Una història amb màgia per passar una estona agradable.
Bon Nadal i gaudiu d’aquestes vacances !!
Clica a sobre de la imatge.
Augmenta la imatge amb el botó dret del ratolí.
Clica a sobre dels coixins que hi ha al sofà i …
Hola em dic Lluïsa tinc 11 anys. Jo he nascut al Taulí. Visc a la ciutat de Sabadell al carrer Gustavo Adolfo Bequer. Visc amb la germana, la mare, i el pare.
Vaig a l’escola Can Rull jo em relaciono amb els amics i veïns que m’envolten.
Vaig a repàs i vaig amb bici els dissabtes i els diumenges. A mi m’agrada sortí de vacances.
Els meus avis van néixer en la postguerra, quan havia necessitat i gana. Ara que tenim menja suficient alguns nens el llencen i jo he dit que intentaré no tira el menjar perquè val dines i perquè hi ha nens que necessiten menjar. Els meus avis m’han ensenyat els valors de la vida.
Jo he fet 2 sortides les més boniques són la que he fet a Tenerife i aquest any a Vinaros platja.
Els meus menjars preferits són la pizza, el formatge, el pa, les xucxes, les patates, el pollastre, les llegums i alguns peixos.
A mi m’ha entristit molt moltes coses però el que més m’ha entristit és veure a la mare plorar i la malaltia del meu pare.
La meva vida va començar a l’any 1999.
Quan vaig néixer tenia uns ulls molt grans, la meva mare diu que estava observant tot. No vaig plorar només quan em van netejar la sang .
Quan tenia tres anys em vaig perdre al Corte Inglés, i després al cap de un quart d’hora em van trobar parlant amb una altre família.
Amb quatre any vaig començar a veure la formula1 i les motos. Em rebotava quan no guanyava ni l’Elies ni l’Alonso ni el Pedrosa . Quan tenia set anys , per primera vegada, vaig pujar a un car. Vaig anar amb un amic del meu pare.
Després al cap d’uns mesos em van apuntar a futbol, la primera vegada que vaig jugar un partit estava nerviós, vam perdre 3-1 .
Després quan va acaba la lliga vam fer un torneig i vam queda tercers.
Ara estic juguen en el Alevin “D” . Estic empatat per el pichichi de l’equip a un gol
Dani
Avui vaig a escriure la historia de la meva vida per que la coneixeu. Jo vaig néixer l’any 1999 a l’hospital de Terrassa a las 4:40 de la tarda. Va estar tota la meva família i la meva germana.
Quan era una meca més gran que tenia 1 any encara no vivia a Sabadell vivia a Tarrassa en un pis molt gran.
Quan tenia 2 anys vaig anar a la meva primera cabalcada de reis va ser molt divertida.
Desprès vaig comença a anar al col·legi. El pati era com un descampat molt ample i gran, tenia gronxadors, tobogan, i un espai pels nens petits i era molt divertit. A classe tenia molts amics i els millors es deien: Clàudia , Ariana, Desi, Adrià, Leo i Gabi sempre estevam junts. Jo no volia canviar-me de col·legi i em va fer molta pena .
Vaig arribar a aquest col·legi i vaig seure amb el Daniel i la Leire . Em va agradar i ra em segueix agradant, però als altres companys també els trobo a faltar i molt. Les professores las dues són igual de bones
Aquesta és més o menys la meva vida deu.
Naiara
Hola hem dic Raül, tinc 11 anys. Vaig a la escola Can Rull.
Vaig néixer al Taulí a Sabadell a l’any 1999.
Vic amb el meu pare i la meva mare i amb la resta de la meva família, també estic molt temps amb els meus amics i tinc a casa dos periquitos el verd que es diu Tomás i la blau que es diu Lluna.
M’agrada jugar a futbol, jugo a un equip de futbol sala que es diu Can Rull, i també m’agrada dibuixar.
