TOTA L’ACTUALITAT DE L’IBBY CAT I EL MÓN LIJ

Entre les darreres notícies de l’IBBYcat trobem la celebració del 40è aniversari de l’entitat, a la que ens sumem per desitjar-lis “Per molts anys” més vagin realitzant aquest servei.

Un acte que, lluny de ser un autohomenatge, va ser un sentit reconeixement a tota una generació de professionals que van apostar per la literatura infantil i juvenil en català, en un moment de reconstrucció social i cultural.
Un homenatge a 40 professionals de la LIJ catalana de contrastada trajectòria, que inauguren la Llista d’honor de la LIJ catalana, una selecció que vol contribuir a la construcció i divulgació d’un patrimoni literari infantil i juvenil català d’avantguarda i referent per a múltiples generacions, i que s’anirà ampliant i actualitzant de forma periòdica.

En aquest enllaç podreu llegir l’article complert i trobareu tota la informació i totes les notícies que fan referència a la Literatura Infantil i Juvenil: https://www.ibbycat.cat/es/

(Us recordem que aquest enllaç figura en el carrusel Literatura Infantil i Juvenil com a Consell Català del Llibre Infantili Juvenil)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

COM FER QUE ELS INFANTS ODÏIN LA LECTURA

Com fer que els infants odïin la lectura és el títol amb el que  ha batejat el seu article a partir del llibre de Gianni Rodari Escuela de fantasía, reflexiones sobre educación para maestros, padres y niños.

Podem estar més o menys d’acord en algun punt, però segur que hi ha molt de cert. Reflexionem-hi, ens pot ajudar a comprendre certes actituds d’alguns infants entorn a la lectura.

Hay muchos padres que no leen ni el diario y después les sorprende que los hijos hagan lo mismo

Gianni Rodari

“La lectura es un privilegio y no un deber”. Gianni Rodari nació en el Piamonte italiano el 23 de octubre de 1920 y murió el 14 de diciembre de 1980 en Roma. Periodista, maestro, pedagogo de la fantasía y militante comunista, está considerado como un revolucionario de la literatura infantil. Hijo de panaderos, no sólo defendió que la imaginación debe ocupar un lugar clave en la educación, sino que la creatividad se aprende, enseña y nos hace mejores.

Blackie Books ha publicado  Escuela de fantasía,  reflexiones sobre educación para maestros, padres y niños, con traducción al catalán de Bel Olid. Se presenta como una recopilación de artículos y ensayos del escritor que, pese a ser publicados entre 1966 y 1980, hoy son tan vigentes como ayer. Leemos las nueve formas con las que Rodari “sin florituras pero no sin convicción” veía que se enseñaba a los niños a odiar la lectura.

                    Foto: Amanda Tipton

 

  1. Presentar el libro como una alternativa a la televisión[…] La tele enriquece el punto de vista, nutre el vocabulario, pone en circulación una cantidad inverosímil de informaciones, inserta a nuestros pequeños analfabetos en un círculo más amplio que el familiar, que no siempre está enriquecido con informaciones, cultura, ideas. Prácticamente podría decirse que la televisión disminuye las dificultades de lectura. De entrada porque disemina (aunque sea en un nivel discretamente bajo) la lengua estándar y entrena a los niños a reconocer las diferencias que pueda haber entre ésta y su dialecto. Y también porque familiariza a los niños, a través del sonido y las imágenes, con un determinado número de «palabras difíciles» con las que los pequeños lectores tropiezan inevitablemente. Quizás hoy día tropiezan menos que antes.Por otra parte, psicológicamente no me parece que negar una diversión, un empleo placentero (o que se siente como placentero, que es lo mismo), sea la mejor manera de hacer querer otra. Más bien será la forma de proyectar una sombra de molestia y de castigo.

    2. Presentar el libro como una alternativa a los tebeos

    La técnica de aplicación de este sistema subraya lo que ya hemos dicho sobre el anterior. «Si no te veo leer, te quemaré a todos los tebeos». «Has suspendido lengua, ¿eh? A partir de mañana se acabaron los tebeos». Y así, ir haciendo.

    […] El tebeo sólo ha conservado la función de nutrir y alimentar la necesidad de aventuras, humor, consumo rápido, para renovar a menudo. Es manejable, barato, intercambiable: sustituye a un cine para niños que no existe y que la tele todavía no ofrece: no tiene nada que ver con la lectura, es otra cosa, pero los niños no sólo necesitan buenas lecturas.

