En el confinament de la primera onada, la Nayara Granados, una nena de 9 anys alumna de 3r de primària de l’escola Andrés Manjón de Alrgarinejo (Granada) i amb una discapacitat visual, va escriure als seus futurs néts per explicar-los que al març de 2020 el coronavirus va obligar al món a aturar-se.

Del seu preciós escrit va néixer aquest conte publicat per l’editorial Destino Infantil i Juvenil (grup Planeta). El relat ens situa al 2070, en el qual una àvia afectuosa, el jo futur de la Nayara, explica als seus néts com es va viure la pandèmia. Però també, què vam aprendre en aquests dies: el valor de la vida, la importància de les coses simples i del contacte humà. Sobretot les abraçades, aquelles que la Nayara no va poder fer als seus avis durant aquest temps, i als quals dedica el conte.

Us posem l’enllaç a l’entrevista que se li va fer explicant com és el seu dia a dia, com va viure el confinament i com s’imagina el futur.

Font: el diari de l’educació