Daily Archives: 29/10/2009

ELS CAMELLS

Els camells són mamífers ungulats que pertanyen a la família dels camèlids, que es caracteritzen per tenir unes llargues potes, cap petit, un coll fi i tenen un pelatge espès. Es diferencien en que són els únics animals que tenen gepes. Existeixen dos tipus de camells: el bactriano ( que té dues gepes), i el dromedari que en té una. El bactriano és a demés més gran que el dromedari i l’única espècie que viu en estat salvatge, ja que és més ràpid.

Els camells poden convertir les seves grasses de les gepes en aigua, també tenen moltes adaptacions per poder suportar el desert, amb poca aigua i amb temperatures extremades durant el dia i la nit. Tenen dos files de pestanyes que els protegeixen de la sorra del desert. Les fosses nassals dels camells són petites i poden tancar-les per evitar que els entri la sorra durant les tempestes.

Són herbívors i s’alimenten de tota mena de plantes fins i tot les que tenen espines, poden estar setmanes sense menjar. Quan troben aigua beuen tot el que poden aguantar, poden ingerir fins a 100 litres d’una sola vegada.

En una sola manada hi ha fins a 30 individus compostos per un sol mascle dominant. L’embaràs de la femella dura 14 mesos i quan neixen pesen 14 kg. ; el cadell triga mitja hora a aprendre a caminar.

Cada vegada hi ha menys camells en estat salvatge, es preveu que en els pròxims 3o anys disminuiran en un 80 %. Poden pesar fis a 700 kg i viure 50 anys aproximadament.

Camell bactriano

Camell dromedari

Treball fet per Noura Ouhayad

Els rinoceronts

Els rinoceronts van sorgir fa uns 60 milions danys.
Era un herbívor gegantesc de quasi uns 6m de altura i més de 8 de longitud, el major mamífer terrestre que ha existit .Hi ha dues espècies africanes de rinoceronts : el blanc i el negre .Són animals en perill d’extinció degut a les matances indiscriminades de l’ home. Durant segles se l’ han atributat propietats afrodisíaques a les banyes i per tant l’home l’ha perseguit.

El rinoceront negre pot mesurar 1,65 m i pot pesa bastant tones, amb el seu tamany queda pràcticament a resguard de qualsevol depredador . Quan l’home no el persegueix es mostra pacífic, és un animal vegetarià competeix per a trobar menjar amb la gasela africana, que menja arbustos o petits brots d’herbes .
Els seus sentis de l’olfacte  i de l’oïda són aguts però la seva visió es pobre probablement no pot veure objectés que no es belluguin mes allà de 25 m , el seu dèficit de visió el provoca el seu caràcters nerviós i caut quan apareix es mostra agressiu i preparat per combatre; encara que té un gran tamany és un animal molt lleuger que pot canviar de direcció amb sorprenent amb rapidesa. Aquestes  animals, rarament  formen parelles permanents. Algunes femelles es tornen agressives contra els mascles ja que durant la coit ! els mascles els donen cops. La còpula pot durar més de mitja hora.

Encara que sigui pesat no és un animal agressiu, només es mostra nerviós quan se sent atacat.

Treball fet per Adrian Sánchez

EL PARDAL

El pardal xarrec, tot i ser un ocell habitual al Bages,no ho és tant com el pardal comú, a diferencia del pardal comú o del pardal passa. El pardal xarrec a diferencia dels altres pardals per tenir una taca negra a la galta,
La femella no te aquesta taca.El pardal xarrec viu sobretot en terrenys agricoles sense ser tan urbà com el pardal comú.Sovint a l’hivern s’integra en nius d’altres ocells.
Menja, llavors,fruita,insectes,pa.
El seu nom científic es Passer domesticus.
El pardal es reprodueix:
La famella posa 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses.Els ous són incubats pel mascle i la femella durant dos setmanes;despres neixen pollets que abandonen el niu al cap d’unes 3 -4 setmanes.
Viuen en zones habitades i en les terres cultivades que les envolten.
Acostumen a moures caminant i saltan pel terra de carrers i camins buscant menjar.
Es un ocell sedentari.Un cop acabat el periode de reprodució forma grans
estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.
Fan el niu en forats i escletxes de les casses; també sota les teules de les teulades i en abres dels jardíns.
I el niu esta fet amb herba,trossos de roba,llana,papers,etc.

Són genials animals doméstics i acompanyants de la casa. El bec ho té bastant petit, però gruixut. Les femelles i exemplars juvenils tenen un colorit menys vistós. Juntament amb els coloms, són les aus que millor s’acomoden amb la presència humana i viuen tant a les ciutats com al camp. El seu nom en castellà és el gorrion.

El pardal potser a vegades el menjar preferit pels gats.

Treball fet per Francisco Aljama