    […] Conozco a filósofos que al menos una vez por semana leen novela negra. Y no puede dudarse de que su pasión principal sea la filosofía. Conozco a chicos que leen mucho y cultivan, a escondidas, el gusto por los tebeos. Esto significa, en mi opinión, que no existe una relación de causa-efecto entre la pasión por los cómics y la ausencia de interés por las buenas lecturas. Este interés debe nacer evidentemente de otro sitio, donde no llegan las raíces de los tebeos.

    3. Decir a los niños de hoy que los de antes leían más

    A menudo los adultos tienen la tentación (y raramente se resisten) de alabar «sus tiempos», sobre todo los de cuando eran pequeños, que la memoria les pinta de colores vivos y los presenta como una época ideal. La memoria es una aduladora y una estafadora de primera, pero cuesta darse cuenta.

    «Antes se leía más». Antes, ¿cuándo? ¿Hace cien años, cuando la mayoría no sabía leer? Hace veinte, ¿cuándo todavía había millones de analfabetos? ¿Quién leía más? ¿Cuántos eran? Quizás leían los hijos de la burguesía, o más bien algunos: una pequeña minoría de la minoría.

    Hay cifras que desmienten a los padres que se ponen constantemente como ejemplo de cara a los hijos. Los índices de escolarización, las estadísticas de edición, el aumento del número de editoriales, las tiradas que suben. Quizás unos pocos leían más, pero ¿a costa de quién se mantenía su bienestar? Millones de parados, millones de familias que comían pan y cebolla, y carne una vez al año.

    «Antes había libros muy bonitos para los niños». ¿Para qué niños? Ya volvemos a estar ahí. Y así ocurre que muy buenos padres regalan Las torres de Malorya sus hijos y quedan parados que no les golpee ni les emocione demasiado. O les regalan Los cincoy les extraña que a sus hijos no les diviertan.

    No se puede pedir a los niños de hoy que quieran el pasado, un pasado que no es el suyo. Cuando se consigue identificar los libros con el pasado de los demás, como algo que no forma parte de tu vida pero que hay que adoptar «para contentar al padre y la madre», se crea otro motivo para que los niños, así que pueden, se alejen de los libros.

    4. Considerar que los niños tienen demasiadas distracciones

    «Los niños de hoy tienen demasiadas distracciones, por eso leen poco». Situarse en este punto de vista es indispensable para quien no quiera entender un borrador sobre los niños de hoy y se proponga además no conseguir que se hagan amigos de los libros.

    Uno de los dramas de la infancia actual (y no sólo de la infancia) tiene que ver con la organización del tiempo libre. Lo que llamamos «tiempo libre», sin una organización adecuada, no es más que «tiempo vacío», tiempo derrochado. Pensamos en nuestras ciudades, donde no hay espacios por jugar, no hay teatros para niños, no hay bibliotecas, etcétera. Pensamos en los pisos de ciudad, donde no hay sitio para una «habitación de los niños».

    Hacen falta más distracciones y libros. ¿Es posible? No es posible , es un hecho. Y esto no depende del número o de la calidad de las «distracciones» (es decir, ocupaciones más libres, y por eso más apreciadas, y por eso más ricas de eficacia educativa). Esto depende del lugar que ocupen los libros en la vida del país, de la sociedad, de la familia, de la escuela.

    5. Culpar a los niños si no les gusta leer

    Esto no es un sistema en sí, es una actitud general, pero tiene la importancia y la eficacia de un sistema. Culpar a los niños, además de fácil, es comodísimo, porque sirve para esconder su culpa.

    Reconozcamos (girando en parte un razonamiento anterior) que los niños no leen lo suficiente, que las tiradas podrían ser mayores, que el «boom» de los libros para niños está por llegar. Si buscamos unos porqués algo menos cómodos en la acusación prepotente de quien apunta a los niños, encontraremos culpas de los padres. Hay demasiadas casas en las que nunca entra ni un libro, hay miles de licenciados sin biblioteca, hay muchos padres que no leen ni el diario y luego les sorprende que los hijos hagan lo mismo. También hay culpas públicas, de la escuela y del Estado, y de nuestra cultura, siempre demasiado aristocrática para ponerse deberes pedagógicos.

