Un text instructiu

En el nostre dia a dia, són moltes les accions per a la realització de les quals cal que siguem orientats o que rebem indicacions. Algunes d’aquestes ordres o pautes les hem interioritzat i ja no hi parem esment, però són pertot. Ens ajuden a fer, ens intenten seduir o convèncer; ens protegeixen i ens fan aprendre.

Aquestes instruccions conformen els textos instructius que, com veiem, d’una banda, regulen la vida en societat i, de l’altra, ens ajuden a aprendre algun procés. En aquest sentit, com a exemples més comuns d’aquesta mena de textos trobem, per exemple, les instruccions per a fer un exercici o les de començament d’un examen; les instruccions de funcionament d’un aparell o les receptes de cuina; alguns senyals i indicacions vials i de maneig o aprofitament d’un espai, situació, objecte…

Actualment, aquesta mena de textos proliferen, especialment a Internet, en forma de tutorials de tota mena. Els textos instructius sempre tenen una finalitat evident, una estructura clara i ordenada i transmeten les instruccions amb precisió i concisió, això és, de manera exacta i sense incloure-hi informació no necessària.

Les característiques lingüístiques d’aquesta mena de textos són:

  • L’ús de l’imperatiu: No fumeu
  • L’ús de verbs específics o perífrasis per a expressar obligació o necessitat (caldre, ser necessari, haver de): Heu de trametre la tasca abans del 3 de juliol
  • L’ús del present d’indicatiu i o del futur per a donar instruccions: Amb aquests ingredients, lliguem una salsa suau
  • Adverbis i locucions adverbials de manera: acuradament, amb cura; ràpidament, etc.
  • Preposicions, locucions prepositives i conjuncions que expressen finalitat: per/per a, perquè, a fi que, per tal que, etc.
  • Preposicions i locucions prepositives que remeten a la idea d’instrument: per mitjà de, mitjançant, amb, etc.
  • Marques d’ordre:
      • Numerals, adverbis i locucions adverbials: Primer, primerament; després, aleshores, etc.
      • Xifres i lletres: 1., (2), 3); A. (a), b)
      • Recursos tipogràfics (fletxes, punts, icones, etc.)

    Recordeu que, en català, l’ús de l’imperatiu en segona persona del plural (“Agafeu”, “Talleu”) és una forma que no marca distància excessiva entre els interlocutors, i és també la forma de donar instruccions més recomanable.

    A la pàgina de la dreta d’aquest document ho teniu explicat:

La feina que has de fer (amb l’ordinador) és:

– Cal que facis un text instructiu a partir de qualsevol recepta que t’agradi molt. Tindrà tres parts: Ingredients / Preparació / Motiu de la tria.

– Primer indica els ingredients i les quantitats.

– Segon, indica els passos de preparació. Vigila de fer servir sempre la mateixa forma verbal.

– En tercer lloc, indica perquè has triat aquesta recepta.

– Pots afegir una imatge. Si has tingut ocasió de fer-ho de veritat durant aquests dies, doncs endavant.

  • Abans d’enviar-me el text a l’adreça d’insestany, passa’l per un corrector (languagetool, per exemple).

Bon profit i molta paciència, aquests dies!

 

Activitat de descripció: Un lloc especial

Has d’escriure la descripció d’un racó, d’una platja, d’un paisatge, d’un edifici històric o de qualsevol altre indret amb el qual t’identifiquis per algun motiu. Pot ser un espai del lloc on vius o de qualsevol altre poble o ciutat que coneguis.

El text ha de tenir unes 150 paraules.

A banda de la descripció del lloc, has d’incloure en l’activitat, obligatòriament, un apartat al final que titularàs Els meus vincles amb el lloc que descric, que contingui un sol paràgraf, en què expliquis la teva vinculació amb l’espai descrit (passo per allí cada dia, és del meu poble, hi vaig anar de viatge aquest estiu, etc.), és a dir, el motiu pel qual fas aquesta descripció; també potser alguna anècdota que t’hi vinculi.

Consells:

  • Fes servir un registre formal i estructura la descripció de manera lògica.
  • Utilitza diferents tipus d’estructures lingüístiques per qualificar els substantius: adjectivació (p. ex., racó “acollidor”), sintagmes preposicionals (p. ex., lloc “dels meus somnis”), oracions introduïdes per la conjunció ‘que’ (p. ex., paisatge “que enamora”).
  • Que sigui un lloc que realment coneguis, de manera que es noti que es tracta d’una descripció personal.

