Un any més arriba Nadal i tots estem desitjant que arribin les vacances.
Per celebrar aquesta bona notícia no hi ha cosa millor que un bon ball.
A veure qui és capaç de seguir el nostre ritme!!
Vet aquí una vegada un grup de nois i noies que celebraven l’arribada del Nadal molt contents i satisfets.
Era tant gran la seva joia que van saltar com a cangurs i van reptar com a rèptils per aconseguir la millor de les coreografies que mai s’ha arribat a veure en el món de l’espectacle nadalenc.
Per cert … BONES VACANCES que jo les penso gaudir d’allò més.
Els camells són mamífers ungulats que pertanyen a la família dels camèlids, que es caracteritzen per tenir unes llargues potes, cap petit, un coll fi i tenen un pelatge espès. Es diferencien en que són els únics animals que tenen gepes. Existeixen dos tipus de camells: el bactriano ( que té dues gepes), i el dromedari que en té una. El bactriano és a demés més gran que el dromedari i l’única espècie que viu en estat salvatge, ja que és més ràpid.
Els camells poden convertir les seves grasses de les gepes en aigua, també tenen moltes adaptacions per poder suportar el desert, amb poca aigua i amb temperatures extremades durant el dia i la nit. Tenen dos files de pestanyes que els protegeixen de la sorra del desert. Les fosses nassals dels camells són petites i poden tancar-les per evitar que els entri la sorra durant les tempestes.
Són herbívors i s’alimenten de tota mena de plantes fins i tot les que tenen espines, poden estar setmanes sense menjar. Quan troben aigua beuen tot el que poden aguantar, poden ingerir fins a 100 litres d’una sola vegada.
En una sola manada hi ha fins a 30 individus compostos per un sol mascle dominant. L’embaràs de la femella dura 14 mesos i quan neixen pesen 14 kg. ; el cadell triga mitja hora a aprendre a caminar.
Cada vegada hi ha menys camells en estat salvatge, es preveu que en els pròxims 3o anys disminuiran en un 80 %. Poden pesar fis a 700 kg i viure 50 anys aproximadament.
Camell bactriano
Camell dromedari
Treball fet per Noura Ouhayad
Els rinoceronts van sorgir fa uns 60 milions danys.
Era un herbívor gegantesc de quasi uns 6m de altura i més de 8 de longitud, el major mamífer terrestre que ha existit .Hi ha dues espècies africanes de rinoceronts : el blanc i el negre .Són animals en perill d’extinció degut a les matances indiscriminades de l’ home. Durant segles se l’ han atributat propietats afrodisíaques a les banyes i per tant l’home l’ha perseguit.
El rinoceront negre pot mesurar 1,65 m i pot pesa bastant tones, amb el seu tamany queda pràcticament a resguard de qualsevol depredador . Quan l’home no el persegueix es mostra pacífic, és un animal vegetarià competeix per a trobar menjar amb la gasela africana, que menja arbustos o petits brots d’herbes .
Els seus sentis de l’olfacte i de l’oïda són aguts però la seva visió es pobre probablement no pot veure objectés que no es belluguin mes allà de 25 m , el seu dèficit de visió el provoca el seu caràcters nerviós i caut quan apareix es mostra agressiu i preparat per combatre; encara que té un gran tamany és un animal molt lleuger que pot canviar de direcció amb sorprenent amb rapidesa. Aquestes animals, rarament formen parelles permanents. Algunes femelles es tornen agressives contra els mascles ja que durant la coit ! els mascles els donen cops. La còpula pot durar més de mitja hora.
Encara que sigui pesat no és un animal agressiu, només es mostra nerviós quan se sent atacat.
Treball fet per Adrian Sánchez
El pardal xarrec, tot i ser un ocell habitual al Bages,no ho és tant com el pardal comú, a diferencia del pardal comú o del pardal passa. El pardal xarrec a diferencia dels altres pardals per tenir una taca negra a la galta,
La femella no te aquesta taca.El pardal xarrec viu sobretot en terrenys agricoles sense ser tan urbà com el pardal comú.Sovint a l’hivern s’integra en nius d’altres ocells.
Menja, llavors,fruita,insectes,pa.
El seu nom científic es Passer domesticus.
El pardal es reprodueix:
La famella posa 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses.Els ous són incubats pel mascle i la femella durant dos setmanes;despres neixen pollets que abandonen el niu al cap d’unes 3 -4 setmanes.
Viuen en zones habitades i en les terres cultivades que les envolten.
Acostumen a moures caminant i saltan pel terra de carrers i camins buscant menjar.
Es un ocell sedentari.Un cop acabat el periode de reprodució forma grans
estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.
Fan el niu en forats i escletxes de les casses; també sota les teules de les teulades i en abres dels jardíns.
I el niu esta fet amb herba,trossos de roba,llana,papers,etc.
Són genials animals doméstics i acompanyants de la casa. El bec ho té bastant petit, però gruixut. Les femelles i exemplars juvenils tenen un colorit menys vistós. Juntament amb els coloms, són les aus que millor s’acomoden amb la presència humana i viuen tant a les ciutats com al camp. El seu nom en castellà és el gorrion.
El pardal potser a vegades el menjar preferit pels gats.
Treball fet per Francisco Aljama
El lleó és com la majoria dels felins: amb la cara arrodonida, orelles punxegudes, dents molt esmolades i uns bigotis molt llargs i punxeguts .
Podem diferenciar al mascle perquè és més gran que la femella, i també per la seva crinera rossa.