    […]

    Más en general, no existe una toma de conciencia colectiva de la sociedad adulta hacia la sociedad infantil. En el campo de la edición para niños el criterio comercial prevalece siempre sobre el criterio pedagógico: prácticamente no hay conexión entre la pedagogía más avanzada y los editores, para los que lo «educativo» es aún sinónimo de «aburrido» ».

    Los niños, acusados ​​como únicos responsables de una situación compleja y más complicada aún por la crisis de los ideales educativos que se habían aceptado pacíficamente hasta ayer, reaccionan como pueden. Escapándose al patio a jugar y escondiendo bajo la almohada a sus queridos tebeos.

    6. Transformar el libro en un instrumento de tortura

    Este sistema, a pesar de la renovación didáctica y de las buenas intenciones, encuentra una gran aplicación en las escuelas actuales de todo tipo y en todas las etapas. Los expertos comienzan a utilizarlos desde primero de primaria, obligando a los niños a copiar páginas y páginas de su primer libro de lectura. Además del trabajo de copiar (que para los niños no tiene ningún sentido ni el menor interés) se puede añadir la tarea de división en sílabas. Ostras, que divertido. Con el tiempo llega el análisis sintáctico, y después hace la entrada triunfal el análisis lógico. Tome un cuento bonito de Tolstoi, condene a un estudiante a analizar sus nombres y pronombres, verbos y adverbios, y le aseguro que con el tiempo asociará el nombre de Tolstoi a una sensación visceral de aburrimiento que le hará alejar de Anna Karèninacomo de la peste y esquivar Guerra y paz cómo esquivaría un nido de avispas.

    La transformación del libro en un instrumento para aburrir continúa y se intensifica a través de las distintas fases de resumir, aprender de memoria, describir las ilustraciones, etcétera. Todos estos ejercicios multiplican las dificultades de la lectura en lugar de facilitarla. Hacen del libro un pretexto y le toman cualquier capacidad de divertir si tenía alguno originariamente, de conmover si era capaz, de interesar si era concebido para interesar.

    La lectura ya no es una finalidad que debe perseguirse loablemente, sino un medio para actividades más serias, o presuntamente más serias. Esto corresponde perfectamente a la concepción del niño como medio, ya sea la finalidad la nota, el expediente, el adiestramiento de la paciencia, la preparación para la vida. Vete a saber qué preparación y para qué vida, presumiblemente concebida como sufrimiento, para la que hay que entrenarse. El libro que entra en la escuela en el esquema del rendimiento escolar produce reflejos meramente escolares. No se convierte en lo bueno y bueno, de lo que se tiene necesidad, sino lo que le sirve al maestro para emitir un juicio. La escuela como tribunal y no como vida.

    Así se elude la principal dificultad, que es hacer nacer la necesidad de la lectura, que es una necesidad cultural, no un instinto como comer, beber y dormir, no un hecho natural.

    7. Negarse a leer a los niños

    La voz de la madre, del padre (del maestro) tiene una función insustituible. Todos obedecemos a esta ley, sin saberlo, cuando explicamos un cuento al niño que todavía no sabe leer y creamos, mediante el cuento, el «vocabulario familiar» (como diría Natalia Ginzburg ) en el que la intimidad, las confidencias, la comunión entre padres e hijos se expresan de forma única e irrepetible. Pero ¿cuántos tienen la paciencia de leer solos, o sabrían pero les da pereza hacerlo, o lo hacen habitualmente pero quizás necesitan de vez en cuando no estar solos con el cuento?

    El cuento escrito es ya un mundo: ya no es «vocabulario familiar», es contacto con una realidad más vasta, conocida a través de la fantasía, que para los niños es como un tercer ojo.

    Ya sean los cuentos de Andersen o la vida de los insectos, Pinocho o Verne, y quizá (excepcionalmente) el pato Donald, lo que cuenta en la lectura común sea cual sea la calidad es hacer pasar el libro de mero objeto de papel impreso a «médium» cariñoso, en el momento de la vida.

    Por eso hace falta paciencia. También hace falta habilidad: se debe saber leer de manera expresiva, o esforzarse en ella. Incluso hay que saber traducir, porque el vocabulario escrito no siempre corresponde al de una lectura perfecta, y los escritores no siempre escriben con claridad o piensan en el lector antes de utilizar un término insólito, una palabra con solera , un vicio literario que encuentra el fin en sí mismo.

