Un text instructiu

En el nostre dia a dia, són moltes les accions per a la realització de les quals cal que siguem orientats o que rebem indicacions. Algunes d’aquestes ordres o pautes les hem interioritzat i ja no hi parem esment, però són pertot. Ens ajuden a fer, ens intenten seduir o convèncer; ens protegeixen i ens fan aprendre.

Aquestes instruccions conformen els textos instructius que, com veiem, d’una banda, regulen la vida en societat i, de l’altra, ens ajuden a aprendre algun procés. En aquest sentit, com a exemples més comuns d’aquesta mena de textos trobem, per exemple, les instruccions per a fer un exercici o les de començament d’un examen; les instruccions de funcionament d’un aparell o les receptes de cuina; alguns senyals i indicacions vials i de maneig o aprofitament d’un espai, situació, objecte…

Actualment, aquesta mena de textos proliferen, especialment a Internet, en forma de tutorials de tota mena. Els textos instructius sempre tenen una finalitat evident, una estructura clara i ordenada i transmeten les instruccions amb precisió i concisió, això és, de manera exacta i sense incloure-hi informació no necessària.

Les característiques lingüístiques d’aquesta mena de textos són:

  • L’ús de l’imperatiu: No fumeu
  • L’ús de verbs específics o perífrasis per a expressar obligació o necessitat (caldre, ser necessari, haver de): Heu de trametre la tasca abans del 3 de juliol
  • L’ús del present d’indicatiu i o del futur per a donar instruccions: Amb aquests ingredients, lliguem una salsa suau
  • Adverbis i locucions adverbials de manera: acuradament, amb cura; ràpidament, etc.
  • Preposicions, locucions prepositives i conjuncions que expressen finalitat: per/per a, perquè, a fi que, per tal que, etc.
  • Preposicions i locucions prepositives que remeten a la idea d’instrument: per mitjà de, mitjançant, amb, etc.
  • Marques d’ordre:
      • Numerals, adverbis i locucions adverbials: Primer, primerament; després, aleshores, etc.
      • Xifres i lletres: 1., (2), 3); A. (a), b)
      • Recursos tipogràfics (fletxes, punts, icones, etc.)

    Recordeu que, en català, l’ús de l’imperatiu en segona persona del plural (“Agafeu”, “Talleu”) és una forma que no marca distància excessiva entre els interlocutors, i és també la forma de donar instruccions més recomanable.

    A la pàgina de la dreta d’aquest document ho teniu explicat:

La feina que has de fer (amb l’ordinador) és:

– Cal que facis un text instructiu a partir de qualsevol recepta que t’agradi molt. Tindrà tres parts: Ingredients / Preparació / Motiu de la tria.

– Primer indica els ingredients i les quantitats.

– Segon, indica els passos de preparació. Vigila de fer servir sempre la mateixa forma verbal.

– En tercer lloc, indica perquè has triat aquesta recepta.

– Pots afegir una imatge. Si has tingut ocasió de fer-ho de veritat durant aquests dies, doncs endavant.

  • Abans d’enviar-me el text a l’adreça d’insestany, passa’l per un corrector (languagetool, per exemple).

Bon profit i molta paciència, aquests dies!

 

Festa Major del Prat

FESTA MAJOR DEL PRAT

Xamosa i galana

la vila del Prat

reviu d’emoció

ballant la sardana

de Festa Major.

Petits i grans,

belles donzelles,

nobles galans,

formen anelles

dant-se les mans.

Ja la cobla llença

un bell contrapunt,

cant de germanor

i el poble comença

el seu ball millor.

Oh! Festa Major del Prat,

la més bella i més galana

que saluda el Llobregat

amb el cant d’una sardana.

Ets un gran jardí florit

de roses i clavellines,

un bressol d’argent brunyit

de galans i de fadrines.

Sota el teu cel blau reviu

la gran festa catalana

i fins l’ocell surt del niu

per puntejar la sardana.

Com que ets dels pobles bonics,

sempre la sort t’acompanya,

abraçant-te els teus amics

que són el mar i la muntanya…

A l’apuntar la tardor

ja el Prat s’engalana

ballant la sardana

de Festa Major,

la la la la.

Oh!, hermosa vila del Prat,

la més bella i més galana,

la Festa Major ha arribat:

el més bonic… la sardana.

Durant la Festa Major de 1945, en concret el divendres 28 de setembre, es va estrenar al Prat una sardana que ha fet història. Es tracta de la “Festa Major del Prat”, amb lletra de Ferran Casanovas i Civit i música del compositor Jaume Ventura i Tort.

Però abans de parlar d’aquesta sardana, retrocedim en el temps fins fa més de cent anys. Perquè va ser justament durant la Festa Major de 1906 quan, a iniciativa d’un agent de borsa gironí, de nom Rosendo, la cobla La Principal de Peralada interpretava la primera de les sardanes que consten en la història d’aquesta dansa en el nostre municipi.

