Monthly Archives: December 2008

El canvi climàtic 3r d’ESO

El primer dia ens van explicar en què consistiria el crèdit de síntesi. I tot seguit varem mirar presentacions de power point sobre el canvi climàtic. El segon dia vam acabar l’explicació i ens van fer una mena d’examen oral per mirar si ho havíem entès.
El tercer dia va ser el més esperat pels alumnes, vam anar al riu a agafar tritons, serps, peixos…
Va ser molt divertit i tot i que feia una mica de fred ens vam banyar al riu igualment. A la tarda ens van portar a veure un altre riu a mirar si podíem agafar serps.
Després, com que sobrava temps, vam anar a la platja va ser molt divertit .
El quart dia vam estar preparant el joc de rol que havíem de presentar el divendres.
Les primeres hores de l’últim dia vam mirar una pel·lícula:
“ El deshielo”, i després vam començar les presentacions amb el power point i tot seguit el joc de rol en el qual ens vam dividir en grups. Cada grup representava una organització com per exemple l’OPEP, Greenpeace, consumidors, etc.
Vam acabar amb una assemblea en la que discutíem sobre el canvi climàtic.
I a quines conclusions podíem arribar per poder frenar el canvi climàtic.
Com per exemple cotxes que funcionin amb llum solar, anar amb bicicleta…
El més important que ens van ensenyar es a respectar el nostre entorn i quines conseqüències podem tenir en un futur si no canviem els nostre hàbits.

Anna Guinea

Carnestoltes 07-08

El mes de febrer del 2008 es va celebrar un carnaval molt divertit a l’ I.E.S. La Jonquera. Tothom, fins i tot els profes ens vam disfressar amb un pijama ben llampant per celebrar aquell dia tan esbojarrat.
La idea va sortir d’en Francesc Torres, en aquell curs el nostre profe de castellà. Va planejar que tothom es vestís amb pijama des de secundària fins bat i els profes. Entre tots aquells pijames de diversos estampats, colors i estils, també hi havia gent que anava de pallasso, de dimoni, de gòtic, etc.
I el “jefe” del carnaval anava d’ esquimal.
Quan estàvem molt atents a la classe que ens tocava en aquella hora, de sobte va aparéixer en Francesc “l’ esquimal” tocant la porta per fer-nos fotos, i recordar aquell dia de Carnaval com un dels dies més divertits de l’ any.
Va ser un dia diferent als altres ,ens ho varem passar genial però, a la vegada va ser un dia curt, va tocar que fos un dimecres, ho sigui que estàvem a l’insti el matí i marxavem de seguida. Però va ser un dia inolvidable, va ser el primer any que ens difressàvem per anar a l’insti.
A l’institut mai hi havia hagut un carnaval com aquest, i tampoc havíem tingut un profe com el que vam tenir.

Karen Garcia i Sònia Prada

Halloween

Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases, acompanyades de bruixes i esperits.
Dilluns 29 d’ Octubre del 2007 a l’ IES La Jonquera hi va haver un concurs de carbasses de halloween. Hi van haver molts participants, però només podien guanyar pocs d’ ells. Hi havien tot tipus de carbasses: pirates, guerrers, noies amb pintallavis… Hi havien alumnes que varen fer més de dos carbasses i més de tres.
Les coses varen canviar el dia 31, tothom estava nerviós i esperant veure la carbassa guanyadora. Algunes carbasses s’havien podrit i les van haver de tirar.
En acabar l’institut els professors van decidir quina era la millor carbassa, els hi va costar molt, perquè totes tenien alguna cosa diferent a les altres.
Karen Garcia i Sònia Prada

Sortida d’orientació a Ventalló

El dijous 27 de novembre els alumnes de tercer d’ESO vam fer una excursió d’orientació a Ventalló.
Ens havíem d’orientar pels voltants del llac de Ventalló amb la brúixola.
Al matí ens vam separar en dos grups. El monitor del primer grup ens va ensenyar com funcionava la brúixola. I el segon monitor ens va fer una classe teòrica. Després vam dinar a unes taules de fusta, i vam tenir temps lliure fins les 2:45, que en realitat havia de ser fins les dues però va ploure.
Vam fer nou grups de tres a sis persones. Cada grup, amb un mapa i una brúixola, anàvem a buscar una bel·lisa, que amb ella havíem de fer un dibuix o uns foradets.
Per sort ningú es va perdre, tots els grups aproximadament van trigar una hora o dos.
Va ser mol divertit, perquè hi havia molta competitivitat.
A les 5:25 vam arribar a l’institut, tots molt cansats de córrer tota la tarda.
Anna Guinea i Sergi Gumbau

