Raigs de Sol

Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estés mirant.

Els teus ulls són com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.

Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’ós)

Perdón

Ya no me quedan lágrimas,
mis ojos están secos.

Ya no me queda aliento,
de mi alma ni el reflejo.

Mis párpados se cerrarán,
el pulso se detendrá, salvo que me perdones,
y mi corazón latir volverá.

Sergi Gumbau