L’origen de la civilització minoica és europeu: Un estudi d’ADN descobreix que els minoics van sorgir de la primera població neolítica que va arribar a l’illa de Creta fa 9.000 anys

 

Palau minoic de Knossos
El palau minoic de Cnossos

 

Un nou estudi d’ADN realitzat a la població minoica que va viure a l’illa de Creta fa 5.000 anys ha revelat que la procedència d’aquesta civilització és europea, i no pas africana o de l’Orient Mitjà, com havien sostingut diverses teories fins ara. Els resultats suggereixen que els minoics es van desenvolupar localment i que van sorgir de la mateixa població que ja vivia en el lloc prèviament a l’edat del bronze de l’illa.

Segons els resultats del nou estudi, la civilització minoica va sorgir fa 5.000 anys de la primera població neolítica que va arribar a Creta fa 9.000 anys. El seu material genètic té una gran correspondència amb els habitants europeus moderns, per la qual cosa els científics creuen que aquesta població que va originar els minoics també va emigrar a Europa i va donar lloc als pobles europeus actuals.

Per arribar a aquestes conclusions, un equip de genetistes de la Universitat de Washington ha analitzat l’ADN dental de 37 esquelets minoics de 3.700 anys d’antiguitat, enterrats en una cova de l’altiplà de Lassithi, a Creta. Els resultats han estat comparats amb dades similars de 135 poblacions tant antigues com modernes. Les anàlisis han trobat similituds amb l’ADN de les poblacions europees, especialment d’Europa septentrional i occidental, descartant genèticament l’origen minoic a Egipte, Líbia i Aràbia. Els científics també han detectat semblances amb els actuals habitants de Lassithi.

La troballa ha reobert el debat dels orígens d’aquesta cultura. L’arqueòleg britànic Arthur Evans, el descobridor de la civilització minoica l’any 1900, va ser el primer a teoritzar sobre el seu origen. Sostenia que els minoics eren egipcis que van fugir del delta del Nil de la conquesta d’un rei meridional fa 5.000 anys, i per sostenir aquesta teoria es basava en les similituds entre l’art minoic i l’egipci. Altres teories han proposat que la població procedeix de Palestina i Síria.

Extret de la Revista Sàpiens 27/ maig /2013 Carla Galisteo

Excursió al Poblat Ibèric de la Cella de Salou i Taller sobre els ibers.

El dia 21 d’octubre de 2013 l’alumnat de llatí i grec de Batxillerat va visitar el poblat iber de la Cella amb les seves professores Meritxell Blay i Montse Piqué.

Aquesta visita i la propera que aquest alumnat farà a la Vil·la de Barenys té com objectiu conèixer les restes arqueològiques iberes i romanes que té el municipi. La major part de l’alumnat que cursa Humanitats no coneix aquestes restes o perquè simplement no sap ni que existeixen o perquè prove de fora de Salou. Creiem que és del tot imprescindible que coneguin el patrimoni arqueològic que hi ha a Salou perquè de vegades anem a buscar a fora el que tenim a casa.
La veritat és que la visita va ser molt completa. Tot i que només érem uns 25 alumnes, ens van dividir en dos grups i dos dels arqueòlegs ens van ensenyar les restes i ens van fer una explicació molt exhaustiva que va anar des del que és més general sobre la història dels ibers fins al que és més concret que són les restes davant les quals estàvem i amb les quals hi havia tota una colla d’arqueòlegs o futurs arqueòlegs treballant.
A posteriori la visita es va completar amb una xerrada al propi institut on dues noies amb el suport d’una presentació i alguns estris que els alumnes podien passar de mà en mà (espases, fíbules…) van fer un recorregut per la història i civilització ibera. Per acabar el taller l’alumnat va poder gravar en un fragment d’argil·la signes ibers dels que ens havien mostrat al llarg de la xerrada.
Aquí us pengem un petit vídeo sobre el poblat:

 

Art ibèric

L’art Ibèric, es refereix a l’estil artístic propi del poble iber, instal·lat a la península ibèrica els millors exemples de restes artístiques estaven fetes de pedra i bronze, també existeixen, en escassetat, restes de fusta i fang.