El lleó menja animals, més o menys, de la seva mateixa grandària, com: les zebres, els nyus, les gaseles.
Mentre els lleons de la manada reposen, les femelles surten a caçar. Els mascles sempre són els primers en menjar, encara que la presa l’hagin caçat les femelles. Tenen una manera molt peculiar de caçar, acorralant el ramat, el segueixen d’amagat i quan el persegueixen, gairebé sempre, algun animal del ramat es mort.
Són animals mamífers, normalment tenen més d’una femella, per això es diu que són uns animals polígams. Per cada camada hi ha uns tres o quatre cadells.
Pesen entre uns cent vint i dos-cents cinquanta kg, viuen a les Sabanes en el sud d’Africà .
El lleó és el rei de la Sabana, ja que és el més fort, corre uns vuitanta km per hora. El seu crit és tan fort que és pot sentir fins a nou km. Si us trobeu amb un lleó i corre cap a vosaltres, no teniu que córrer, sinó quedar-vos quiets. Heu de fer molt soroll, i amb les mans o l’ abric, fer-vos el més gran possible .
Atle s bàsic de mamífers i Terra viva mamífers 2.
Carlos Rosa
El mussol és una de les aus rapinyaires nocturnes més exteses a la meitat del sud d’Europa i nord d’Àfrica . Habiten a boscos de corníferes, sobretot en boscos de fulla perenne o caduca. Depén de la zona on viu el seu plumatge canvia de coloració.
Els mussols s’alimenten de petits animals, roedors , aus i fins i tot poden arribar a menjar-se marmotes.
La femella pot arribar a posar dos o tres ous i els cova durant 28 dies aproximadament.
Els mussols tenen el sentit doida especialment desarrollat , aixi com la seva vista, el que permet caçar rapidament a una pressa en un precís moviment . El bec és curt però es curvat , amb el que poden destripar el menjar. Durant el dia aquesta au descansa en llocs tranquils i quan arriba la nit aprofiten la seva magnifica visió nocturna , per caçar.
Podem veure que el mussol es una au rapinyaire molt classica , atrapa a les seves presses amb el seu bec afilat i també que viuen en boscos de corníferes i a més a més de fulla perenne.
Llibres de consulta “Terra viva” i Wikipèdia
Fet per Matina
Els guepards són mamífers, carnívors, que habiten en la sabana. Aquest felí pot arribar als 110 km / h en tan sols dos segons.
El guepard és molt ràpid, però només pot mantenir la velocitat durant uns 300 metres.
Té el cap petit, el morro curt i les orelles petites i planes. Les potes del d’ arrere són més llargues que les del davant . La seva cua pot arribar a mesurar 80 cm .
Els guepads són seminómedes, poden recorre estencions de fins 800 km.
Els guepards formen petits grups s’ajuden en les feines de caçar.
Solen ser germans. Aprofiten les roques per fer-les servir de guarida. Els mascles i les femelles viuen separats i només s’uneixen en èpoques de cel.
Per caçar els guepards persegueixen les víctimes i les avateixen en la carrera.
Les cries viuen amb la mare durant un any o més, que aprenen a caçar.
Carlos Sales
Fonts d’informació: el llibre del guepard del diari “El país”
Un dels animalets més atractius de tot el món és el koala. Aquest peculiar animal es troba a Austràlia.
El seu aspecte es una mica semblant als ossos, el seu tamany és bastant petit , els mascles pesen 12kg i les femelles pesen dos kg menys. El seu pelatge és suau i de color gris i blanc.
Aquest animaló passa la major part de la seva vida trepant pels arbres
i només baixa a la terra per canviar d’arbre.
Els arbres per on pugen aquests animals no son arbres com que
els trobem per el carrer si no són d’eucaliptus.
La seva dieta no es molt variada, perquè només menja eucaliptus dels
arbres.
El koala té un aspecte similar al d’un ós, però el seu pelatge es diferent
és gris i blanc. No pesen gaire i no son grans. El koala només menja
eucaliptus.
(Fonts d’informació) vikipedia Internet
Fet per Júlia
El lleopard és un dels grans felins més adaptables , excepte al desert, pot viure en tot tipus d’habitatge on tingui un lloc per amagar-se i tingui suficients preses vives per a viure. En alguns hàbitats el lleopart desenvolupa formes per fugir d’altres depredadors més grans o més nombrosos com és el cas del lleó i les hienes a l’Àfrica i al tigre a l’Àsia. Realment l’únic èsser viu que pot amb ell són les persones. De vegades se’l confon amb el guepard perquè té un aspecte molt similar, pelatge groc amb taques fosques, però a part d’aquestes diferencies físiques també és de caracter diferent. El guepard és meny agresiu i no té taques a la cara que semblen llàgrimes.
El lleopard pot pesar fins a 70 kg.. Amb una longitud de 190 cm. i una alçada de 95 cm.La cua pot arribar a mesurar 95 cm. Aquests animals cacen preferenment a la nit i acostumen a passar el dia dormin entre la vegetació, en coves d’altres animals o sobre les branques d’un arbre al que trepen amb molta agilitat. Per al lleopard, l’arbre el dóna seguretat, menjar i deixa fora a les seves preses dels carronyers. En general, sol evitar la presència de l’home degut a la por que els provoca. Són animals solitaris excepte a l’època de cria, la femella pot tenir de 1 a 6 cries.
En resum, el lleopartd s’alimenta de mamífers mitjans i petits. En la seva dieta inclou micos, cèrvols, etc… si té molta fam es menja el que troba.
Ivan
Fonts d’imformació de Google i wikipèdia