http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/to-kyma-rescat-al-mar-egeu/video/5579941/#
El mar Egeu, el mar dels refugiats.
Respon
“Kallimera”, la nostra primera paraula en grec!
Per què Grècia?
“Per què estudiem grec? És una bona pregunta per començar… Potser ens podríem plantejar per què la nostra civilització és així o per què ens considerem occidentals? Potser som com som perquè venim dels grecs”. Tota la nostra civilització occidental troba el seu referent en Grècia. I per què els grecs? doncs precisament els grecs van ser els primers de buscar respostes a les seves preguntes i ho van fer mitjançant el logos( la raó ). Per primera vegada els grecs van intentar deixar de banda els seus mites i les creences ancestrals i van plantejar-se una explicació del món i de l’home. I vosaltres per què estudieu grec?
Estimar-se a Grècia
Després de les converses i dubtes sorgides a les classes de grec de 2n de Bat durant aquests últims dies, espero satisfer la vostra curiositat sobre els tipus d’amor.
- Eros: l’amor sexual: Eros és present a la mitologia grega des dels inicis del cosmos. Cal recordar que aquest Eros és l’atracció que fa que es crei la Terra, Gea. És company d’Afrodita i el podríem interpretar com el desig, l’atracció. M’agrada molt una definició que surt de l’Eros en la pel·lícula italiana Manuale d’amore 2:
Eros, es la fuerza primordial que domina al hombre, llevándole por donde quiere, incluso arruinando su vida. Es una fuerza indomable, irresistible, que unida al deseo, sobrepasa la voluntad individual de hombres y dioses.
Eros, Eros como un sueño. Eros como un deseo, como una fantasía secreta, a veces pasa una mano que se apoya involuntariamente sobre la tuya, un perfume extraño, una boca entreabierta, un escote, un botón mal abrochado, todo eso es Eros; toda forma, se apodera de ti, te enciende…
http://www.youtube.com/watch?v=EKJKvaaDvik&list=UUDlHXVn6HJkhla0rkAegoug
Estar enamorat en grec modern es diu ????? ???????????, d’aquí han sorgit paraules a la nostra llengua com eròtic ( que té Eros ), erotisme, etc..
2)Philia: La segona varietat de l’amor era la fília o amistat, que els grecs valoraven molt més fins i tot que la sexualitat, base de l’eros. Philia es referia a la profunda amistat de companyonia que es va desenvolupar entre germans d’armes que havien lluitat al costat de l’altre en el camp de batalla. Es tractava de mostrar lleialtat als seus amics, sacrificant-te per ells, així com compartir les seves emocions amb ells. (Un altre tipus de filia, de vegades anomenat storge, va encarnar l’amor entre els pares i els seus fills.)Tots podem preguntar quant d’aquesta filia tenim a les nostres vides. És una pregunta important en una època en què intentem reunir “amics” a Facebook o “seguidors” a Twitter-èxits que difícilment hauria impressionat als grecs. D’aquí sorgeixen paraules i conceptes com l’amor filial. També tants amants o amics de tantes coses: filòsofs, filòlegs, filàntrops…
- Ludus, o l’amor juganer : Això va ser idea dels grecs i feia referència a l’afecció entre els nens o els joves amants. Es basa en el coqueteig i les burles en les primeres etapes d’una relació. Aquest coqueteig potser és més destinat als joves, com a substitutiu del sexe en si. Les normes socials poden arrufar el nas per aquest tipus de frivolitat, però una mica més de ludus podria ser just el que necessitem per donar-li més joc a les nostres vides amoroses.
4)Àgape o amor per a tothom: el quart amor, i potser el més radical, va ser l’amor àpat o desinteressat. Aquest va ser un amor que es va estendre a totes les persones, ja siguin familiars o estranys distants. Àgape tard va ser traduït al llatí com caretes, que és l’origen de la nostra paraula “caritat”.Àgape és un concepte de la Bíblia (difícil de trobar a la literatura grega) que a diferència dels termes similars (filótês, érõs) ens indica l’amor pur de Déu, la seva donació gratuïta (per gràcia) a l’home. Al judaisme rabínic, àgape -que anteriorment tenia també connotacions de relació sexual i/o sanguínia- defineix exclusivament la relació entre Déu i l’home. Posteriorment en els texts cristians indica tot el contingut de la fe, Déu és pur amor, total donació que provoca a l’home creient la mateixa resposta.
Popularment el terme àgape és utilitzat com un àpat entre amics. Els antics cristians consideraven el moment de la comunió una àgape, el moment màxim d’amor en què el cos i la sang de Déu és consumit per la comunitat de creients. CS Lewis es va referir a ell com “regal d’amor”, la forma més elevada d’amor cristià. Però també apareix en altres tradicions religioses, com la idea de Metta o “bondat amorosa universal” en el budisme Theravada. Cada vegada hi ha més evidència que l’àpat és una disminució perillosa en molts països. Nivells d’empatia en els EUA s’han reduït dràsticament en els últims 40 anys, amb la caiguda més gran es produeix en l’última dècada. Necessitem urgentment reactivar la nostra capacitat per tenir cura dels estranys. Actualment però en grec modern, t’estimo es diu s’agapó.
5)Pragma, o l’amor de molts anys: un altre amor grec era l’amor madur conegutcom pragma. Aquest és el profund coneixement que es desenvolupa entre les parelles casades des de fa anys. Basat en els compromisos per ajudar al treball de la relació amb el temps, i mostrar paciència i tolerància. El psicoanalista Erich Fromm diu que gastem massa energia a “enamorar-nos” i necessitem aprendre més de com “perdura l’amor.” Precisament quan si vius a Catalunya i portes més de 15 anys de matrimoni, acabaràs en divorci o separació. Els grecs sens dubte ens encoratgen a posar una dosi seriosa de Pragma en les nostres relacions.
