segons, que la comunicació amb el claustre a vegades es complica, a pesar que hi ha una coordinadora dins del claustre per a fer aquesta connexió.

Per això, es van decidir per un model en el qual hi hagués un grup motor d’algunes persones del claustre, que totes rebessin la formació necessària per poder treballar aquests temes d’una manera més col·legiada.

La Fundació farà durant el temps que dura el projecte (fins a final de curs) l’acompanyament als centres, amb visites, amb la posada en contacte amb altres entitats o xarxes. Per exemple, explica Alfonsea, pot donar-se el cas que algun centre vulgui fer una reunió amb algun centre de Galícia per conèixer de primera mà el treball que es fa allí, ells serien els encarregats de fer-ho.

Com el projecte es divideix en dos tipus d’intervencions, hi ha dues entitats més especialitzades en cadascuna d’elles. Per als materials relacionats amb alfabetització mediàtica i informacional, compten amb el suport de Verificat que, a més, ha elaborat materials com a situacions d’aprenentatge. D’altra banda, està Make and Learn, que és l’entitat encarregada dels projectes STEM, de robòtica i programació.

Una altra de les entitats col·laboradores és l’associació de docents, Vull Aprendre, que ha preparat també situacions d’aprenentatge i càpsules formatives per al professorat sobre l’àmbit mediàtic. Al costat d’aquesta associació està la cooperativa Tàndem, formada per persones expertes en literatura infantil i juvenil i el paper de la qual serà el d’assessorar les persones encarregades de la biblioteca en el seu catàleg.

Finalment, per a dins d’un mes, aproximadament, els centres comptaran amb una guia amb la qual puguin conduir-se en el procés de transformació de les seves biblioteques. Es tracta d’un material que estarà en obert, perquè qualsevol centre, més enllà dels 15 del pilot, tingui accés.

Obrir l’espai

Per a Marta Alfonsea, una de les necessitats de les biblioteques i a la qual en alguns punts intenten respondre, ha de veure amb “obrir l’imaginari de la biblioteca, com l’han fet les biblioteques públiques, que ja no són només amb llibres”.

Que no siguin només un espai de silenci i llibres en paper, sinó de creació, d’alfabetització informacional i mediàtica. Un espai en el qual puguin fer-se activitats diverses “com han fet les biblioteques públiques”, comenta, en les quals entren accions socials, estudis de gravació, amb espai per als videojocs.

Alfonsea defensa aquest tipus d’accions perquè les biblioteques es converteixin en “centre de coneixement i cultura, i això significa moltes coses, més enllà de llibres i lectura, com alfabetitzacions múltiples, espais de creació, espais on els docents puguin crear també”.

Obrir també significa que la gestió d’aquest espai no quedi només en mans d’una persona que, a més, depèn d’un pressupost que és el que paga el salari i les hores de permanència a la biblioteca. Defensa Alfonsea que aquesta recaigui en més persones, d’aquí la posada en marxa del grup motor. Entre altres coses perquè no és habitual, si més no, que la persona del claustre que s’encarrega d’aquests espais tingui hores suficients de dedicació per a fer-ho.

UNS DIES DESPRÉS…

Vaig veure i escoltar l’entrevista que van fer a en Jaume Centelles a la Televisió de l’Hospitalet al programa Aula L’H dedicat a tot allò que passa en el món de l’educació a la ciutat, en aquest cas van parlar sobre les biblioteques escolars. Entre d’altres coses molt interessants, posa també en evidència que aquesta segona oportunitat s’està demorant.

Convé una acció ràpida i contundent davant d’uns darrers resultats d’allò més decebedors.

A QUE ESPEREM?!

Que no ens passi com en la primera oprtunitat, va durar més el plantejament teòric que la posada en pràctica.

Gaudiu de la conversa en el següent enllaç:

https://lhdigital.cat/educacio/aula-lh-22-de-novembre-les-biblioteques-escolars-conversem-amb-jaume-centelles/

(Recordar-vos que en el bloc d’en jaume Centelles Invitació a la Lectura ja trobareu les recomanacions de llibres d’aquest trimestre en llistat i format tríptic)