    Hay que animar siempre a los niños a hacer las cosas solos, pero hay un límite que no se les puede empujar a traspasar, y es cuando necesitan darles la mano y les acompañes con amor. Nunca debe obstaculizarse, nunca forzarse.

    8. No ofrecer suficiente variedad

    Nosotros no leemos el primer libro que nos cae en nuestras manos. Nos gusta elegir. En cambio, raramente ofrecemos a los niños la diversidad suficiente. Les regalamos un libro de cuentos, lo deja a un lado, y concluimos que no le gustan los cuentos, cuando podría ser que en este período simplemente tenga otros intereses. Por eso la biblioteca personal o colectiva es indispensable. Veinte libros son mejor que uno y cien mejor que veinte, porque pueden suscitar curiosidades diversas, satisfacer o estimular intereses diversos, responder a los cambios de humor, a los giros de la personalidad, de la formación cultural, de la información.

    Se entiende que en la pequeña biblioteca de casa es necesario que haya todo un trabajo delicado de actualización, una reflexión atenta, una sensibilidad despierta. Nada se obtiene de la nada, ni de la naturaleza ni de los niños. Pero aquí entraría, sin quererlo, en las indicaciones llamadas «positivas», cuando había decidido imponerme exponer algunos de los métodos negativos (con la esperanza, es cierto, que la exposición sugiera por sí misma algunos antídotos).

    9. Obligar a leer

    Es sin duda lo más eficaz si se quiere que los niños aprendan a detestar los libros. Seguro al cien por cien. Facilísimo de aplicar.

    Coges un niño, coges un libro, los colocas ambos en el pupitre e impides que el trío se separe antes de una cierta hora. Para tener aún más garantías de que la operación tenga éxito, se anuncia al niño que después del tiempo prescrito deberá hacer un resumen de las páginas leídas.

    Las aplicaciones escolares son aún más sencillas. Basta decir «lea de aquí hasta aquí», y la orden será ejecutada sin lugar a dudas, incluso con la complicidad de los padres.

    Tanto si el experimento llega por un lado como por otro, el niño aprenderá por su cuenta una lección que no olvidará: leer es una de las cosas que hay que hacer porque lo dicen los mayores, un mal de aquellos inevitables, relacionado con el ejercicio de la autoridad por parte de los adultos. Pero en cuanto nosotros también seamos mayores, así que seamos adultos, así que seamos libres…

    Si nos lo miramos a posteriori, es decir, según el número de adultos legalmente alfabetizados que, una vez traspasada la mayoría de edad, no vuelven a leer ni una raya, éste debe ser el sistema más extendido de todos.

    Hace varios siglos que los pedagogos repiten que, al igual que no se puede ordenar a un árbol que florezca si no es su estación y si no se han creado las condiciones adecuadas, no se puede obtener nada de los niños por el camino trillado obligación, sino que a la fuerza hay que buscar caminos menos fáciles, senderos menos cómodos. Pero los pedagogos predican y el mundo va haciendo la suya.

Escuela de fantasía, reflexiones sobre educación para maestros, padres y niños.

© Gianni Rodari
© de la traducción: Bel Olid
© de la ilustración de la cubierta: Bruno Munari
© Blackie Books, 2017

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VISITES A LA BIBLIOTECA DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

Vols conèixer la Biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat? Organitzem visites comentades per conèixer-ne els diferents espais, fons i funcionament.

Visita al fons d’educació i a l’arxiu històric

Aquestes visites estan adreçades a grups d’estudiants universitaris, alumnes de cicles formatius d’educació infantil, mestres, pedagogs, així com altres persones interessades en el món de l’educació. Tenen una durada d’una hora.

Per concertar una visita guiada a l’arxiu històric de la biblioteca cal adreçar-se al correu electrònic biblioteca@rosasensat.org o bé trucar al telèfon 93 481 72 59.

Visita la biblioteca infantil i juvenil

Aquestes visites estan adreçades a grups d’estudiants universitaris o de cicles formatius, mestres, i grups vinculats al món de l’educació i tenen una durada aproximada d’entre una i dues hores. A les visites de la biblioteca de llibres per a infants i joves s’inclou una formació sobre organització de la biblioteca escolar i dinamització de la lectura.