El que més es feia eren escultures, utilitzades com a ofrenes, exvots (ofrenes a Déu, una verge o un sant) o objectes decoratius.

Com a escultures importants existeixen la Dama de Baza i la Dama de Elche, actualment, les dues es troben al museu arqueològic d’Espanya a Madrid, i les dues van ser usades per fets funeraris.

La Dama de Baza va ser trobada a necrópolis de la l’antiga Basti (Baza), a la província de Granada. A partir del lloc on van trobar l’escultura, es va poder deduïr que es feien ofrenes a la persona enterrada en la càmara funeraria on s’havia enterrat, el que encara no es sap és si s’hi va enterrar un home o una dona, perque, s’hi van trobar restes d’armes cremades davant d’aquesta estatua el que dóna per moltes teories.

La Dama de Elche és un bust que va ser fet entre els segles V i VI aC. Figura d’un caràcter religiós que també es feia servir amb els difunts. La dona representada, porta característiques dels íbers, com poden ser les rodes que envolten les seves orelles, els collars que l’envolten el coll i també les que li envolten el front.

Totes aquestes característiques demostren com els íbers es van basar en els grecs per tal de fer les escultures.

 

Dama de Elche.jpg
El lleó de Coy,també conegut com la Bicha de Coy (Lorca, Murcia), és una figura mitològica dels íbers a l’època. Es diu també que aquesta figura era un guardià de les persones, tenint un ús semblant a les dames, però no solament protegint als morts, sinò que també als vius.
File:Leon de coy3.jpg
La Bicha de Balazote (Balazote, Albacete). Les seves restes es van trobar a prop d’una necrópolis i mosaics importants d’una vil·la romana.
Representa una barreja de persona i animal, tenint el cap d’un home barbut i un cos de brau.
Bicha de Balazote (M.A.N. Madrid) 03.jpg

http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_ib%C3%A9rico

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers

La vida quotidiana dels ibers

La civilització ibèrica és la nostra primera cultura autòctona. Els
ibers vivien a la zona de la península Ibèrica més propera al mar
Mediterrani i s’organitzaven en tribus sovint enfrontades entre
si. Construïen poblats emmurallats a la part més alta dels turons
i vivien de l’agricultura i la ramaderia.

La població a l’època dels Ibers

La població a l’època dels Ibers

La civilització ibèrica és la nostra primera cultura autòctona. Els

ibers vivien a la zona de la península Ibèrica més propera al mar

Mediterrani i s’organitzaven en tribus sovint enfrontades entre

si. Construïen poblats emmurallats a la part més alta dels turons

i vivien de l’agricultura i la ramaderia.

Població

Al l’època dels Ibers sabem que les dones són fèrtils entre els 14 i 15 anys. Diferents estudis sobre la població Ibèrica indiquen que era una població “jove”,  amb unamitjana de vida entre els 30 i 35 anys. Això no vol dir que tots morin joves, ja que algunes persones superaven els 50.

Hi havia diferents hipòtesis sobre la seva vida:

·         Una mortalitat infantil elevada, potser de fins a un 50% de les persones nascudes.

·         Segurament les famílies eren monògames: un home, una dona, els seus fills i alguna persona gran.

·         Les parelles es formaven aviat, al voltant dels 15 anys.

Agricultura

Les restes de fusta, de carbons, de llavors, de fruits o de pol·len que es troben en els jaciments proporcionen molta informació sobre els conreus i les pràctiques agràries que es desenvolupaven en el món ibèric.

L’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera) era la principal activitat econòmica. Alternaven cereals (blat, civada, sègol) i plantes lleguminoses (llenties, pèsols, mongetes, faves, cigrons, alfals) i d’aquesta manera s’afavoria la regeneració de la terra. Els fruits (figues, magranes, dàtils, ametlles), l’explotació dels boscos i la recol·lecció completaven els recursos disponibles, juntament amb la fusta, la mel o les glans.

Un exemple d’instrument que utilitzaven per a l’agricultura és:

·         L’arada: reixeta metàl·lica que permetia conrear superfícies dures o pedregoses. Treballaven els camps amb l’ajuda de bous, que estiraven l’arada.

Altres aliments, com l’oli, el vi i la salmorra eren productes molt apreciats i es van estendre per la Mediterrània. Es transportaven en diferents àmfores.