Aquesta redacció l’has d’entregar escrita a mà el dia que t’indicarà el professor.

Propòsits d’any nou

Després d’haver vist aquest vídeo, fes un escrit d’unes 100 paraules sobre els teus propòsits d’any nou, que poden estar relacionats amb la vida escolar, a casa, amb la família, amb els amics, amb activitats que practiquis…

Fes-ne una redacció d’unes 100 paraules que tingui una estructura clàssica: introducció (un paràgraf), cos (més d’un paràgraf) i conclusió (un paràgraf).

Quan acabis, corregeix el teu text amb languagetool i envia’l a l’adreça del professor. Som-hi!

 

Descriure, que rima amb escriure

Has d’escriure la descripció d’un racó, d’una platja, d’un paisatge, d’un edifici històric o de qualsevol altre indret amb el qual t’identifiquis per algun motiu. Pot ser un espai del lloc on vius o de qualsevol altre poble o ciutat que coneguis.

Has d’acompanyar el text amb una imatge que il·lustri allò que descrius.

El text ha de tenir unes 200 paraules.

A banda de la descripció del lloc, has d’incloure en l’activitat, obligatòriament, un apartat al final que titularàs Els meus vincles amb el lloc que descric, que contingui un o dos paràgrafs com a màxim, en què expliquis la teva vinculació amb l’espai descrit (passo per allí cada dia, és del meu poble, hi vaig anar de viatge aquest estiu, etc.), és a dir, el motiu pel qual fas aquesta descripció; també potser alguna anècdota que t’hi vinculi.

Consells:

  • Fes servir un registre formal i estructura la descripció de manera lògica.
  • Utilitza diferents tipus d’estructures lingüístiques per qualificar els objectes: adjectivació (p. ex., racó “acollidor”), sintagmes preposicionals (p. ex., lloc “dels meus somnis”), oracions introduïdes per la conjunció ‘que’ (p. ex., paisatge “que enamora”).
  • Que sigui un lloc que realment coneguis, de manera que es noti que es tracta d’una descripció personal.

Fes-ho a ordinador. Quan acabis, passa la redacció per aquest corrector ortogràfic. Sense corregir-la, no l’enviïs! Quan acabis, envia-la per correu electrònic a:

puigmalet@insestany.cat.

Festa Major del Prat

FESTA MAJOR DEL PRAT

Xamosa i galana

la vila del Prat

reviu d’emoció

ballant la sardana

de Festa Major.

Petits i grans,

belles donzelles,

nobles galans,

formen anelles

dant-se les mans.

Ja la cobla llença

un bell contrapunt,

cant de germanor

i el poble comença

el seu ball millor.

Oh! Festa Major del Prat,

la més bella i més galana

que saluda el Llobregat

amb el cant d’una sardana.

Ets un gran jardí florit

de roses i clavellines,

un bressol d’argent brunyit

de galans i de fadrines.

Sota el teu cel blau reviu

la gran festa catalana

i fins l’ocell surt del niu

per puntejar la sardana.

Com que ets dels pobles bonics,

sempre la sort t’acompanya,

abraçant-te els teus amics

que són el mar i la muntanya…

A l’apuntar la tardor

ja el Prat s’engalana

ballant la sardana

de Festa Major,

la la la la.

Oh!, hermosa vila del Prat,

la més bella i més galana,

la Festa Major ha arribat:

el més bonic… la sardana.

Durant la Festa Major de 1945, en concret el divendres 28 de setembre, es va estrenar al Prat una sardana que ha fet història. Es tracta de la “Festa Major del Prat”, amb lletra de Ferran Casanovas i Civit i música del compositor Jaume Ventura i Tort.

Però abans de parlar d’aquesta sardana, retrocedim en el temps fins fa més de cent anys. Perquè va ser justament durant la Festa Major de 1906 quan, a iniciativa d’un agent de borsa gironí, de nom Rosendo, la cobla La Principal de Peralada interpretava la primera de les sardanes que consten en la història d’aquesta dansa en el nostre municipi.