Una vegada, jo estava esperant el naixement del meu cosí, pero justament quan estava a una casa rural amb la meva cosina va néixer el meu cosí, i em vaig enfadar una mica.
La meva àvia que és de Màlaga i el meu avi que va néixer a Madrid pero que va passar part de la seva vida a Córdova es van casar i van tenir 2 fills el meu pare i la meva tieta Olga. El meu pare em va tenir a mi i la meva tieta a la meva cosina Marta.
La meva àvia i el meu avi els dos de Granada es van casar i van tenir 3 fills, la meva mare, la meva tieta Juani i el meu tiet Evaristo, la meva mare em va tenir a mi, la meva tieta Juani va tenir al meu cosí Joel i el meu tiet Evaristo va tenir l’ Isaac i l’Eric.
Crec en una vida en un altre planeta diferent a la nostra, i també crec en Déu.
Vaig viatjar a Huesca i vaig anar als Pirineus borejant França. A Jaén vaig veure un munt de rius i de muntanyes. A Madrid vaig veure el Prado, el Bernabéu… També he estat a Andorra. I aquest Nadal aniré Roma.
Tinc una curiositat Que hi haurà més allà de l’univers?
M’agrada molt la Pizza i la pasta.
Em va entristir molt quan va morir el meu avi i també quan va morir el meu periquito blau.
Els jugadors de futbol que més m’agraden són Cristiano Ronaldo i Miroslav Klose.
Raúl
Avui vaig a escriure la historia de la meva vida així que comencem.
Vaig néixer el 6 d’abril de l’any 1999 a l’hospital de Terrassa, però visc a Sabadell .
La meva àvia va morir quan la meva mare era petita i la meva tieta. La meva tieta també va morir abans de que jo nasqués llavors ella estava casada però abans de morir es va separar i quan va morir la meva tieta i el meu tiet es va emportar a la meva cosina i llavors no l’he vist mai ni al meu tiet i a la meva cosina però se que te 18 anys. I desprès quan vaig néixer jo nomes quedava el meu avi però va morir quan jo tenia 5 anys més o menys. Per part de la meva mare nomes conec a les tietes de la meva mare però hi ha moltes que no conec perquè viuen a Màlaga .
Per part del meu pare som molta gent la meva àvia té 3 fills i 3 filles. Tinc 8 cosins i 9 tiets i he conegut a la meva besàvia per part del meu pare però va morir.
Isa
Hola em dic Míriam tinc 11 anys i us vaig a explica la meva vida:
Jo vaig néixer el 21 de març del 1999 a l’hospital de Terrassa en aquell moment vivia a Barbera del Vallès i ara visc a Sabadell,
Jo visc amb els meus pares i el meu germà,em relaciono amb la meva família i les meves amigues.
Jo no faig cap activitat però abans si que en feia.
Una vegada vaig anar al Monte Perdido,i vam fer una excursió caminant fins la cascada del Cinca va ser una experiència interessant.
De part de la meva mare els meus avis tenen 2 fills,el meu tiet té 2 fills i la meva mare a mi i al meu germà,de part de el meu pare la meva àvia tenia 7 fills 2 estan morts els altres, tots tenen 2 fills.
Jo crec en Déu i valoro molt a la meva família.
He anat a Terra Mítica i va ser molt interessant i molt divertit.
Una vegada vaig anar a un riu amb la meva cosina, se’m van trencar les sabatilles, em vaig posar las de la meva cosina, però eren grans, i al final em vaig posar les del meu avi.
El meu menjat preferit són els canalons i les llegums.
De moment no ha passat res que m’hagi entristit.
Una vegada venia de Andorra amb la autocaravana, a l’arribar a una cruïlla ,va travessar una furgoneta, i el meu pare va frenar , i ens vam espantar molt. 😉
Miriam
Tinc 11 anys. Vaig néixer a Marroc i visc amb el meu pare i la meva mare i els meus germans : Najim Asma, Abalali Bilal, Ikram i yuossef.