Per concertar aquest servei cal adreçar-se al correu electrònic bibliotecainfantil@rosasensat.org o bé al telèfon 93 481 73 71.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SETMANA DE L’ÀLBUM 2022

Una nova edició de la Setmana de l’Âlbum  del 4 al 13 de novembre de 2022 amb activitats per a petits i grans en biblioteques, llibreries i espais culturals en diferents poblacions de Catalunya.

Aquests deu dies estaran per Catalunya però també hi seran a la Comunitat de Madrid del 11 al 20 de novembre i a la ciutat d’Almeria del 9 al 13 de novembre.

El tema de la Setmana és  l’espai imaginat i el cartell l’ha il.lustrat Sonia Pulido

Clicant damunt del cartell accedireu al mapa d’activitats:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LABORATORI DE LLETRES I IMATGES “ALICIA AMB TOTS ELS SENTITS”

Els laboratoris de lletres i imatges són sessions de lectura i experimentació a partir d’àlbums il·lustrats.

El Seminari Marta Mata organitza una activitat de laboratori de lletres i imatges sobre el conte:“Alicia al País de les Meravelles”. Que haig de dir que és, com no podia ser d’una altra manera, una meravella.

 Us adjuntem el cartell on hi ha un formulari d’inscripció.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

XV JORNADA MARTA MATA 2022

El dissabte 19 de novembre tindrà lloc a Saifores la 15a Jornada Marta  Mata i us animem a participar-hi amb un títol i un programa ben interessant,

“Maria Antònia Canals i el dret a l’educació de tots els infants”.

Us adjuntem un article de la presidenta de la Fundació Marta Mata, Assumpta Baig, publicat a Diari de l’Educació:

La Fundació Marta Mata Garriga organitza cada any la Jornada Marta Mata per treballar i debatre amb professionals de l’educació de tots els àmbits i altres persones interessades, un aspecte determinat de la pedagogia. Se celebra un dissabte proper al 20 de novembre, data en què es va aprovar la Declaració dels Drets dels Infants –perquè s’hi reivindicava el compliment dels drets dels infants i aquesta ens va semblar una bona data per treballar i conèixer pedagogs, homes i dones, referents per la seva aportació al món de l’educació, així com metodologies i altres conceptes d’aquest camp, ampli i important avui i en el futur–.

Ens trobàvem preparant la XV Jornada pel dia 19 de novembre d’enguany quan ens va arribar la notícia de la mort de la Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, conjuntament amb la Marta Mata, i cinc companys i amics més. Malauradament, aquest mes de juliol també ens ha deixat un altre cofundador de l’associació, Pere Darder i Vidal.

El Patronat de la Fundació decideix que la Jornada es centrarà en la figura de la Maria Antònia Canals, les matemàtiques i el seu mestratge en l’educació i la pedagogia.

La Maria Antònia havia participat a la VI Jornada Marta Mata amb una brillant aportació sobre la seva relació amb Maria Montessori i la seva pedagogia, bona coneixedora com era del seu mètode, i explicà que ella als tres anys havia estat “a la falda de la Dra. Montessori”.

Va organitzar la seva conferència en quatre punts referents a la figura i les idees fonamentals d’aquesta pedagoga, relacionant-los amb diferents etapes de la seva vida professional. I deia: “No puc deixar d’emocionar-me cada vegada que torno a aquesta casa [Cal Mata de Saifores] recordant els primers temps, els intensíssims anys 1965 i posteriors…”

La Maria Antònia era una bona coneixedora de la pedagogia Montessori, que entenia més com una filosofia de l’educació que com un mètode per aplicar fil per randa

Al llarg de la seva aportació ens deixa tot un pòsit personal interessant, parlant dels infants: “No es tracta d’ensenyar-los coses que les persones grans sabem i ells no, sinó de proporcionar-los situacions, mitjans i activitats concretes perquè ells desenvolupin les seves capacitats”. “Son ells els qui ens ensenyen constantment la nostra tasca d’educadors. I probablement per això aquesta tasca és tan apassionant”.

Ella ens deia que el veritable aprenentatge per fer de mestres es plantejar-se interrogants, i ens en va deixar uns quants, basats en el missatge de Maria Montessori, que per ella era més una filosofia de l’educació que un mètode per aplicar fil per randa.

La Maria Antònia fins els darrers dies de lucidesa va aplicar-se allò que Piaget en diu “un desequilibri cognitiu”, font dels avenços… Segons ho explicava ella: “Els veritables savis sempre han pensat que mai no som massa vells per aprendre”.

