Antigament quan es tractava d’anar a rentar la roba s’anava al riu ja que era l’únic lloc amb aigua corrent. Es reunien unes quantes dones amb els seus corresponents cossis de roba bruta, el sabó, la pala i alguna vegada, fins i to,t s’enduien el dinar. Era una feina pesada i de llarga durada perquè s’havia d’ensabonar peça per peça, fregar-la, esbandir-la i si la roba era blanca la separaven per posar-la en lleixiu i, així, fins que havien acabat. De vegades les dones, mentre rentaven, es treien les calces i les netejaven aviat, de manera que quan marxaven se les podien tornar a posar.
Imatge: Fotografia cedida per la Fundació Maurí
Clara Viaplana, Josué Puertas,Marta Picón i Luís Soler