Festa fi de curs 07-08

Un dia esbojarrat va començar el dia 19 de juny.Tots sabiem que ens esperava una sorpresa, però no sabiem quina…
A l’arribar al centre varem veure els profes amb una camiseta que posava “IES JONQUERA AMAZING”, era una mica sospitós. Temps després d’una espera de mitja hora, va començar l’espectacle, tothom amb intriga. I de cop surten tots els profes cantan la cançó “ GLORIA”, ens hi vam petar el cul!
Seguidament varen sortir els de primer imitant els profes: la Tere, la Concepció E.,etc
Els de segon cantavem : when your gone, oh solei, wake me up when september ends, etc. també van haver molts balls.
Per fer una pausa entre tots aquells nervis, ens havien preparat un bocata, beguda i un pastís, tot per 50 cent., però tothom tirava el pastís perquè un grup de nois varen fer un pastís amb laxant!
I tot finalitzant el dia varem tornar al gimnàs, tots ens vam assentar per escoltar un grup de nois, que tocaven els instruments i cantaven rock i rumbes per animar l’ últim dia que tota la gent es veia juntament. La Fran també hi va participar cantant esbojarradament “Highway To Hell” !
Cap dia d’aquell curs ens ho haviem passat tan bé ,va ser genial. Després tots els alumnes com que sabiem que durant uns quants mesos no ens veuriem més ens varem despedir de quasi tothom. Els profes també es van despedir dels alumnes i dels altres profes. I varem marxar a casa tot feliços perquè havia arribat l’estiu!!

Karen Garcia i Sònia Prada

El niño con el pijama de rayas

ARGUMENTO
Este libro es una historia de un niño de nueve años que intenta entender qué está sucediendo cerca de él en Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial.
El protagonista, Bruno, tiene ocho años y es el hijo de un militar al que hacen comandante de un campo de concentración nazi. Tiene una hermana, Gretel. Viven en una mansión de cinco pisos, pero un día se trasladan a un lugar llamado Auschwitz, debido al trabajo de su padre, por decisión del Furias (el Führer, Adolf Hitler). Bruno, ultrajado por la decisión de su padre para moverse a Auschwitz, y queriendo irse a casa, pasa su tiempo en el sitio sin amigos. Lo que también le molesta es que viven en una casa de dos pisos en vez de su vieja mansión de cinco pisos, y con un espacio tan pequeño no hay ningún sitio para la exploración (una afición de Bruno).
Desde la ventana de su dormitorio, Bruno divisa una gran cerca tras la que hay gente con pijamas rayados. Son los judíos, que están en el campo de concentración. Un día sus padres piensan que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular para su educación, así que contratan a herr Liszt. Para Bruno, herr Liszt es el profesor más aburrido que uno podría tener porque enseña Geografía e Historia en vez de las artes que Bruno prefiere (en concreto, le gusta leer novelas de aventuras). Así pues, en el aburrimiento y la confusión se pregunta qué está pasando en Auschwitz y por qué la gente viste siempre pijamas rayados. Una tarde va a explorar y se encuentra al otro lado de la valla a un muchacho judío llamado Shmuel, un nombre del que Bruno no había oído hablar, pero que en el campo de concentración es muy común. Shmuel se hace amigo de Bruno y Bruno lo va a ver cada tarde y hablan. Gretel le cuenta que los del pijama de rayas son judíos y que ellos son “lo contrario”. Poco después de esto, se descubre que Bruno y Gretel tienen piojos y a Bruno le afeitan la cabeza. Esto le hace parecer mucho más a su amigo Shmuel y piensa que no son del todo tan diferentes, realmente.
La historia termina con Bruno encaprichado con irse al campo de concentración antes de volver a su hogar, en Berlín, con su hermana y su madre, tal como habían acordado los padres. Como aventura final, él consigue el pijama rayado gracias a Shmuel y pasa por debajo de la alambrada, prometiendo ayudar a Shmuel a encontrar a su padre perdido (que presumiblemente había sido ejecutado) y para explorar el interior de la verja y para jugar con otros niños y Shmuel. No logran esta tarea y, además, empieza a llover y Bruno quiere irse a casa, pero son rodeados por soldados junto a más gente y empiezan a hacer una “marcha”. Ninguno de los dos muchachos sabe adónde conduce esta marcha. Sin embargo, se aprietan en un barracón hermético, donde empieza el caos, aun así no suelta la mano de Shmuel.
El libro termina con los efectos de la desaparición de Bruno en su familia, y su padre que descubre la ropa de Bruno (la que se había quitado para ponerse el pijama) fuera de la cerca del campo de concentración, mientras deduce lo que le sucedió a su hijo. El padre de Bruno parece que ya no sigue en el cargo y ya no le importa demasiado.

Najoua B.

Poemes d’amor

Raigs de Sol
Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estés mirant.

Els teus ulls són com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.

Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’ós)

Perdón

Ya no me quedan lágrimas,
mis ojos están secos.

Ya no me queda aliento,
de mi alma ni el reflejo.
Mis párpados se cerrarán,
el pulso se detendrá, salvo que me perdones,
y mi corazón latir volverá.

Sergi Gumbau