Des d’aquella primera iniciativa són moltes les rotllanes que s’han anat fent i desfent al Prat, sovint a la plaça de la Vila, teixint a poc a poc un moviment sardanista que forma un dels eixos importants de la vida cultural pratenca del s. XX i inicis del XXI. Si fa cent anys aquella primera sardana devia despertar la curiositat dels pratencs de l’època, avui en dia aquesta dansa popular, el ball nacional de Catalunya, s’ha incorporat amb tota normalitat dins del calendari festiu del municipi.

En l’actualitat, l’entitat cultural Amics de la Sardana, una secció d’Amics d’El Prat, és molt activa tant al Prat com arreu de Catalunya, on participa en bona part de les trobades sardanistes que s’organitzen a les diverses poblacions de la nostra geografia. Si esteu interessats en aquesta dansa, no dubteu de contactar amb ells.

Tornant a la nostra composició, ja hem dit que l’autor de la lletra va ser en Ferran Casanovas i Civit (Reus, 1915 – El Prat de Llobregat, 1993), un home molt vinculat a la vida cultural pratenca. En Fernando, com se’l coneixia (pronunciat fernandu), tenia una botiga de queviures al carrer d’en Ferran Puig. Entre d’altres coses destacà com a poeta, actor i autor teatral. També fou tinent d’alcalde i conseller de l’Ajuntament. Com podeu comprovar vosaltres mateixos, la lletra que va escriure en Ferran Casanovas està carregada de vitalitat i entusiasme, sentiments que es respiren sempre en moments festius com els d’una Festa Major.

Per altra banda, l’autor de la música va ser el seu amic en Jaume Ventura i Tort (L’Hospitalet de Lloobregat, 1911 – 1985), cèlebre compositor de sardanes. Aquest autor tenia una forta vinculació amb el Prat i, inspirant-se en el nostre municipi, creà altres peces musicals com ara “El vell carrer”, “Ma terra plana”, L’Aplec d’El Prat”, “Els Amics d’El Prat” o “Sóc d’El Prat”.

Tot i tenir més de mig segle d’història, la sardana “Festa Major del Prat” continua sonant cada any pels carrers del nostre municipi (en l’inici i final diari de la Xarxa d’altaveus de la Festa Major) i es continua dansant quan El Prat balla sardanes. És un peça tan viva que enguany tres joves grups musicals pratencs han decidit versionar-la.  Es tracta de la versió tradicional dels Gaiters del Llobregat, la versió salsera d’Iñaki Ezcurra i la versió pop-folk de Pigmy. En aquest web podeu escoltar tant la versió original de Jaume Ventura i Tort com aquestes tres versions tan recents. I si sou aficionats a la música i voleu provar de tocar aquesta sardana, doneu un cop d’ull a la partitura actual.

Activitats (clicar a sobre)

La Festa Major del Prat: l’origen

Els patrons del Prat són Sant Pere i Sant Pau (29 de juny), i antigament la festa major se celebrava llavors.  ¿Per què ara se celebra a finals de setembre? La història ve de molt antic:

El Prat, a causa de l’aigua estancada (com l’estany de la Ricarda) i els mosquits, patia moltes epidèmies de paludisme, ja documentades des del segle XIV. L’any 1560 es van reunir a la catedral de Barcelona el rector i els prohoms del Prat. Van acordar acollir-se sota la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, els Sants Metges, amb l’esperança que aquesta advocació els lliuraria de la malària. Llavors hem de pensar que encara no se sabia que tot el problema venia dels mosquits. Amb els segles la situació no millorava, el nombre de morts augmentava, i al Prat se’l coneixia com “el poble de les febres”. Amb l’arribada del cultiu d’arròs al delta la situació encara empitjoraria. Als anys 40 del segle XX, amb la situació afegida de la postguerra, encara es registrarien casos de la que ha estat la malaltia endèmica més terrible del delta del Llobregat.

Aquest text antic descriu els efectes sobre la gent del paludisme: “… els que la tenen es tornen molt inflats de ventre i el color de la cara és com groc de safrà, patint moltes hores d’un fred que no poden escalfar-se ni amb el foc ni al llit.”