 

 Les monedes

Les monedes ibèriques es caracteritzaven principalment per tenir una gran uniformitat en els tipus d’anvers i revers. L’anvers més comú és el d’un cap d’home, podia tenir barba. El revers a vegades podia tenir un genet a cavall, amb llança, falç, palmell de victòria, etc.

Moneda

Monedas_iberas

Les guerres.

Les aristocràcies guerreres són els grups dirigents. Com altres pobles de l’edat del ferro, els ibers desenvolupen tècniques i equipaments militars. Les armes utilitzades són diverses. Durant el s. III aC, l’ús d’armament de tipus cèltic és habitual entre els pobles litorals: grans escuts, llargues espases i cascs de ferro o bronze. A l’interior s’utilitzen espases corbes anomenades falcates. La infanteria nodreix el gruix dels exèrcits. Els cavalls, de petites dimensions, s’usen per explorar o encalçar l’enemic. Els guerrers ibers són llogats com a mercenaris durant les guerres Púniques.

Aquestes són algunes armes que s’han trobat al poblat ibèric de la bastida de les Alcusses.

armes2

falcata

http://www.youtube.com/watch?v=jn7FEgpFr-s

 

 

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/exposiciones/iberos_ca.html

Els alfabets

Els alfabets del món

 

Introducció: Tipus de escriptures.

– Podem classificar els tipus d’escriptura en dos grans grups:
-Escriptura conceptual.
-Escriptura lingüística.

-Dins de l’escriptura conceptual podem trobar
-Pictograma.
Exemples: jeroglífic egipci,hitita jeroglífic.

-Escriptura cuneïforme
-Exemple: sumeri.
-Ideograma
   –Exemple: escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.

Orígen de les llengues

L’origen de l’escriptura no té lloc a un únic indret del món, sinó que neix, probablement a partir d’ideogrames, paralel·lament a diverses civilitzacions independents. Primerament s’usava per a la comptabilitat: les primeres mostres d’escriptura les trobem a les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 aC).

Mesopotàmia: escriptura sumèria

Les primeres tauletes són escrites en argila amb un sistema semipictografic, és a dir, basant-se en figures identificables, que evoluciona al 2500 aC a escriptura cuneïforme, caracteritzada  per la representació de caràcters i paraules amb símbols en forma de cunyes i claus. Escrivien en columnes d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

 Evolució de l’ideograma “cap”, 3000-1000 aC.

Orient Mitjà i Àsia Menor

Els pobles d’Orient Mitjà i Àsia Menor, com ara els babilònics, adopten la escriptura cuneïforme. Cap al 500 aC, els perses la reinventen per fer-la sil·làbica.

Egipte: sistema jeroglífic

Durant el temps que va de 3000 aC a 400 dC, a Egipte hi va haver l’escriptura l’escriptura jeroglífica, en la qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics. Es desenvolupen dues escriptures a partir de la jeroglífica: la demòtica (650 aC), més simple, usada per a l’administració i l’economia, i la hieràtica (gairebé tan antiga com la jeroglífica), reservada a la religió. S’escriu segons el sistema bustrofedó, és a dir: fa forma de serp, comença a la primera línia d’esquerra a dreta per continuar a la següent de dreta a esquerra

.
Secció del papir d’Ani on es mostren jeroglífics.

Xina: escriptura logogràfica

Els primers caràcters de l’escriptura xinesa ja apareixen el 1400 aC (dinastia Shang). Des de la reforma de la dinastia Qin (III aC) fins al s. XX el nombre de caràcters no para de créixer fins arribar als 50.000. Els caràcters són logogrames: és a dir, grafemes, unitat mínima d’un sistema d’escriptura, que per sols ja representen una paraula.

muo ei logograma de bellesa (muo ei)

 

Japó

A partir dels caràcters xinesos els japonesos comencen a adaptar, a partir del s. V dC, els seus kanji. Però aquesta no és la única escriptura japonesa: també compten amb els sil·labaris kana (hiragana i katakana) i el romanji. Els hiragana són utilitzats en la flexió dels verbs, a l’hora de fer adjectius o similars; també s’escriuen per a la simplificació dels kanjis. Els katakana s’usen quan es parla de noms estrangers o científics. El romanji és la transcripció fonètica de l’alfabet llatí.

utsukushi

 

Amèrica Central

Els sistemes d’escriptura més complets de l’Amèrica precolombina són l’asteca i el maia. Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics. Els primers testimoniatges d’escriptura centreamericans són del 600 aC.

