EL DIARI DE LA MEVA VIDA

Jo sóc en Genís i ara us explicaré la història de la meva vida:

Jo vaig néixer a Terrassa, però visc a Sabadell al carrer Demóstones 7.

Jo visc amb la meva mare, el Xavier el meu padrastre i amb el meu germanet Dídac. Com els meus pares estan divorciats cada quinze dies me’n vaig a viure amb el meu pare, amb la Silvana ( la seva dona), el meu germà Marc ( per part del meu pare) i el meu gos Gari.

L’activitat que faig és: taekwondo. Una art marcial plena de claus  i coses per aprendre, és bastant divertit!

La millor experiència que pots tenir és la meva. Perquè tenir un germanet és lo millor. Jo quan tenia 3 anys volia tenir un germà però el Xavier (el meu padrastre) fa anys es va operar per no tindre fills, i la meva mare estava bastant trista perquè mai es quedava embarassada. Van passar 9 anys i jo veia que la meva mare estava una mica estranya. I em va dir que estava embarassada, em vaig posar molt content. Van passar 10 mesos i el 2 de gener va néixer, em vaig a posar a plorar de sobte de alegria. Ara te 1 any i 7 mesos. I això de ser el gran és una mica dur però al final t’alegres de tenir algú per passar l’estona jugant i rient!

La història de la meva família va començar quan el meu avi Alfons i l’àvia Angelina, és van conèixer i van ser molt bons amics. Volien alguna cosa mes que ser amics i van decidir casar-se. Van tenir 3 filles: la meva tieta Maria Àngels ( la més gran), La meva tieta Emparo (la mitjana), i la meva mare Anna. La meva mare va conèixer el meu pare i es van enamorar. Van passar uns quants anys i em van tindre a mi. Desprès van passar 2 anys i el meu pare i la meva mare es van divorciar. Llavors la meva mare va conèixer el Xavier i és van casar. Van passar 9 anys i van tindre el meu germanet Dídac.

El valor és la meva família és lo més important que tinc i la meva creença és la reencarnació.

Jo he viatjat a Tossa de mar moltes vegades i m’agrada molt anar-hi sobretot al castell, al trenet, i la llanxa ràpida. És un lloc turístic, molt bonic per passar les vacances.

La anècdota més graciosa que he tingut va ser quan el meu germanet Dídac estava jugant al menjador i jo m’anava a jugar al parc. La meva mare estava netejant el balco i el Dídac la va tancar. La meva mare no sabia que fer i sort que la Rahma passava per allà la va cridar i ella em va venir a buscar. Per sort jo portava claus i la vaig obrir.

El meu menjar preferit és l’entrecot amb patates fregides.

Em vaig entristir una mica quan el Jairo i jo érem els millors amics i em va dir que s’aniria del col·legi.

També la cosa més trista que m’ha passat ha sigut quan el meu Germanet Dídac es va enganxar el dit amb una taula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *