Heus aquí un article publicat pel diari ara que, a més de posar en evidència la importància que té la biblioteca escolar, ens dóna pautes de com gestionar-la alhora que encomana entusiasme i esperança per tirar-la endavant malgrat les dificulltats derivades de la manca de recursos personals i materials, però amb aquest exemple podem concloure que el més important és creure-hi i posar-hi voluntat.

La biblioteca escolar amb premi que ha capgirat tot un centre

El centre Mas i Perera és un referent dins la comunitat educativa i ha aconseguit millorar els seus resultats en comprensió lectora

VILAFRANCA DEL PENEDÈS“La biblioteca és el cor de l’escola”. Aquesta és una de les frases que repeteixen la Iolanda Bertran i la Foix Ortiz, directora i cap d’estudis de l’Escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès. L’escola està situada a l’Espirall, un dels barris més vulnerables de la ciutat, i és un referent entre la comunitat educativa gràcies al seu projecte de biblioteca, pel qual van rebre el 2021 el Premio Nacional de bones pràctiques que atorga el ministeri d’Educació. Segons expliquen Bertran i Foix, els últims anys el gust dels infants per la lectura ha augmentat i els resultats de comprensió lectora han millorat, dos objectius que, tal com mostren els últims informes internacionals PIRLS, no s’han assolit a la majoria de centres educatius catalans. La recepta que han seguit a l’escola vilafranquina per aconseguir-ho té com a ingredients els recursos i, sobretot, la dedicació.

Una biblioteca oberta

L’escola, que és d’alta complexitat, té una biblioteca principal (no gaire gran), diverses biblioteques d’aula i racons de lectura comuns. “Si vols que els infants llegeixin, has de proporcionar-los espais i fer que la lectura se la trobin d’una forma espontània”, explica Ortiz, que també és la coordinadora de la biblioteca. A part de la distribució física d’espais, un dels punts forts del projecte és l’horari: la bibliotec obre a l’hora del patí i també cada tarda després de classe durant una hora i mitja. Això es pot fer gràcies un monitor que contracta l’AFA durant aquestes estones i que rep l’assessorament de les dues comissions de biblioteca que tenen (una de l’AFA i una dels docents).

Dues de les característiques principals d’aquesta biblioteca són que no és obligatori estar-hi en silenci i que no és un servei només per a alumnes i professors. A la tarda hi poden anar les famílies en el que anomenen “bibliotots” i s’hi fan tota mena d’activitats, des de fer que un pare o una mare vingui a explicar un conte fins a tallers de manualitats i recitals de poesia. “La idea no és que només vinguin a llegir, sinó que puguin fer activitats en què estiguin envoltats de llibres i que, a poc a poc, els vagi agafant el cuquet”, aclareix la directora. Aquest any com a novetat també han engegat un club de lectura a l’hora del pati que, segons explica Ortiz, “s’ha desbordat” i finalment n’han hagut d’obrir quatre.

Lectura integrada

Tots poden triar els llibres que vulguin i emportar-se’ls a casa, però a l’escola també poden llegir a les estones mortes”, diu la directora del centre. Cada infant té un llibre que llegeix al pati, al principi del dia mentre altres companys miren la temperatura o apunten qui es queda al menjador o també a l’autocar quan marxen d’excursió.

Pel que fa a l’activitat lectiva, l’escola aplica diverses estratègies per potenciar la lectura, però ho fa integrant-les en el dia a dia, sense que sigui una dinàmica forçada. Amb els més petits es comença de la manera tradicional: explicant contes. “És essencial perquè comencin a agafar un bagatge literari i cultural”, assegura Ortiz. Però no ho deixen aquí, per treballar l’expressió oral després intenten que els infants reprodueixin de nou el conte. “No es tracta que t’expliquin el conte sencer, però sí que poden ajudar en determinats moments a dir què passarà”, explica la mestra. Quan són més grans ja es comença a treballar pròpiament la lectura. Ho fan sobretot amb activitats manipulatives –diversos estudis confirmen que s’aprèn millor si es vinculen més sentits que únicament la vista–, que van des de completar paraules d’un plafó amb síl·labes que s’enganxen amb velcro fins a treballar amb jocs d’ordinador. També comencen a posar en pràctica la formació dels infants com a usuaris de biblioteca i a treballar el vincle amb la biblioteca pública de la ciutat

Una de les activitats estrella a tots els cursos són les “petites investigacions”. Un tipus d’exercici en què els alumnes posen en pràctica tant l’habilitat per llegir i comprendre la informació com la capacitat de situar-se dintre del funcionament d’una biblioteca. “Trien un tema i en busquen informació a partir de llibres, revistes i internet. L’han d’entendre i resumir per després poder-lo explicar als seus companys”, detalla la coordinadora de la biblioteca. L’activitat es fa sobretot en l’assignatura de medi natural, però també s’adapta als gustos dels alumnes: els més grans en fan un sobre un ídol famós que tinguin i amb els més petits ho fan servir per triar quin nom posaran al seu grup o classe.

Ajuda de fora

L’Escola Mas i Perera també és un dels sis centres educatius de Catalunya que van ser seleccionats per fer l’Erasmus+ de biblioteques escolars. “Anem a visitar escoles d’altres països que puguin donar resposta als nostres punts febles i ens ajudin a millorar el projecte de biblioteca”, explica Ortíz. Els docents del centre vilafranquí han visitat escoles d’Itàlia, Grècia i Portugal i aviat també ho faran a un centre finlandès. D’aquestes visites se n’han emportat dinàmiques com un taller per ajudar als alumnes a detectar fake news o noves activitats perquè els alumnes aprenguin a buscar dintre d’una biblioteca.

Tornant a Catalunya, el centre també busca aliats per potenciar la lectura més enllà dels seus mestres. Convida escriptors perquè els infants puguin conèixer l’autor del llibre que els ha agradat i organitzen formacions amb els pares per donar-los tècniques que els ajudin a treballar la lectura a casa. Un d’aquests aliats també el troben en el programa Lecxit de la Fundació Bofill, amb el qual antigues mestres voluntàries ajuden als infants a trobar el gust per la lectura. En aquest sentit, Ortiz és clara: “No hi ha nens a qui directament no els agradi llegir, sinó que no han trobat exactament quin tipus de lectura els convenç. Per això s’ha de treballar conjuntament entre el docent i la família per esbrinar quins interessos faran que se senti atret per la lectura”.