Logograma maia              Ollin (moviment) Pictograma asteca

                                

Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica

A Creta s’empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 aC) que evoluciona en dues variants: la primera correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea); la segona evolucionaria de la primera i correspon a una llengua grega (indoeuropea). Totes dues són sil·làbiques, s’escriuen sobre tauletes d’argila i el seu us principal és la comptabilitat.

Primera               Segona

Escriptures alfabétiques:

Les primeres escriptures alfabètiques van tindre l’origen a l’Àsia.   Aquestes són una evolució de l’escriptura egípcia i són una conversió de les inscripcions de la zona o pot ser que evolucionessin a l’escriptura cuneïforme. Un exemple és l’alfabet urgaita, nascut a Síria. Està compres per 30 signes.

Alfabet fenici

Altres escriptures alfabètiques importants i una mica posteriors en el temps són els alfabets fenicis i els seus derivats. En el seu sistema no és representen les vocals i només les consonants són representades. En el seu sistema no és representen les vocals i només les consonants són representades. La primera inscripció en aquet tipus d’escriptura es trobada al sarcòfag del Rei Ahiram. Amb l’expansió d’aquest poble es va anar expandint el seu alfabet i es van crear varies rames. Aquí contraposem dues rames per veure les diferencies.

El grec

L’origen de l’escriptura grega es fenícia i les primeres inscripcions es troben a origen de l’idioma grec es data en el segle VIII avanç de crist, encara que hi ha historiadors que ho datarien 2 segles abans. Es diferència dels alfabets prèviament mencionats es la introducció de totes les vocals i l’afegiment de segons quins fonemes consonàntics. El grec ha anat evolucionat segons la zona o l’època fins a arribar al alfabet modern. A continuació amb la paraula “Kalla” que vol dir bé ho escriurem amb els quatre sistemes.

Altres escriptures i derivades del grec

Del grec venen alfabets com el ciríl·lic en la seva totalitat com o només una fulla, venen d’aquí com els idiomes ciríl·lics. També alguns sistemes van fer evolucionar els símbols i el van convertir en lletres pròpies, com és el cas de l’etrusc i a més a més del nostre alfabet, el romà, que es una evolució al mateix temps del sistema etrusc.

Alfabet hebreu:

Té dues variants, la variant antiga, derivada del fenici i només d’ús religiós a la actualitat i la variant moderna, anomenada hebreu quadrat i que s’utilitza actualment a Israel.

Alifat àrab:

Té 28 consonants i no hi ha vocals sinó símbols vocàlics que t’indiquen quina vocal anirà pròxima. Les primeres restes es daten del s.VII.

 

Sistema indi:

Hi ha una escriptura protoíndica que és però, encara tot un misteri ja que hi ha uns 250 signes sense desxifrar, però es sap que les escriptures modernes provenen de l’arameu i han sorgit moltíssims sistemes d’escriptures però un dels més importants i famosos es el sànscrit o devangari. Té 32 sons consonàntics i 4 vocàlics.

Alfabets eslaus:

Sorgeixen quan Ciril·li (evangelitzador) crea l’alfabet per evangelitzar aquests pobles eslaus, el segle IX d.C. Fins a arribar al nombre actual, per exemple en el alfabet rus, es va tindre que ampliar 2 cops.

Sistema ibérics i rúnics.

Arribem a l’alfabet ibèric, que és la tribu de la qual s’ha parlat en altres entrades. Es coneix la pronunciació ja que és un sistema que prové del grec i tenien sorolls semblants. Encara que es coneixia la pronunciació, el significat de les paraules no es sabien i no s’ha pogut traduir. Hi han símbols o lletres que serveixen per un fonema com per exemple “a” i alguns que serveixen per dir síl·labes “da”.

