El dissabte 6 de novembre d’enguany es va celebrar a Saifores (Baix Penedès) la XIV Jornada Marta Mata, organitzada per la Fundació Marta Mata. La jornada va estar dedicada a Joaquim Franch, un dels principals pedagogs que han estat i són referents de l’educació en el lleure de Catalunya.

Les persones participants a la jornada, vinculades a l’àmbit educatiu i a institucions i entitats diverses (entitats i associacions de lleure educatiu, escoles, universitats, empreses, etc.) van reflexionar i debatre sobre la situació actual del lleure educatiu a Catalunya, sobretot després de les dificultats que les entitats i grups d’aquest àmbit educatiu han viscut i encara pateixen a causa de la pandèmia.

Com que els temes de debat de la jornada i les preocupacions que s’hi ha manifestat també són compartides des d’altres institucions i xarxes de grups i entitats, els participants a la jornada, a través de la Fundació Marta Mata, volen presentar a l’opinió pública i a les institucions responsables de facilitar i vetllar per dotar de les oportunitats del lleure educatiu a totes les associacions i entitats i, sobretot, a tots els infants de Catalunya, deu propostes recollides en el manifest que us adjuntem:

Manifest 14a Jornada Marta Mata

M. Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata

Molt engrescadora aquesta activitat organitzada per la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra:

Amb una miqueta de retard, però encara a temps de poder gaudir d’algunes de les activitats proposades en aquesta edició de la Setmana de l’Àlbum.

Clicant damunt la imatge podreu accedir al programa:

A criar.cat s’ha publicat una tria de 10  llibres que desperten la consciència social: canvi climàtic,migracions, guerres, pobresa…

Clicant damunt la imatge, podreu accedir-hi:

Aquesta és la proposta que fa la Isabel Pau a partir de la seva tesi doctoral, la idea és treballar temes científics a partir d’una novel.la de ficció sense finalitat didàctica específica, però que pot ser la base per a promoure un debat científic:

• Accedeix al recurs clicant aquí (Vol.1)

• Accedeix al recurs clicant aquí (Vol.2)

Aquests dies surt el tema de la mort i, junt amb el folklore propi de la festa de Hallowen, Tots Sants…, una sèrie de recursos que ens poden ajudar per reflexionar i treballar aquest tema a l’escola. Poso a l’abast un artícle que m’ha semblat prou interessant i que comença així:

Girem l’esquena a la mort, un dels últims gran tabús, i entenem que protegir les criatures és no parlar-ne; un error amb conseqüències, segons els experts. Què celebrem amb Halloween i Tot Sants? Com podem ajudar un infant a regular la por o a afrontar la mort d’algú estimat? I com s’ha de parlar de la mort a l’escola?

Contes i pel·lícules per parlar de la mort

Per l’Anabel Ramos, s’ha d’oferir l’oportunitat als nens i nenes de decidir quin és el grau de participació davant de la mort de qui estimaven.Pel que fa als recursos per parlar de la mort disponibles a les xarxes, l’Anabel Pla proposa: contes, com “Mamá, que es el cielo?” de María Shriver, “L’àvia Pepa se’n va” d’Esther Prim.

Pel·lícules en el cicle inicial: “Kung Fu panda” o “Buscant en Nemo“; en el cicle mitjà, “Germà os” o “Big hero“, i en cicle superior, “La meva noia” o “El viatge de Chihiro”

Pel que fa a recursos en obert per a docents: el programa “T’ho prometo” (Mònica Badia), “Treballem el dol i la mort a l’escola” (cicle inicial, Palol Ribas) “Pedagogia de la vida i de la mort, eines d’acció tutorial“ (primària, Anna Nolla).

Font: L’OFICI D’EDUCAR (EL SUPLEMENT)

Si voleu llegir i/o escoltar tot l’article, cliqueu al següent enllaç:

 https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/castanyada-halloween-o-castaween-ens-ha-arribat-la-versio-hortera-dels-eua/noticia/3126445/

També al blog de la Nati Bergadà, molt recomanable de visitar,  he trobat una sel.lecció bibliogràfica de 87 contes, podeu consultar-la clicant sobre la imatge:

Recordem que aquest dissabte hi ha la XIV Jornada Marta Mata, pels que encara esteu indecisos, us animem a participar-hi!

Inauguració de l’Espai Llamps i Centelles!!

Volem fer ressó d’aquesta fantàstica iniciativa d’en Jaume Centelles, una persona referent de la LIJ amb una inagotable creativitat i capacitat de treball.

Comença així la presentació de l’Espai Llamps i Centelles:

Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.

Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans. ..

Podeu llegir tot l’article i veure les fotografies i un video de l’espai al següent enllaç:

jaumecentelles.cat/2021/10/27/inauguracio-de-lespai-llamps-i-centelles

Que no us passi de llarg aquest article!!!

S.O.S: Biblioteques escolars Next Generation

24/10/2021

Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC

Fa vint anys que tinc vint anys, cantava en Serrat, i em recorda que les bibliotecàries de la meva generació fa 20 anys que lluitem per reivindicar biblioteques escolars més ben dotades. Formades en el si d’una Escola universitària pionera a Europa i orgulloses d’una xarxa de biblioteques públiques referents i centenària, ens hem trobat frustrades en la consecució d’un sistema català de biblioteques escolars a l’alçada.

Les biblioteques escolars han de ser espais d’inspiració i que fomentin la curiositat de la comunitat educativa.