Els pratencs, davant de les febres, invocaven els Sants Metges amb aquesta oració: “Un parenostre a Sant Cosme i Sant Damià, pares de la providència, que ens guardin de febres i quarantenes, i de tot mal que ens pugui venir.” Antigament es va creure que una epidèmia de paludisme es va extingir a causa de la seva intercessió i la parròquia del Prat va decidir que aquests dos sants fossin els copatrons del Prat, celebrant també una festa major en llur data, el 26 de setembre.

 Així, durant molt de temps El Prat va tenir dues festes majors: la dels seus patrons Sant Pere i Sant Pau (29 de juny) i la dels copatrons Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Però a causa de coincidir la festa de juny amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), des del segle XIX va agafar més relleu la celebració dels copatrons, fins al punt de ser actualment l’única Festa Major oficial.

ACTIVITATS

 

Parlem d’escriure

M. C. Escher

 

Algunes veritats sobre l’escriptura:

  • Els millors escriptors reescriuen molt, corregeixen, revisen.
  • Els esquemes, les tècniques, solen estalviar temps.
  • L’important és comunicar correctament el que volem comunicar.
  • La redacció correcta interessa qualsevol persona que necessiti que algú altre entengui bé allò que ha escrit.

 

Alguns enllaços que comentarem:

Expressió escrita del CNL de Barcelona.

Gramàtica Zero de la Universitat de València.

Diccionari de sinònims d’Albert Jané a l’IEC.

Diccionari invers de la llengua catalana.

Corrector gramatical i d’estil: el LanguageTool.

 

Per acabar, una pràctica:

Concurs de microrelats de Tintablava.

Exposició K. L. Reich. La veu de l’infern nazi i Mauthausen. Crònica gràfica

cartell_reich_mauthausen2

A la sala d’exposicions de l’Espai Cultural Cèntric, entrant pel c. Jaume Casanovas a l’esquerra, es pot veure, fins al 12 de desembre, una doble exposició sobre el nazisme:

K.L. Reich. La veu de l’infern nazi, és una producció de l’Ajuntament de Manresa en col·laboració amb diferents institucions, que parteix de la novel·la autobiogràfica de Joaquim Amat-Piniella que recull la seva experiència i la dels seus companys republicans en el camp de concentració de Mauthausen.

Mauthausen. Crònica gràfica és un recorregut fotogràfic a través de les imatges del Servei de Identificació nazi realitzades entre 1940 i 1945 per documentar Mauthausen i Gusen. Moltes d’aquestes fotografies, juntament amb les de l’alliberament, van ser fetes pel fotògraf català Francesc Boix, presoner del camp i testimoni clau als processos de Nuremberg. L’exposició ha estat produïda pel Museu d’Història de Catalunya a partir dels fons històrics de l’Associació Amical de Mauthausen.

Horari: Dilluns, de 15.30 a 21 h. De dimarts a divendres, de 9 a 21 h. Dissabte, de 10 a 20 h.

 

 

 

Conjugadors verbals

Per aclarir dubtes sobre verbs regulars o irregulars (els més difícils), us poden fer servei aquestes eines:

  1. Optimot: cal posar el verb en infinitiu i a la “Tria de resultats” seleccionar “Verbs conjugats”. Després cliquem el resultat de l’esquerra i ja tenim tot el paradigma verbal conjugat en un arxiu pdf.
  2. Verbscatalans.com: a banda de les conjugacions i les variants dialectals, també inclou sinònims i antònims dels verbs. Molt complet, tot i que amb propaganda.
  3. Verbs.cat: amb la possibilitat de practicar formes verbals aleatòries o temps verbals.

I el millor llibre per ajudar-nos en aquest aspecte de la llengua, el clàssic Xuriguera:

diccionari_xuriguera_pag_31789_2

 

Lèxic català digital

Heus aquí alguns llocs on trobar lèxic català de l’era digital:

Termcat: el centre de nova terminologia catalana, amb diccionaris en línia, els darrers neologismes tècnics i científics aprovats i la base de dades de cerca terminològica.

Softcatalà: amb rebost de programes, i recull de termes informàtics, entre altres coses.

– Si sou aficionats als ordinadors, tenim un bon glossari de termes informàtics i una llarga terminologia de videojocs, tot i que de videojocs en català no n’hi ha gaires (el del Tintín sí que el tenim).

– I, finalment, ambé podem aprendre neologismes amb els jocs de Màrius Gros

digital