No es difícil observar la semblança d’algunes lletres ibèriques amb algunes runes germàniques. Aquestes runes van ser creades pels germans molts segles després, en el segle II d.C i es van seguir utilitzar fins al segle XVII. Està creat pels germànics i tenen dos tipus de lectures, la lectura d’una lletra, un fonema o la lectura d’una paraula. S’utilitzava la segona part de les runes per tarots i bruixes o encanteris.

Per què la semblança? La teoria o la raó mes bona i ferma es perquè els germànics es van basar en el llatí per crear algunes lletres o runes i el  sistema ibèric prové del mateix lloc que  l’alfabet llatí. També podria estar donat perquè aquets pobles germànics viatjaven molt i van agafar una mica de tot arreu, agafant algunes lletres dels ibers, encara que aquesta teoria té més punts febles.

Nous alfabets

Amb els pas dels segles no han deixat d’aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d’expressió escrits o visuals: la taquigrafia, el telègraf, l’escriptura per a cecs, , l’IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886), el codi de signes per a sords, els senyals de trànsit, etc…

Els elements amb els quals produïm o fixem l’escriptura també han evolucionat radicalment: la impremta, la màquina d’escriure o el processador electrònic de textos.

Gemma Jiménez, Sara Marín, Elisa Martínez.

Totes les imatges han sigut extretes d’aquest document, els crèdits són del seu respectiu amo, exceptuant les imatges de l’escriptura egípcia i la cuneïforme, que han sigut extretes de Viquipèdia.

On vivien els ibers?

LOCALITZACIÓ I SITUACIÓ DELS POBLATS:
Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres, aixecades directament sobre el terreny, amb unes primeres fileres de pedres de mida molt gran, sense fonaments.
Els habitatges es construïen amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang.
En els poblats existien places i eren d’ús comú, així com edificis públics com temples. Existien també forns per al pa o la ceràmica, cisternes d’aigua o les basses per a les escombraries. Això suggeria una organització estructurada i seguint una certa jerarquia social.

[vimeo]http://vimeo.com/8205003#at=0[/vimeo]

 

CONTSTRUCCIÓ D’UNA CASA IBÉRICA:
-La construcció de les cases dels Ibers, consistia primer en un sòcol de pedra per a fer la base o l’estructura en la qual la casa es sostindrà. Després a sobre un mur d’adobs o toves, que és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla. A continuació, es posa fusta a sobre les entrades per reforçar i dividir el pes de l’estructura, i que no caigui. A sobre es col·loca més adob, fins arribar a una construcció. A sobre es col·loquen bigues i troncs de fusta. Això servia per fer la base per a començar a construir el sostre. A sobre de les bigues i troncs, es posa una coberta vegetal, per ficar després terra recollida previament. Un cop fet això, es fica un revestiment de terra al sostre i a les parets. Aquesta barreja es fixa posant-hi a sobre una enclosa de cal, a les parets. I amb aquest procediment es construeix una casa ibèrica.
Casa iberica

ESTANCES DE LA CASA:
-Magatzem: S’utilitzava per guardar diferents eines, materials de construcció, sacs de menjar…
-Pati: Utilitzat principalment per l’oci. Quasi sempre era descobert. Era on es col·locaven els carros.
-Entrada de carro: Tal i com el nom ho indica, era una entrada bastant amplia per a que els carros hi entressin a al pati.
-Llar: El lloc on es col·locava la llar de foc per escalfar la casa, i les seves diferents estances.
-Molí: Lloc predesinat per posar el molí.
-Sala principal: Lloc en el qual la gent passava la major part del dia, si era que estaven a casa. També es solia cuinar a aquella habitació, i també es menjava.
-Vestíbul: La primera habitació a la que entres quan passes per la porta.

Imatges:

Poblat Iber

Poblat Iber

 

Animación de una casa ibérica en la Bastida de les Alcusses from Angel Sánchez on Vimeo.

Estudiem el món ibèric

A Salou tenim la gran sort de tenir un poblat ibèric, el poblat ibèric de la Punta de la Cella. Actualment està essent excavat per un equip d’arqueòlegs de la universitat de Tarragona, que ens han fet un taller sobre el món ibèric i a qui hem pogut acompanyar i veure com treballen en el seu dia a dia. En aquest post us enllaço un vídeo molt interessant per sistematitzar tots aquests ensenyaments que estem rebent. Continuarem…