Després d’haver vist aquest vídeo, fes un escrit d’unes 100 paraules sobre els teus propòsits d’any nou, que poden estar relacionats amb la vida escolar, a casa, amb la família, amb els amics, amb activitats que practiquis…
Fes-ne una redacció d’unes 100 paraules que tingui una estructura clàssica: introducció (un paràgraf), cos (més d’un paràgraf) i conclusió (un paràgraf).
Quan acabis, corregeix el teu text amb languagetool i envia’l a l’adreça del professor. Som-hi!
Els patrons del Prat són Sant Pere i Sant Pau (29 de juny), i antigament la festa major se celebrava llavors. ¿Per què ara se celebra a finals de setembre? La història ve de molt antic:
El Prat, a causa de l’aigua estancada (com l’estany de la Ricarda) i els mosquits, patia moltes epidèmies de paludisme, ja documentades des del segle XIV. L’any 1560 es van reunir a la catedral de Barcelona el rector i els prohoms del Prat. Van acordar acollir-se sota la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, els Sants Metges, amb l’esperança que aquesta advocació els lliuraria de la malària. Llavors hem de pensar que encara no se sabia que tot el problema venia dels mosquits. Amb els segles la situació no millorava, el nombre de morts augmentava, i al Prat se’l coneixia com “el poble de les febres”. Amb l’arribada del cultiu d’arròs al delta la situació encara empitjoraria. Als anys 40 del segle XX, amb la situació afegida de la postguerra, encara es registrarien casos de la que ha estat la malaltia endèmica més terrible del delta del Llobregat.
Aquest text antic descriu els efectes sobre la gent del paludisme: “… els que la tenen es tornen molt inflats de ventre i el color de la cara és com groc de safrà, patint moltes hores d’un fred que no poden escalfar-se ni amb el foc ni al llit.”
Els pratencs, davant de les febres, invocaven els Sants Metges amb aquesta oració: “Un parenostre a Sant Cosme i Sant Damià, pares de la providència, que ens guardin de febres i quarantenes, i de tot mal que ens pugui venir.” Antigament es va creure que una epidèmia de paludisme es va extingir a causa de la seva intercessió i la parròquia del Prat va decidir que aquests dos sants fossin els copatrons del Prat, celebrant també una festa major en llur data, el 26 de setembre.
Així, durant molt de temps El Prat va tenir dues festes majors: la dels seus patrons Sant Pere i Sant Pau (29 de juny) i la dels copatrons Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Però a causa de coincidir la festa de juny amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), des del segle XIX va agafar més relleu la celebració dels copatrons, fins al punt de ser actualment l’única Festa Major oficial.
L’antiga vila de Mequinensa, vora Segre, vora Ebre i vora Cinca. Allí trobem el Cafè de la Granota, un bar on la gent es reuneix per beure, jugar a la botifarra i xerrar. En el conte “Aniversari” de Jesús Moncada assistim a una d’aquestes converses. Avui expliquen un fet curiós d’un any abans. Parem esment en allò que diuen.
L’antiga Mequinensa abans de desaparèixer sota les aigües. Espai per al record Jesús Moncada
Cafè de Mequinensa. Fotografia de Jesús Moncada
Un bon repàs al canvi i caiguda de preposicions: repas-preposicions.
M. C. Escher
Algunes veritats sobre l’escriptura:
Alguns enllaços que comentarem:
– Expressió escrita del CNL de Barcelona.
– Gramàtica Zero de la Universitat de València.
– Diccionari de sinònims d’Albert Jané a l’IEC.
– Diccionari invers de la llengua catalana.
– Corrector gramatical i d’estil: el LanguageTool.
Per acabar, una pràctica:
– Concurs de microrelats de Tintablava.
A la sala d’exposicions de l’Espai Cultural Cèntric, entrant pel c. Jaume Casanovas a l’esquerra, es pot veure, fins al 12 de desembre, una doble exposició sobre el nazisme:
K.L. Reich. La veu de l’infern nazi, és una producció de l’Ajuntament de Manresa en col·laboració amb diferents institucions, que parteix de la novel·la autobiogràfica de Joaquim Amat-Piniella que recull la seva experiència i la dels seus companys republicans en el camp de concentració de Mauthausen.
Mauthausen. Crònica gràfica és un recorregut fotogràfic a través de les imatges del Servei de Identificació nazi realitzades entre 1940 i 1945 per documentar Mauthausen i Gusen. Moltes d’aquestes fotografies, juntament amb les de l’alliberament, van ser fetes pel fotògraf català Francesc Boix, presoner del camp i testimoni clau als processos de Nuremberg. L’exposició ha estat produïda pel Museu d’Història de Catalunya a partir dels fons històrics de l’Associació Amical de Mauthausen.
Horari: Dilluns, de 15.30 a 21 h. De dimarts a divendres, de 9 a 21 h. Dissabte, de 10 a 20 h.
El 1714, justament fa tres segles, van passar fets que han marcat la nostra història. Com vivíem els pratencs llavors? Anem a treballar la llengua a partir d’una exposició que es pot visitar a la Torre Muntadas fins al 30 de novembre. L’horari de visita és de de dimarts a dissabte, de 16 a 20.30 h. i els diumenges d’11 a 14 h.
Aquí trobareu informació sobre l’exposició “El Prat del 1714”.
Aquí trobareu el treball lingüístic que heu de fer.
I de propina, el capítol de la sèrie documental 300 dedicat a la llengua:
El passat 27 de gener vam tenir el plaer de veure recitar el poeta Josep Pedrals al Cèntric del Prat, dins del cicle Paraula poètica. Aquest és el vídeo que alguns alumnes de 4t d’ESO vam fer per a ell, amb la fantàstica col·laboració del també poeta Òscar Solsona:
josep pedrals from òscar solsona on Vimeo.
Enguany, a banda de ser Any Espriu, també se celebra el centenari del naixement d’altres escriptors. Un d’ells és la poeta Joana Raspall, nascuda el 1913 a Barcelona, però vinculada de fa molts anys a Sant Feliu de Llobregat, la capital de la nostra comarca, el Baix Llobregat.
Els poemes de Joana Raspall són ideals per treballar a l’escola, ja que normalment s’entenen sense dificultats. Anem a provar-ho amb aquestes sargantanes:
Les sargantanes
Arran del camí,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
– És meu, aquest lloc! –
orgullós els crida.Elles fugen lluny
per salvar la vida.I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l’aixafa un tractor
com qui fa una coca.
1. Fes una breu descripció biogràfica de Joana Raspall.
2. Digues què explica el poema.
3. Analitza’l formalment: quantes estrofes i de quants versos, quantes síl·labes a cada vers (marca les el·lisions i sinalefes), les rimes, els versos masculins o femenins…
4. Busca-hi figures retòriques.
“Nen amb sargantana” de Francisco López, a la plaça de la Vila
El passat 19 de febrer alguns alumnes de l’institut van tenir ocasió de participar en una trobada amb la poeta lleidatana Dolors Miquel. L’acte va ser presentat per en Xavier Giménez, del Cèntric, i la professora de català Teresa Codinas. Abans, amb l’artista local Òscar Solsona i el professor Joan Puigmalet, havien enregistrat un vídeo on recitaven poemes i es feien preguntes sobre l’ofici d’escriure. Els alumnes van poder gaudir de les fantàstiques dots de recitació de Dolors Miquel i d’un diàleg que sempre és positiu.