Continuadors del seu consell, el 19 de novembre celebrarem la Jornada Marta Mata dedicada a Maria Antònia Canals i el DRET a l’educació de tots els infants, amb una conferència sobre la seva llarga vida (1930-1922), una fira o itinerari matemàtic, actiu i pràctic, una taula rodona amb experiències matemàtiques i el mètode Montessori, i com es habitual, finalitzarem amb un bon dinar.

Us hi esperem.

Per accedir al programa, inscripció i més informació de la jornada, cliqueu al següent enllaç:

marta-mata-j.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “SALVADOR” (DE LA SÈRIE L’AGUS I ELS MONSTRES) AL MUSEU DEU

Presentació del llibre Salvador dels autors Jaume Copons i la Liliana Fortuny, creadors d’una de les col·leccions infantils d’èxit, l’AGUS I ELS MONSTRES.

Dia: 8 d’octubre 2022

Lloc: Museu Deu (El Vendrell)

Hora: 17:30

Activitat gratuïta. Aforament limitat.

 

En un registre completament diferent, novament l’art i la maldat van plegats en el darrer títol de la saga L’Agus i els monstres, Salvador, on el Dr. Brot fa que l’Emma, la bibliotecària de l’escola, es perdi en el món surrealista dels records de Salvador Dalí. Durant el seu rescat, la Lídia i l’Agus descobriran les avantguardes, aquells corrents artístics de principis del segle XX que amb el seu esperit lúdic renovaren l’art i la nostra mirada per sempre més.

Si voleu començar a conèixer els autors, clicant sobre la seva imatge enllaçareu a una entrevista realitzada per la periodista Trinitat Gilbert i publicada per la revista Faristol  l’abril d’enguany.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROPERS ESDEVENIMENTS LECTORS (A LA COMARCA)

CALAFELL, VILA DEL LLIBRE 2022

(1a Edició)

1 d’octubre | Plaça Catalunya i carrer de l’Esglèsia

Calafell celebra el seu primer festival dins la Xarxa de Viles del Llibre omplint la plaça Catalunya i el carrer de l’Església d’editorials i activitats centrades en la literatura infantil i tallers d’oficis del llibre per a tota la família: creació de paper, enquadernació, escriptura, lettering, punts de llibre, exlibris… La Vila rebrà, a més, dues grans figures de la il·lustració: Roser Capdevila i Scaramuix!

PROGRAMA

CONTACONTES

MERCAT

TALLERS

JUVENIL

——————

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE LOLA CASAS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA TERRA BAIXA DEL VENDRELL

El proper dimecres 5 d’octubre, a les 18 h, a la Biblioteca municipal Terra Baixa del Vendrell, Lola Casas presentarà el seu darrer llibre: La nena que volia ser mestra, publicat per l’editorial Voliana Edicions.
Aquest llibre és un recull de records, reflexions, anècdotes i alguns consells i recomanacions que la mestra i escriptora de literatura infantil i juvenil, Lola Casas, ofereix als seus lectors després de tota una vida dedicada als oficis d’ensenyar i escriure.
Al voltant del llibre La nena que volia ser mestra, acompanyats per l’autora i sense l’obligació estricta d’haver llegit el llibre, es farà tertúlia amb tots els que vulguin assistir a la trobada.
En el cas de poder assistir-hi, es recomana a tothom que porti, si pot ser físicament, un llibre de la seva infantesa i un altre que els hagi agradat molt d’adults.
La finalitat és gaudir d’una estona distesa, entretinguda i participativa a la que hi està tothom convidat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PREMIS ATRAPALLIBRES I PROTAGONISTA JOVE

Anem posant fil a l’agulla apuntant-nos a les diferents activitats entorn a la lectura.

Tens entre 9 i 16 anys? T’agradaria ser part d’un jurat literari format per milers de lectors i lectores com tu? No t’ho pensis més i participa en els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, un certamen literari en què els infants i joves lectors sou el jurat que decidiu quines són les millors obres de literatura infantil i juvenil publicades en català l’any anterior. 

 

Podeu trobar tota la informació : inscripcions, premis, accés als recursos que s’aniran oferint, etc.