Quan el meu pare va comprar el cotxe vam fer una volta per tot arreu, després vam tornar a casa .
El dissabte vam anar a la casa del meu cosí i vam veure a les seves dues filles. Vam dormir i vam tornar a casa.
RAHMA
Hola me llamo José soy de Barcelona
Os voy explicar mi vida yo nací en Tarrasa, en el año 1999 y vivo en Sabadell. Con Tres Años vivía en Campoamor y a los ocho años vivo en Can Rull
I me va mas o menos bién i ahora juego a la petanca i se me da bien.
El colegio no se me da tan bien como la petanca si se me diera tan bien seria el mas listo de la clase.
Hola em dic Yan Carla ,tinc 11 anys, vaig a l`escola Can rull. m`agrada juga a la corda i parla amb las meves amigues.
Jo vaig néixer a Bolívia a Santa Cruz però visc a Sabadell. Jo visc amb els meus pares i la meva germana. Em relaciono amb las meves amigues .
Jugo a la corda i vegades patino .
Crec en Déu.
El meu menjat preferit són els canalons .
Anar a Espanya m’ha ajudat a veure moltes coses que no coneixia.
Veure als meus pares marxar-se de Bolívia em va entristi molt.
YAN CARLA
Hola em dic Anna ,tinc 11 anys.Vaig a l’escola Can Rull. M’agrada molt jugar amb les meves amigues a l’hora del pati.
Jo vaig néixer a Sabadell a l’hospital Taulí on treballa la meva mare. I segueixo vivint a Sabadell.
Jo visc amb la meva mare i amb al meu pare i tinc dos tortugues que la meva tieta em va regalar pel meu aniversari.
Faig natació perquè m’agrada molt nedar i taekwondo amb la meva millor amiga Cristina.
Quan vaig complir 10 anys la meva família i jo vam anar a Andorra a fer barranquisme per a un riu ens ho vam pasar molt bé i ens vam divertir molt.
Els meus pares és van conèixer al institut desprès es van casar i desprès em van tenir a mi.
Crec en Déu vaig fer la catequesis i la comunió amb la Cristina. També crec en la meva família i l’amistat que per mi es l’o mes important.
Una vegada vaig anar a França a veure la meva família per part de la meva mare jo no ho savia ni tenia idea de que existien
Sempre que vaig a Tarragona em piquen els mosquits ja sembla una tradició.
Algunes vegades hem d’anar a l’ambulatori a que ens receptin alguna medicina.
El meu menjar preferit és el pollastre i el peix .
M’ha entristit quant va morir algú de la meva família i la meva avia materna no la vaig poder conèixer.
Ana Monfà Arredondo
Hola, em dic Alexandru Alecu, vaig néixer a Rumania/ Urziceni el 28 d’Abril l’any 1999 dC, però ara visc a Sabadell.
Jo em relaciono amb el meu pare, la meva mare, la meva àvia,l’ amic del meu pare, el professorat de l’escola i els meus amics, però em relaciono més amb el pare i alguns amics.
Jo entreno i jugo partits de futbol, també faig Anglès a una escola que es diu Santa Clara.
Jo he tingut moltes experiències però una d’aquelles va ser arribar aquí a Espanya.
El meu pare i la meva mare es van conèixer en la discoteca i es van enamorar i un dia van decidir tenir un fill i vaig néixer jo.
Un dels valors més important és la meva família.
Crec en Déu o en persones de altres planetes o galàxies.
Un viatge interessant que vaig tenir va ser a Montserrat per veure les montanyes amb les formes tan rares, també vaig anar a Salou/ Cambrils per jugar un torneig de futbol i era molt (xulo).
Jo sempre em pregunto, que hi haurà al fons del mar? Això si vull dir, que hi haurà al fons del mar que no s’hagi descobert encara.
El meu menjar preferit és la pizza , la carn amb patates fregides i la meva beguda preferida és la Coca Cola i/o el té de préssec.