6)Philautia o amor propi: els grecs intel·ligents es van adonar que hi havia dos tipus. Un d’ells era una varietat poc saludable associada amb el narcisisme, que es va convertir en acte obsessiu i centrat en la fama i la fortuna personal. Una versió més saludable millora la seva capacitat més àmplia per estimar.La idea era que si t’agrades a tu mateix i et sents segur, tindràs més capacitat de donar un munt d’amor als altres (com es reflecteix en el concepte d’inspiració budista de l”auto-compassió”). O, com Aristòtil va dir, “Tots els sentiments amistosos per a altres són una extensió dels sentiments d’un home per a si mateix.”
http://mitolclass.wikispaces.com/El+Mite+de+Narc%C3%ADs
Els antics grecs van trobar diversos tipus d’amor en les relacions amb una àmplia gamma de persones: amics, familiars, cònjuges, estranys, i fins i tot a si mateixos. Això contrasta amb el nostre enfocament típic d’una única relació romàntica, en la qual esperem trobar tots els diferents amors embolicats en una sola persona o ànima bessona. Recordeu el mite de Plató en el Convit. El missatge dels grecs és nodrir les varietats de l’amor i beure de l’aixeta de les seves moltes fonts. No ens hem de limitar a buscar l’eros, i hem d’intentar conrear filia per passar més temps amb vells amics, o desenvolupar ludus per ballar tota la nit.
D’altra banda, hem d’abandonar la nostra obsessió per la perfecció. No esperar que una parella ens ofereix totes les varietats d’amor. Potser seria més interessant reconèixer que una relació pot començar amb un munt d’eros i ludus, després evolucionar cap a més pragma o àgapi. I com hi ha tantes històries d’amor i de desamor en la mitologia grega, us deixo un enllaç amb bastantes històries perquè trieu la que us agradi més.
http://elespejogotico.blogspot.com.es/2013/09/historias-de-amor-de-la-mitologia-griega.html
En català diem t’estimo, del llatí aestimar, que és calcular o valorar el preu d’una cosa. Els valencians diuen “Te vull”, com també els grecs o els italians: se thelo o ti voglio (bene), tot i que també utilitzen “Ti amo”, igual que els romans. Si vols saber més maneres de dir: T’estimo…
http://www.marinamartori.cat/2013/01/mes-de-101-maneres-de-dir-testimo.html
Ilíada i Odissea en el cinema
Aquests dies hem estat treballant a classe la literatura grega èpica i la figura d’Homer. Hem vist la pel·líucla Troya de W.Petersen, que ha esdevingut molt popular per la interpretació que l’actor Brad Pitt fa d’Aquil·les, però que-com hem vist- no respecta gaire el relat homèric. La versió més fidel, la trobem en la pel·lícula del 2003 “Helena de Troya”, que podeu veure sencera aquí. Pel que fa a l’altra obra d’Homer, la Odissea, les versions cinematogràfiques no són tan conegudes. Es va fer cèlebre la versió de Mario Camerini el 1954 en la qual el poular actor Kirk Douglas feia d’Ulisses. Ara us proposo que vegeu l’última versió de l’any 1997 dirigida per Andrei Konchalovsky. La podeu veure sencera en aquest link.
Aniversari feliç! Xronia Polla!
L’equip El·lados queda en 75ena posició entre 1000 aspirants al Concurs Odissea
El grup de la Melanie Luna, el Martín Quintana i l’Ana Belen López han quedat els primers de Salou al III Concurs Odissea. Enguany hi hem participat els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de grec i el tema era el teatre a Grècia i a Roma. L’enhorabona a tots els qui hi heu participat i l’any que ve, seguirem intentant-ho!
A Catalunya Ràdio per la defensa de les humanitats
El passat 16 de gener vaig participar com a convidada al programa El Matí de Catalunya Ràdio per parlar del manifest Unes humanitats amb futur que l’Institut d’Estudis Catalans ha promogut, per recuperar la lectura dels clàssics i els referents humanístics de la nostra civilització davant l’actual empobriment cultural en què es troba el nostre país.
Juntament amb Joan Domènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i jo mateixa com a professora de grec a l’Institut Jaume I de Salou i presidenta de l’Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya hem conversat amb Mònica Terribas sobre la crítica situació per la qual passen les humanitats avui i han fet una crida per cercar els referents humanístics a la nostra societat.
Vaig defensar la tasca del dia a dia del professorat de Clàssiques, la nostra professsionalitat i la passió, amb la qual intentem trasmetre aquests referents clàssics a l’alumnat d’avui, malgrat les dures condicions laborals, apostant per una educació hunanística i transversal.
He destacat el Concurs Odissea com una experiència que mou més de 900 alumnes de clàssiques i que els empeny precisament a cercar referents clàssics a través d’un entorn virtual, demostrant que tecnologia i món clàssic no van per separat.
Podeu sentir el programa clicant el següent enllaç:
http://www.catradio.cat/videos/4859191/Professors-i-intellectuals-fan-una-crida-perque-ens-estem-empobrint-culturalment
Informació de l’IEC sobre el manifest
Què en penseu, vosaltres? Us preocupa el futur de les humanitats? Hi estet d’acord? Teniufernts clàssics?
Feliç 2014
Un any més hem començat el curs menjant la vasilopita, el pastís que els grecs mengen el primer dia de l’any per celebrar l’any nou. Nosaltres també hem volgut seguir aquest costum i hem començat les classes, tallant tots junts el pastís. L’afortunat enguany ha estat el Francisco, que ha estat qui ha trobat la moneda grega, per tant tindrà bona sort tot l’any. Només us volia desitjar a tots un feliç any nou. 