Una de les novetats d’enguany és que s’obre la modalitat d’inscripció individual, que permetrà, a partir d’ara, la participació de famílies i joves pel seu compte.

https://www.ibbycat.cat/es/programas/premios-atrapallibres-i-protagonista-jove/

Si no un animeu a participar-hi, quan menys, tindreu una guia de bons llibres.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LES COLÒNIES VILAMAR…ARA FARÀ CENT ANYS

Si bé no entra de ple en el tema de la lectura, no m’he pogut estar de fer difusió d’aquesta  celebració que posarà en coneixement a moltes persones les iniciatives pedagògiques per a l’educació dels infants ara fa cent anys. Comparem i valorem!!!

REPÚBLICA D’INFANTS

Calafell celebrarà el centenari de les Colònies Vilamar, un experiment pedagògic revolucionari

Fa un segle, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un centre de vacances on fer salut i continuar aprenent, autogovernat pels mateixos escolars sota el títol de República d’Infants.

El municipi de Calafell celebrarà el centenari de les colònies escolars Vilamar. Els actes començaran aquest mes de setembre i es prolongaran fins a l’any que ve. Documentals, llibres, rutes, exposicions…, recordaran la història i el llegat d’un projecte pedagògic excepcional. Les Colònies Vilamar van ser una experiència educativa revolucionària, engegada per l’Ajuntament de Barcelona: un centre de vacances, on fer salut i continuar aprenent, autogovernat pels mateixos escolars sota el títol de República d’Infants.

Els infants, que feien estades en grups de 300 nens i nenes, estaven organitzats amb un govern, un parlament, un tribunal per dirimir els conflictes… Cada pavelló tenia els seus representants en el parlament. Hi havia caps de casa, alcaldes de barri, el president., així com “funcionaris” i oficis per matenir viva una ciutat. Tots ells elegits democràticament.

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, explica que “allò va ser una escola de democràcia que ajudava a fer millors ciutadans. I com tantes altres coses va quedar estroncada amb la guerra civil”.

De la seva banda, la regidora de Cultura, Mònica Trepat, apunta que “hem volgut recuperar una part de la història del municipi molt important, però poc coneguda. Tothom sap que hi ha un carrer que es diu Vilamar. Poca gent sap, en canvi, que hi ha darrere d’aquesta denominació”.

Actes d’aquest 2022

Dissabte 10 de setembre a les 19 hores, al Cinema Iris PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL “L’HORA DELS INFANTS” de Goita Produccions amb la participación de TV3 i la col·laboració de l’Ajuntament de Calafell, entre altres. A càrrec dels directors Eduard Miguel i Martí Boneta.

Dissabte 1 d’octubre, al Nucli Antic de Calafell VILA DEL LLIBRE. Inclou activitats sobre les Colònies de Vilamar a la Biblioteca Ventura Gassol.

Dissabte 15 d’octubre a les 12 hores (lloc a determinar) PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Colònies de Vilamar. Una República d’infants a Calafell”.

A partir del 15 d’octubre i cada segon dissabte de mes a les 12 hores. Fins maig de 2023 DINAMITZACIÓ TEATRALITZADA. Accions teatrals al carrer per acompanyar l’exposició. A càrrec de La Porta de Fusta.

A partir del 12 de novembre i cada segon dissabte de mes. Fins maig de 2023 RUTA VILAMAR, a càrrec de Calafell Històric.

Diumenge 13 de novembre a les 12 hores (lloc a determinar) PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Vilamar. Una aventura pedagógica a Calafell”, a càrrec de Carme Ortoll Grífols, mestra, exdirectora general d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Directora de la Fundació Artur Martorell i prologuista del llibre.

Divendres 25 de novembre a les 18 hores, a la Biblioteca Ventura Gassol VIQUIMARATÓ Colònies de Vilamar amb Amical Viquimedia.

Diumenge 11 de desembre a les 12 hores, al Cinema Iris PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL “Colònies de Vilamar. Una experiència educativa a Calafell”.

Activitats per al 2023

L’any vinent continuaran els actes i activitats. A falta de posar-hi dates, el programa inclourà:

-Activitats en el marc del Pla Educatiu d’Entorn.

-Xerrades sobre educació i pedagogia al Cinema Iris.

-Edició Opuscle amb treballs dels vilamarins.

-Exposició “L’escola a Calafell 1900-1936”, a càrrec d’Amics del Patrimoni.

-Edició dels Diaris de Vilamar.

-Creació del Fons Colònies de Vilamar a les biblioteques de Calafell.

-Retolació urbana.

Font: Eix Diari

Publicat dins de General | Deixa un comentari