Una cosa que em va entristir molt va ser la mort del meu avi i la mort del Alex (Guindilla).:cry:
A mi m’agrada ajuntar-me amb un grup d’amics i explicar acudits perquè ens ho passem bomba.
En el meu país hi ha una tradició que és que a un nen petit quan acaba de néixer fins a 1 any o 2 es deixa el cabell llarg i un dia la família tota fins als avis, cosins, tiets, … … ens reunim per tallar el cabell al nen i jo tenia el cabell molt llarg jeje però la meva padrina me’l va tallar.
ALEXANDRU
Hola, jo em dic Àlex,tinc 10 anys, vaig néixer a l’hospital de Terrassa .Visc a Castellar Del Vallès .Visc amb el meu pare, la meva mare, el meu germà i el meu gat. Em relaciono amb la meva família i amb els amics.
Practico futbol sala . He anat a Menorca i he saltat des de moltes roques.
La meva àvia materna va tindre 5 fills:la meva mare,la meva tieta Marta, la meva tieta Laura, el meu tiet Josep Maria (kitxi) i el meu tiet Xavier.
La avia paterna va tindre també 5 fills:el meu pare, la meva tieta Elena (eleni), la meva tieta Paqui i la meva tieta Carmen . Després la meva mare i el meu pare es van casar i van tindre al meu germà i a mi.
Crec en un gall de bona sort que tinc a cassa.
He anat a Mallorca va ser molt guai per que vaig anar per primera vegada en avió. El meu menjar preferit són les patates amb pollastre. Em vaig entristir molt quan se’m va trencar la pley perquè era la única cosa que tenia no tenia ni ordinador ni res.
Àlex
Hola em dic Sebastian tinc 10 anys i us vaig a explicar la meva vida:
Jo vaig néixer el 22 de novembre del 1999 a Bogotà i visc a Sabadell .
Jo visc amb el meu pare, la meva mare i la meva gossa Luna, els meus millors amics son la Luisa i en Genis.
Quasi sempre jugo futbol sent porter i m’agrada jugar a l’ordinador.
Una vegada vaig gravar un comercial de llet per els Estats Units.
Els meus pares es van conèixer en una reunió família i es van casar.
Crec en Deu.
El viatge mes interessant que he fet es quan he viatja de Colòmbia ha Espanya.
Una vegada em van treure una piga perquè me estava creixent.
M’agrada el pollastre amb patates fregides.
M’ha entristit molt anar-me de Colòmbia perquè he tingut que deixar els meus amics i la meva família. 😥
Sebastian.
Hola em dic Alba, tinc 11 anys. Jo vaig a l’escola Can Rull m’agraden molt els meus companys i companyes i l’escola també . Vaig al curs de sisè B.
Vaig néixer a l’hospital de Terrassa. Ara visc a Sabadell. Visc al carrer Petrarca dos amics de l’escola també viuen al mateix carrer.
Jo visc amb la meva mare, el meu pare i la meva germana que també va a la mateixa escola però al curs de tercer ens portem tres anys de diferencia.
Ara mateix no faig cap activitat però m’agrada molt nedar a la piscina i m’encanta jugar a l’ordinador.
Un dia la meva mare, el meu pare, la meva germana, un amic del meu pare que és diu Jose i jo vam anar a la Mola i vam pujar a la cima de la muntanya quan vam arribar a dalt del tot jo estava molt cansada però desde dalt es veia tot molt bonic va merèixer la pena esforçar-se tant.
Els meus pares es van conèixer un dia a un bar i es van fer amics al cap d’un temps van començar a sortir junts fins que un dia es van casar. Desprès em van tenir a mi i desprès a la meva germana.
Jo tinc un valor és un amulet de la sort. És un braçalet amb penjolls sempre que faig alguna cosa especial el porto amb mi.
Un dia vam anar a Peñíscola es on els pares van anar de lluna de mel ens om vam pasar súper bé. El castell era preciós.
