Aigües encantades (1908)

Coberta de la 1a edició (Barcelona, 1908)

Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 1882- París, 1956) és un autor del teatre modernista català. Va escriure Aigües encantades el 1907. L’any següent es publicà i s’estrenà al Teatre Romea de Barcelona, sota la direcció de Jaume Borràs, qui també interpretà al cacic Pere Amat. L’actriu Margarida Xirgu va fer-hi el paper de Cecília.

Us presento alguns recursos per aprofundir en l’obra:

– Documental: “El Modernisme, bellesa amb llums i ombres” a betevé.

– L’autor a escriptors.cat.

Ibsen i Puig i Ferreter.

– L’obra en línia a Internet Archive.

– L’obra en línia a mallorcaweb (i també: temes/oposicions i personatges).

Estudi sobre l’obra (v. pàg. 3 a 15).

Guia didàctica (v. pàg. 23 a 33).

Un text instructiu

En el nostre dia a dia, són moltes les accions per a la realització de les quals cal que siguem orientats o que rebem indicacions. Algunes d’aquestes ordres o pautes les hem interioritzat i ja no hi parem esment, però són pertot. Ens ajuden a fer, ens intenten seduir o convèncer; ens protegeixen i ens fan aprendre.

Aquestes instruccions conformen els textos instructius que, com veiem, d’una banda, regulen la vida en societat i, de l’altra, ens ajuden a aprendre algun procés. En aquest sentit, com a exemples més comuns d’aquesta mena de textos trobem, per exemple, les instruccions per a fer un exercici o les de començament d’un examen; les instruccions de funcionament d’un aparell o les receptes de cuina; alguns senyals i indicacions vials i de maneig o aprofitament d’un espai, situació, objecte…

Actualment, aquesta mena de textos proliferen, especialment a Internet, en forma de tutorials de tota mena. Els textos instructius sempre tenen una finalitat evident, una estructura clara i ordenada i transmeten les instruccions amb precisió i concisió, això és, de manera exacta i sense incloure-hi informació no necessària.

Les característiques lingüístiques d’aquesta mena de textos són:

  • L’ús de l’imperatiu: No fumeu
  • L’ús de verbs específics o perífrasis per a expressar obligació o necessitat (caldre, ser necessari, haver de): Heu de trametre la tasca abans del 3 de juliol
  • L’ús del present d’indicatiu i o del futur per a donar instruccions: Amb aquests ingredients, lliguem una salsa suau
  • Adverbis i locucions adverbials de manera: acuradament, amb cura; ràpidament, etc.
  • Preposicions, locucions prepositives i conjuncions que expressen finalitat: per/per a, perquè, a fi que, per tal que, etc.
  • Preposicions i locucions prepositives que remeten a la idea d’instrument: per mitjà de, mitjançant, amb, etc.
  • Marques d’ordre:
      • Numerals, adverbis i locucions adverbials: Primer, primerament; després, aleshores, etc.
      • Xifres i lletres: 1., (2), 3); A. (a), b)
      • Recursos tipogràfics (fletxes, punts, icones, etc.)

    Recordeu que, en català, l’ús de l’imperatiu en segona persona del plural (“Agafeu”, “Talleu”) és una forma que no marca distància excessiva entre els interlocutors, i és també la forma de donar instruccions més recomanable.

    A la pàgina de la dreta d’aquest document ho teniu explicat:

La feina que has de fer (amb l’ordinador) és:

– Cal que facis un text instructiu a partir de qualsevol recepta que t’agradi molt. Tindrà tres parts: Ingredients / Preparació / Motiu de la tria.

– Primer indica els ingredients i les quantitats.

– Segon, indica els passos de preparació. Vigila de fer servir sempre la mateixa forma verbal.

– En tercer lloc, indica perquè has triat aquesta recepta.

– Pots afegir una imatge. Si has tingut ocasió de fer-ho de veritat durant aquests dies, doncs endavant.

  • Abans d’enviar-me el text a l’adreça d’insestany, passa’l per un corrector (languagetool, per exemple).

Bon profit i molta paciència, aquests dies!