Des d’aquella primera iniciativa són moltes les rotllanes que s’han anat fent i desfent al Prat, sovint a la plaça de la Vila, teixint a poc a poc un moviment sardanista que forma un dels eixos importants de la vida cultural pratenca del s. XX i inicis del XXI. Si fa cent anys aquella primera sardana devia despertar la curiositat dels pratencs de l’època, avui en dia aquesta dansa popular, el ball nacional de Catalunya, s’ha incorporat amb tota normalitat dins del calendari festiu del municipi.

En l’actualitat, l’entitat cultural Amics de la Sardana, una secció d’Amics d’El Prat, és molt activa tant al Prat com arreu de Catalunya, on participa en bona part de les trobades sardanistes que s’organitzen a les diverses poblacions de la nostra geografia. Si esteu interessats en aquesta dansa, no dubteu de contactar amb ells.

Tornant a la nostra composició, ja hem dit que l’autor de la lletra va ser en Ferran Casanovas i Civit (Reus, 1915 – El Prat de Llobregat, 1993), un home molt vinculat a la vida cultural pratenca. En Fernando, com se’l coneixia (pronunciat fernandu), tenia una botiga de queviures al carrer d’en Ferran Puig. Entre d’altres coses destacà com a poeta, actor i autor teatral. També fou tinent d’alcalde i conseller de l’Ajuntament. Com podeu comprovar vosaltres mateixos, la lletra que va escriure en Ferran Casanovas està carregada de vitalitat i entusiasme, sentiments que es respiren sempre en moments festius com els d’una Festa Major.

Per altra banda, l’autor de la música va ser el seu amic en Jaume Ventura i Tort (L’Hospitalet de Lloobregat, 1911 – 1985), cèlebre compositor de sardanes. Aquest autor tenia una forta vinculació amb el Prat i, inspirant-se en el nostre municipi, creà altres peces musicals com ara “El vell carrer”, “Ma terra plana”, L’Aplec d’El Prat”, “Els Amics d’El Prat” o “Sóc d’El Prat”.

Tot i tenir més de mig segle d’història, la sardana “Festa Major del Prat” continua sonant cada any pels carrers del nostre municipi (en l’inici i final diari de la Xarxa d’altaveus de la Festa Major) i es continua dansant quan El Prat balla sardanes. És un peça tan viva que enguany tres joves grups musicals pratencs han decidit versionar-la.  Es tracta de la versió tradicional dels Gaiters del Llobregat, la versió salsera d’Iñaki Ezcurra i la versió pop-folk de Pigmy. En aquest web podeu escoltar tant la versió original de Jaume Ventura i Tort com aquestes tres versions tan recents. I si sou aficionats a la música i voleu provar de tocar aquesta sardana, doneu un cop d’ull a la partitura actual.

Activitats (clicar a sobre)

La Festa Major del Prat: l’origen

Els patrons del Prat són Sant Pere i Sant Pau (29 de juny), i antigament la festa major se celebrava llavors.  ¿Per què ara se celebra a finals de setembre? La història ve de molt antic:

El Prat, a causa de l’aigua estancada (com l’estany de la Ricarda) i els mosquits, patia moltes epidèmies de paludisme, ja documentades des del segle XIV. L’any 1560 es van reunir a la catedral de Barcelona el rector i els prohoms del Prat. Van acordar acollir-se sota la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, els Sants Metges, amb l’esperança que aquesta advocació els lliuraria de la malària. Llavors hem de pensar que encara no se sabia que tot el problema venia dels mosquits. Amb els segles la situació no millorava, el nombre de morts augmentava, i al Prat se’l coneixia com “el poble de les febres”. Amb l’arribada del cultiu d’arròs al delta la situació encara empitjoraria. Als anys 40 del segle XX, amb la situació afegida de la postguerra, encara es registrarien casos de la que ha estat la malaltia endèmica més terrible del delta del Llobregat.

Aquest text antic descriu els efectes sobre la gent del paludisme: “… els que la tenen es tornen molt inflats de ventre i el color de la cara és com groc de safrà, patint moltes hores d’un fred que no poden escalfar-se ni amb el foc ni al llit.”

Els pratencs, davant de les febres, invocaven els Sants Metges amb aquesta oració: “Un parenostre a Sant Cosme i Sant Damià, pares de la providència, que ens guardin de febres i quarantenes, i de tot mal que ens pugui venir.” Antigament es va creure que una epidèmia de paludisme es va extingir a causa de la seva intercessió i la parròquia del Prat va decidir que aquests dos sants fossin els copatrons del Prat, celebrant també una festa major en llur data, el 26 de setembre.