A mi cada vegada que vaig al camp ho a qualsevol lloc sempre em piquem els mosquit “QUINA RÀBIA”. 👿
El meu menjar preferit es la pizza i el fideua.
Un fet que m’ha entristit molt va ser veure al meu pare anar a l’hospital, quan el van operar del genoll
Alba
Jo sóc en Genís i ara us explicaré la història de la meva vida:
Jo vaig néixer a Terrassa, però visc a Sabadell al carrer Demóstones 7.
Jo visc amb la meva mare, el Xavier el meu padrastre i amb el meu germanet Dídac. Com els meus pares estan divorciats cada quinze dies me’n vaig a viure amb el meu pare, amb la Silvana ( la seva dona), el meu germà Marc ( per part del meu pare) i el meu gos Gari.
L’activitat que faig és: taekwondo. Una art marcial plena de claus i coses per aprendre, és bastant divertit!
La millor experiència que pots tenir és la meva. Perquè tenir un germanet és lo millor. Jo quan tenia 3 anys volia tenir un germà però el Xavier (el meu padrastre) fa anys es va operar per no tindre fills, i la meva mare estava bastant trista perquè mai es quedava embarassada. Van passar 9 anys i jo veia que la meva mare estava una mica estranya. I em va dir que estava embarassada, em vaig posar molt content. Van passar 10 mesos i el 2 de gener va néixer, em vaig a posar a plorar de sobte de alegria. Ara te 1 any i 7 mesos. I això de ser el gran és una mica dur però al final t’alegres de tenir algú per passar l’estona jugant i rient!
La història de la meva família va començar quan el meu avi Alfons i l’àvia Angelina, és van conèixer i van ser molt bons amics. Volien alguna cosa mes que ser amics i van decidir casar-se. Van tenir 3 filles: la meva tieta Maria Àngels ( la més gran), La meva tieta Emparo (la mitjana), i la meva mare Anna. La meva mare va conèixer el meu pare i es van enamorar. Van passar uns quants anys i em van tindre a mi. Desprès van passar 2 anys i el meu pare i la meva mare es van divorciar. Llavors la meva mare va conèixer el Xavier i és van casar. Van passar 9 anys i van tindre el meu germanet Dídac.
El valor és la meva família és lo més important que tinc i la meva creença és la reencarnació.
Jo he viatjat a Tossa de mar moltes vegades i m’agrada molt anar-hi sobretot al castell, al trenet, i la llanxa ràpida. És un lloc turístic, molt bonic per passar les vacances.
La anècdota més graciosa que he tingut va ser quan el meu germanet Dídac estava jugant al menjador i jo m’anava a jugar al parc. La meva mare estava netejant el balco i el Dídac la va tancar. La meva mare no sabia que fer i sort que la Rahma passava per allà la va cridar i ella em va venir a buscar. Per sort jo portava claus i la vaig obrir.
El meu menjar preferit és l’entrecot amb patates fregides.
Em vaig entristir una mica quan el Jairo i jo érem els millors amics i em va dir que s’aniria del col·legi.
També la cosa més trista que m’ha passat ha sigut quan el meu Germanet Dídac es va enganxar el dit amb una taula.
Hola em dic Manel tinc onze anys, visc a Terrassa i també vaig nèixer a aquesta ciutat. Però vaig al col·legi Ceip Can Rull que està a Sabadell.
Visc amb la meva mare, i em relaciono amb la meva família, i amb els meus amics.
La activitat que faré és el taekwondo.
La millor experiència que he tingut va ser el viatge a Madrid que va ser una gran sorpresa. 😎
Els meus valors i creences meus són tenir un amic de veritat amb qui tingui confiança.
El meu viatge interessant va ser a Paris, França, a Disneyland Paris i vaig veure la torre Eiffel
El meu menjar preferit és el menjar italià
La cosa que m’ha entristit molt va ser la mort de la meva àvia 😥
Hola em dic Santi tinc deu anys vaig néixer a l’hospital de Terrassa, però visc a Sabadell.