 

Somni de Tànger

Tànger és una de les principals ciutats del Marroc, al costat de Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, entre d’altres.

L’Akram és un marroquí nascut a Tànger, i un dels protagonistes del llibre Somni de Tànger, de Xavier Vernetta. Aquest llibre és un doble viatge: un viatge cap a París i el viatge personal d’un noi que coneixerà l’amistat i l’amor, però també la xenofòbia, l’angoixa i la fam.

Anem a aprendre una mica més d’aquest llibre gràcies a aquesta Guia de lectura.

Activitat de descripció: Un lloc especial

Has d’escriure la descripció d’un racó, d’una platja, d’un paisatge, d’un edifici històric o de qualsevol altre indret amb el qual t’identifiquis per algun motiu. Pot ser un espai del lloc on vius o de qualsevol altre poble o ciutat que coneguis.

El text ha de tenir unes 150 paraules.

A banda de la descripció del lloc, has d’incloure en l’activitat, obligatòriament, un apartat al final que titularàs Els meus vincles amb el lloc que descric, que contingui un sol paràgraf, en què expliquis la teva vinculació amb l’espai descrit (passo per allí cada dia, és del meu poble, hi vaig anar de viatge aquest estiu, etc.), és a dir, el motiu pel qual fas aquesta descripció; també potser alguna anècdota que t’hi vinculi.

Consells:

  • Fes servir un registre formal i estructura la descripció de manera lògica.
  • Utilitza diferents tipus d’estructures lingüístiques per qualificar els substantius: adjectivació (p. ex., racó “acollidor”), sintagmes preposicionals (p. ex., lloc “dels meus somnis”), oracions introduïdes per la conjunció ‘que’ (p. ex., paisatge “que enamora”).
  • Que sigui un lloc que realment coneguis, de manera que es noti que es tracta d’una descripció personal.

Aquesta redacció l’has d’entregar escrita a mà el dia que t’indicarà el professor.

Propòsits d’any nou

Després d’haver vist aquest vídeo, fes un escrit d’unes 100 paraules sobre els teus propòsits d’any nou, que poden estar relacionats amb la vida escolar, a casa, amb la família, amb els amics, amb activitats que practiquis…

Fes-ne una redacció d’unes 100 paraules que tingui una estructura clàssica: introducció (un paràgraf), cos (més d’un paràgraf) i conclusió (un paràgraf).

Quan acabis, corregeix el teu text amb languagetool i envia’l a l’adreça del professor. Som-hi!

 

Descriure, que rima amb escriure

Has d’escriure la descripció d’un racó, d’una platja, d’un paisatge, d’un edifici històric o de qualsevol altre indret amb el qual t’identifiquis per algun motiu. Pot ser un espai del lloc on vius o de qualsevol altre poble o ciutat que coneguis.

Has d’acompanyar el text amb una imatge que il·lustri allò que descrius.

El text ha de tenir unes 200 paraules.

A banda de la descripció del lloc, has d’incloure en l’activitat, obligatòriament, un apartat al final que titularàs Els meus vincles amb el lloc que descric, que contingui un o dos paràgrafs com a màxim, en què expliquis la teva vinculació amb l’espai descrit (passo per allí cada dia, és del meu poble, hi vaig anar de viatge aquest estiu, etc.), és a dir, el motiu pel qual fas aquesta descripció; també potser alguna anècdota que t’hi vinculi.

Consells:

  • Fes servir un registre formal i estructura la descripció de manera lògica.
  • Utilitza diferents tipus d’estructures lingüístiques per qualificar els objectes: adjectivació (p. ex., racó “acollidor”), sintagmes preposicionals (p. ex., lloc “dels meus somnis”), oracions introduïdes per la conjunció ‘que’ (p. ex., paisatge “que enamora”).
  • Que sigui un lloc que realment coneguis, de manera que es noti que es tracta d’una descripció personal.

Fes-ho a ordinador. Quan acabis, passa la redacció per aquest corrector ortogràfic. Sense corregir-la, no l’enviïs! Quan acabis, envia-la per correu electrònic a:

puigmalet@insestany.cat.