Biblioteques escolars que formin part del cor de l’escola, que juguin un paper estratègic en fomentar els hàbits lectors, però que vagin més enllà: que siguin espais d’inspiració i fomentin la curiositat de la comunitat educativa. Però això no és viable si les biblioteques es mantenen amb aportacions menors, sovint des de les AMPES, sense criteris de compra de llibres, sense equipaments informàtics a l’alçada i, sobretot, sense persones amb una dedicació exclusiva i experta.

Però no penseu que hem estat soles en aquesta frustració: gran part de la comunitat educativa ens acompanya en la demanda. També el sector del llibre ha secundat la petició.

Tots sabem allò de “mal de muchos, consuelo de tontos” que prefereixo reconvertir en ‘mal de molts, epidèmia’. I sí, en això últim resulta que ara en tenim la mà trencada. Sembla que molts sectors del país estan a l’espera dels fons europeus Next Generation que ens permetran reconvenir agents econòmics, donar impuls a grans projectes o transformar indústries. Vet aquí, un cavall de batalla que espero que no s’escapi en el panorama educatiu: les nostres míseres i benintencionades biblioteques escolars.

Fa 20 anys molts bibliotecaris recorríem les biblioteques escolars de tot el país, guiats per l’Amic de Paper una associació sense ànim de lucre, creada l’any 1984 a Barcelona per bibliotecaris, mestres, pedagogs, psicòlegs i representants de la FaPaC per tal de promoure la lectura infantil i juvenil a l’àmbit escolar. El 1994 firma juntament amb altres associacions, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i sindicats, el Manifest per les biblioteques escolars, on es denunciava la manca de recursos i planificació en aquestes biblioteques i es reclamaven diferents actuacions a l’Administració per tal de millorar la seva situació, començant pel finançament suficient i regular per destinar a personal format, materials, tecnologies i equipaments. L’any 2008 aquesta associació cessa la seva activitat.

La biblioteca escolar ha d’oferir serveis d’aprenentatge, llibres i altres recursos per contribuir a desenvolupar el pensament crític.

El Programa de biblioteca escolar ‘Puntedu’ s’inicia el curs 2004-2005 dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa amb l’objectiu de potenciar la biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya. La biblioteca escolar ha de poder oferir serveis d’aprenentatge, llibres i altres recursos a tots els membres de la comunitat escolar per tal que desenvolupin el pensament crític i utilitzin de manera eficaç la informació en qualsevol suport i format. El 2011 el projecte cau i les dades de seguiment s’aturen el 2009. Un intent massa curt en el temps i poc transformador en l’eix substancial.

El 2018 la Fundació Bofill pren el relleu per abanderar un canvi de model mitjançant la Biblio(R)evolució, un espai per repensar els usos de la biblioteca escolar i per incitar la comunitat educativa a participar sobre el paper d’aquest agent de transformació educativa.

Relacionat: Coneix la crida Biblio(r)Evolució: Repensem els usos de la biblioteca escolar

Veiem, per tant, que hi ha interès i projectes iniciats, amb molta més bona voluntat que recursos. I si ara tinguéssim recursos… cap a on caldria enfocar-los? Doncs jo tindria una recomanació fàcil: no inventin, copiïn. I no cal que mirin a Finlàndia, només cal que vagin a Galícia. Per poc sensibles que siguin a la importància de la lectura i el foment de les ments inquietes i curioses, trobaran un model a seguir.

Passin i vegin: observin l’esforç ben encarrilat d’un pla liderat per l’administració autonòmica, ben guiat des de 2006 (sí, més d’una i de dues legislatures!!). L’última convocatòria gallega s’anomena ‘Biblioteques creatives’. A Galícia s’ha apostat per introduir a les biblioteques escolars un nou llenguatge, la programació, i s’impulsen mitjançant la cultura maker, amb activitats destinades a millorar la comunicació lingüística i el raonament de l’alumnat. La lectura i la cultura maker fent un tàndem guanyador. Molts ja no tenim gaires esperances en la creativitat local i firmaríem per emmirallar-nos amb la creativitat gallega o lusitana, que també ens pot servir.

No vull acabar aquestes línies sense agrair la bona feina de les desenes de professionals que no perden la fe en la importància d’aquests espais i que durant molts anys han servit de far. També el meu aplaudiment més sincer en els professionals que estan avui al capdavant de biblioteques escolars i mostren bons exemples i es fan imprescindibles als seus centres. Gràcies a ells i pensant en les noves generacions, necessitem, ens urgeixen BIBLIOTEQUES ESCOLARS NEXT GENERATION!

Font: Fundació Bofill

Benvolgudes i benvolguts,

Hem encetat aquest nou curs amb una mica més de normalitat, si més no
ja ho tenim més per la mà.
El nostre desig com a Bibliomèdia és que les biblioteques escolars
vagin recuperant el seu espai i funcionament, tenint en compte que
aquests darrers temps han hagut de reinventar-se tot suposant un esforç
addicional per part dels docents i els centres.
Esperem que retrobin el seu camí tan necessari!

Aprofitem per fer-vos saber que, per celebrar els 25 anys de
Bibliomèdia, estem preparant una presentació interactiva on podeu anar
veient les diverses aportacions que ens han fet arribar companys i
companyes del grup i algunes  persones referents en l’àmbit cultural i
literari del nostre país.

Com que ens heu acompanyat durant aquest temps, també ens agradaria
recollir la vostra paraula de record, felicitació… per això us
animem a escriure en aquest suro digital. [1]
Aviat tindreu més notícies nostres!
Una biblioabraçada–

http://grupbibliomedia.blogspot.com.es/
https://twitter.com/#!/grupbibliomedia

Links:
——
[1]
http://linoit.com/users/BIBLIOMEDIA/canvases/25%20aniversari%20BIBLIOMEDIA