 Així, durant molt de temps El Prat va tenir dues festes majors: la dels seus patrons Sant Pere i Sant Pau (29 de juny) i la dels copatrons Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Però a causa de coincidir la festa de juny amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), des del segle XIX va agafar més relleu la celebració dels copatrons, fins al punt de ser actualment l’única Festa Major oficial.

ACTIVITATS

 

Pautes per fer un resum

Diu el diccionari que resumir és reduir a termes breus allò que ha estat dit o escrit. Al llarg de la vostra vida us trobareu en moltes ocasions en què us anirà bé resumir escrits. Per tal de millorar en aquesta activitat, us apunto una sèrie de pautes molts recomanables, que practicarem a classe:

  • Llegiu l’article atentament; si cal, dues o tres vegades, fins a copsar-ne les idees principals.
  • Marqueu de manera visible (amb llapis o bolígraf vermell o amb retolador fosforescent) els punts on hi ha la informació més significativa del text. Després d’una lectura atenta, us adonareu que hi ha algunes parts del text que tenen més rellevància i que d’altres –fins i tot paràgrafs sencers– podrien suprimir-se sense que es perdés la informació bàsica del text.
  • Feu unes notes, bé sobre el mateix text, bé en un full, que expressin les mateixes idees que heu marcat, però amb unes altres paraules: no copiant les frases originals.
  • Escriviu un primer esborrany a partir de les notes preses, no pas a partir de l’original, altrament seria massa llarg i semblaria una tria de frases del text en comptes d’un resum (malauradament és el que fa molta gent). Si és possible, uniu les idees contingudes en les vostres notes en una seqüència lògica. No cal que sigui en el mateix ordre en què apareixen en el text, tot i que és possible que sigui la manera més senzilla de fer-ho.
  • Repasseu el text que heu escrit i esporgueu-lo de tot allò que sigui innecessari, com ara alguns adjectius o d’expressions del tipus: “El text en el seu primer paràgraf explica…·, “Jo crec que…” (un resum no és un escrit subjectiu), “En resum, l’article estudia…”, “convé destacar que el treball…”.
  • Si el resum ha de limitar-se a un nombre determinat de paraules o d’espai i us heu passat, cerqueu expressions sinònimes més breus. Per exemple, expressions com ara “es va prendre un gran nombre de mostres” pot substituir-se per “es van prendre moltes mostres”; “plantes, algues, cianobacteris i la resta d’organismes autòtrofs”, per “tots els organismes autòtrofs”.
  • Finalment, feu una lectura completa del resum, corregint tots els errors sintàctics i ortogràfics que detecteu.

Per altra banda, hi ha també algunes recomanacions negatives és a dir, allò que no s’ha de fer. Un resum no pot…

  • …tenir una llargada semblant al text original.
  • …ser tan breu que no contingui la informació rellevant.
  • …contenir informació o conclusions que no es trobin en el text, encara que siguin certes.
  • …copiar fragments sencers del text original.

 

Aquestes pautes són una adaptació de l’apunt “Com fer un resum” del bloc La lectora corrent. (Gràcies, Mercè Piqueras!).

 

Carrers amb història

¿Què podem explicar d’un carrer, una avinguda, una plaça o uns jardins?

  • El significat del seu nom.
  • El seu aspecte: si és curt, llarg, ample ,estret, cèntric, poc o molt habitat, tipus de cases…
  • Els seus equipaments: per a les deixalles, la il·luminació, per asseure’s, ornamentals com arbres o escultures, l’aparcament…
  • Els seus edificis més importants.
  • Alguns dels seus comerços més representatius.
  • Alguns dels seus habitants més coneguts: artistes, esportistes, polítics…
  • Les seves mancances: defectes, coses que es podrien millorar…
  • I, sobretot, tot allò que ens vingui al cap i que no apareix en aquesta llista…

¿I com ho explicarem?

Mitjançant una presentació amb l’ordinador de l’aula, amb un editor de presentacions com ara el Powerpoint. No serà molt llarga, tot just de 3 a 5 minuts, però és imprescindible que la informació estigui ben esquematitzada, sigui fàcil d’entendre i que inclogui diverses imatges del carrer (plaques, vistes generals, comerços…)

Bibliografia: Carrers amb cognom. Biografia dels personatges dels carrers del Prat (El Prat de Llobregat: Ajuntament, 1985) i, a Internet, un Estudi dels carrers del Prat.

nicolás maria urgoitid

Un final

I després d’haver salvat el món, em vaig ajeure al llit a descansar.

Aquest és el final de la propera redacció que has d’escriure amb l’ordinador, d’una extensió aproximada de 150 mots. Cal entregar-la impresa i, sobretot, després d’haver-li passat el corrector ortogràfic. Termini d’entrega: 30 de novembre.