Visc amb els meus pares i el meu germà Isaac, i em relaciono amb el meu germà i amb els meus pares, i els meus amics.
Faig futbol sala al col•legi Can Rull amb els meus amigs i també faig una mica de parkour.
La meva experiència viscuda es quan estava jugant amb l’ordinador i quan en vaig girar em vaig caure de la cadira i em vaig donar un cop a l’orella i em van posar tres punts.
Tinc un germà més gran que jo, té quinzè anys, la meva mare és més gran que el meu pare un any.
Crec en Déu.
He anat a Lanzarote amb els meus tiets.
El meu menjar preferit és la pizza.
Em vaig entristir quan va morir el meu avi.
Jo em dic Nerea , vaig néixer a l’hospital Tauli de Sabadell.
Visc amb el meu pare, la meva mare , la meva germana. Em relaciono amb la meva família i els meus amics de l’escola.
A mi m’agrada fer exercicis, a la escola estudio i a l’hora del pati jugo a futbol.
La meva primera experiència viscuda és que vaig anar a Eivissa i a Palma de Mallorca . També em vaig posar molt contenta quan va néixer la meva germana petita.
El meu valor és la meva família i la meva creença es que no crer en Déu però crec en la Verge Maria.
El meus viatges van ser a Eivissa i Palma de Mallorca en vaixell. I la meva sortida va ser a Montserrat vaig anar caminant 4 hores per les muntanyes, vam estar visitant els sants i de tot una mica. 😎
La meva anècdota és que era molt petita i tenia una habitació de les joguines i em posava als recons de la habitació, jo em posava a fer caca i la meva mare s’enfadava molt i em pegava al cul. 😳
El meu menjar preferit són les patates fregides i els ous també la truita de patates.
M’ha entristit molt quan al meu pare li van fer una biòpsia al pulmó. 😥
Els meus avis paterns van tenir al meu pare, la tieta Enriqueta,la meva tieta Lluïsa,el meu tiet Àngel,i el meu tiet Rafael.
Els meus avis materns van tenir la meva mare, el meu tiet Javi, i la tieta Núria.
Hola em dic Kevin i ara us explicaré la història de la meva vida.
Jo vaig néixer a l’hospital de Terrassa i visc a Sabadell.
Visc amb el pare , la mare i el meu germà Jordi i amb relaciono amb els avis.
Les activitats que faigs són el futbol en un equip que es diu Can Rull i la bicicleta.
La meva experiència viscuda va ser quan vaig anar al camp del Barça que em vaig emocionar molt.
La història de la meva família va començar quan la mare tenia 5 anys i el pare tenia 7 anys eren molts amics i així van acabar sent els meus pares.
Jo valoro molt a la meva família i crec en Déu.
La meva sortida interessant va ser quan vaig anar a Salamanca. Durant el dia visitàvem els monuments i per la nit sortíem a la plaça i seiem a la terrasa i sempre venia a cantar la Tuna.
La anècdota que he viscut o curiositat que m’hagi passat quan vaig anar a Salamanca vem estar en un convent de Monges de Clausura i jo cridant li deia a la meva mare que marxèssim que havien 4 fantasmes fins que la mare em va dir que no eren fantasmes sinó monges.
El meu menjar preferit són les migas de farina.
El fet que m’ha entristit va ser el 4 de juliol del 2010 que es va morir la meva tieta .
Jo vaig néixer a Mendoza, Argentina. Vaig venir a Espanya i ara visc en Sabadell .
Visc amb la meva família em relació molt amb la meva família i amb els meus amics
Jo faig catequesis .
Els meus pares es van conèixer a l’escola i es van cassar i vam néixer la meva germana i desprès jo.
Crec en Déu, tinc un valor que es la meva família .
El viatge que vaig fer més important va ser vindre a Espanya.
El meu menjar preferit son els macarrons i la pizza.
Vaig està molt trista quan va morir la meva tieta.
Els meus pares vivien a Rubí i jo vaig néixer a l’hospital de Terrassa .
Com que ja érem quatre i teníem dos gossos érem molts ens vam anar a viure a Sabadell a una casa. 🙄
Visc amb el meus pares i la meva germana , em relaciono molt amb els meus cosins i una cosina que va a la mateixa escola que jo.
A mi m’agrada molt fer exercici , vaig a taekwondo amb dos amics de l’escola amb l’Anna i el Víctor. M’agrada anar amb bicicleta , fer gimnàstica rítmica i patinar.
Una experiència que vaig viure va ser un Nadal. El dia vint-i-cinc , per tant tenia que venir el pare Noel, el meu tiet es va disfressar. Tots ens creiem que era el pare Noel. Jo li vaig veure les sabates i vaig reconéixer que eren del meu tiet. Quan vaig veure que li va donar un peto a la meva tieta vaig començar a cridar:
-No és el pare Noel. És el tiet!- i li vaig estirar de la barba. 😳
Els meus avis l’Antònia i en Joan van tenir a la meva mare , i als meus quatre tiets la Isabel , la Maria , en Juan Antonio , i en Dani.
Els meus avis la Rafaela i en Cirilo van tenir al meu pare i a les ,meves tietes la Montse i la Josefa .
I el meus pares l’Antònia i l’Àngel van tenir a la Laura que es la meva germana i a mi .
Vaig anar amb l’Anna a la catequesis i vaig fer la comunió per tant crec en Deu i Jesús.
I els meus valors són la meva família.
Una de les anècdotes més divertides és que al meu cosí li encanta fer obres de teatre una dia per Halloween vam fer una per que ens donessin llaminadures els nostres pares. Quan ja ho teníem tot preparat: l’escenari , les disfresses, … el meu cosí va caure i s’ho va emportar tot. 😀
El menjar que més m’agrada es la verdura amb la carn rebosada .
Un fet que hem va entristir molt va ser quan vaig saber que tenien que operar al meu pare i quan al meu gos, un pastor alemany, li va donar un atac epilèptic . 😥
Em dic Jairo i visc a Sabadell una ciutat de Barcelona. 😎
Jo em relaciono am la meva família.
Faig sempre dues activitats que són el futbol i el Parkour.
Vaig tenir una experiència que va ser quan era més petit em vaig donar am la punta d’una bústia jugant.
Jo no em sé la història de la meva família però algun dia ja me la sabré.
I sempre el meu valor ha estat la meva família.
Jo vaig fer un viatge en vaixell a Mallorca i em va agradar molt.
A mi em van pasar moltes anècdotes pero sempre les mateixes i són els somnis que se m’han complit.
El meu menjar preferit són els espaguetis.
Jo em vaig entristir molt quan en aquest estiu, el de l’any 2010, va morir el meu avi.
Ah i sóc al·lèrgic al iboprufeno.
Hola em dic Leire, vaig néixer al hospital de Terrassa i ara visc a Sabadell a un barri que es diu Can Rull.
Visc amb els meus pares i la meva germana que es diu Nazareth i té quatre anys més que jo.
Els dilluns acostumo a fer natació i els dimarts i els dijous aeròbic.
La meva experiència viscuda va ser quant vam anar al Circ Cric amb l’escola m’ho vaig passar molt bé per que vaig conèixer moltes coses noves. 😉
La història de la meva família comença així. Els meus pares es van conèixer treballant es van casar i va néixer la meva germana i després vaig néixer jo.
Jo crec en Déu.
El meu viatge més interessant va ser quant vaig anar a Huesca amb els meus pares i la meva germana perquè vem fer barranquisme i ràfting.
L’anècdota de la meva vida és quan jo era petita i la meva mare m’estava buscant per tota la casa i jo estava amagada bevent Dalsy.
El meu menjar preferit és la paella.
El fet que em va entristir molt va ser la mort de l’àvia de la meva mare.