Les plantes i les seves funcions vitals

Les plantes es nodreixen
Les plantes, com els animals, necessiten nodrir-se per viure i créixer, així cal que s’alimentin, que respirin i que eliminin els residus. Però, mentre que els animals mengen altres éssers vius, les plantes es fabriquen el seu propi aliment.

Les plantes són capaces de fabricar el seu propi aliment a través d’un procés que s’anomena fotosíntesi. Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals de la terra i en fan saba bruta, la qual puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles. A les fulles, amb llum del sol i diòxid de carboni (que és un gas que prenen de l’aire), la saba bruta es transforma en saba elaborada, que serveix d’aliment a tota la planta.
En la fotosíntesi, les plantes agafen diòxid de carboni de l’aire i desprenen oxigen.

L’aigua i les sals minerals que les arrels capten de la terra arriben fins a les fulles a través de la tija. A les fulles, aquests elements es troben amb el diòxid de carboni, que és un gas que forma part de l’aire i que entra a les fulles pels porus. A les fulles, l’aigua, les sals minerals i el diòxid de carboni es transformen en aliment gràcies a l’energia de la llum del sol.
Per alimentar-se són capaces de fabricar elles mateixes els seus nutrients a partir de l’aigua, del diòxid de carboni de l’aire, dels minerals del sòl i de la llum solar.
Com tots els éssers vius, les plantes han de respirar . Amb la respiració, la planta aconsegueix l’oxigen de l’aire, a través principalment de les fulles, però també a través de les arrels i la tija.

Obtenció de substàncies
Les plantes necessiten aigua i sals minerals, que absorbeixen del sòl, i diòxid de carboni, que obtenen de l’aire. L’energia l’obtenen de la llum del Sol. Quan es fabriquen l’aliment desprenen oxigen, que purifica l’aire.

Transformació de nutrients
Les plantes transformen les substàncies anteriors en nutrients, sobretot a les fulles, en un procés que s’anomena fotosíntesi.
La fotosíntesi és el procés principal que permet a les plantes obtenir els nutrients per alimentar-se.
Les cèl·lules de les fulles tenen una substància verda, la clorofil·la, que és capaç de provocar aquest procés.
Com a substància de rebuig de la fotosíntesi, les fulles desprenen oxigen a l’atmosfera.

Procés d’alimentació:
1. Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals del sòl. Aquesta barreja és la saba bruta.
2. La tija transporta la saba bruta cap a les fulles.
3. Les fulles fan la fotosíntesi: capten diòxid de carboni de l’aire i llum del Sol. Amb això converteixen la saba bruta en saba elaborada. En aquest procés es desprèn oxigen.
4. La saba elaborada és l’aliment. Aquesta saba arriba a totes les parts de la planta a través de la tija.

Procés de respiració:                                                                                                                                    Les plantes, com els animals, també respiren, és a dir, absorbeixen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni com a substància de rebuig.
Quan respiren, les plantes agafen oxigen de l’aire a través de les fulles i desprenen diòxid de carboni.
Les plantes també necessiten refrigerar-se i ho aconsegueixen desprenent part de l’aigua que han absorbit prèviament de les arrels. A aquest procés se l’anomena transpiració i té lloc a les fulles.
Els estomes són les obertures que tenen les fulles per respirar i transpirar.

Les plantes es relacionen
Les plantes tenen diferents maneres de relacionar-se, noten les condicions del medi on viuen, com ara la llum, la temperatura o la humitat, i s’hi adapten. També intenten defensar-se dels enemics i atraure, en canvi, aquells animals que necessiten per viure.
Les arrels s’orienten cap al lloc on hi ha l’aigua. Les plantes de zones humides tenen les arrels curtes. En canvi,les de zones seques les tenen llargues per aconseguir captar l’aigua que es troba a més profunditat.
Hi ha plantes aquàtiques que estan adaptades a viure en aigua, dolça o salada. Les algues verdes són plantes aquàtiques.
Les tiges i les fulles s’inclinen cap al lloc d’on prové la llum.                                                            Les plantes enfiladisses, com l’heura, s’enfilen sobre altres plantes o per les parets buscant la llum.
Les plantes que viuen en zones ombrívoles, per exemple a la selva, tenen les fulles molt amples per poder captar més bé la llum.
Durant el dia les fulles de les plantes transpiren, és a dir, perden aigua en forma de vapor. Hi ha plantes, com el pi, que per disminuir aquesta pèrdua d’aigua tenen unes fulles petites en forma d’agulla.
Els cactus sobreviuen en zones molt i molt seques perquè emmagatzemen aigua a la tija.
Algunes plantes, com ara els cactus, tenen espines per defensar-se d’aquells animals que els utilitzen com a aliment.
Hi ha plantes resistents al foc, el suro protegeix l’alzina surera del foc.
Per assegurar-se la reproducció, les plantes tenen diferents recursos per ser pol·linitzades o per escampar les seves llavors.
Les flors, amb els seus colors i les seves olors, atrauen els insectes, que transportaran el pol·len d’una flor al pistil d’una altra flor per facilitar-ne la reproducció. Quan es posen sobre una flor per xuclar-ne el nèctar, se’ls enganxen grans de pol·len a les potes i, sense voler, els transporten de flor en flor. A aquest procés se l’anomena pol·linització.                 Les “ales” que tenen alguns fruits faciliten que el vent les transporti.
Alguns fruits enganxosos són transportats pels animals quan queden adherits en el seu pèl.
Els animals que mengen fruits n’expulsen el pinyol amb els excrements i, així, ajuden a sembrar les plantes.
Algunes plantes escampen les seves llavors a través de l’aigua, com el coco.
Les plantes carnívores necessiten cridar l’atenció dels insectes. Per això tenen flors vistoses o molt oloroses per atraure’ls.
La simbiosi és una relació entre dues espècies de la qual totes dues en surten beneficiades. Els líquens són una simbiosi entre una alga i un fong.

Les plantes es reprodueixen
No totes les plantes tenen flors i per això distingim dos tipus de reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.

La reproducció sexual és la pròpia de les plantes amb flor. A l’interior de les flors trobem la part femenina (pistil, ovari i òvuls) i la part masculina (estams, antera i pol·len).

Les fases de la reproducció
1. Pol·linització. Els estams deixen anar els grans de pol·len, que cauen dins del pistil d’una flor i s’ajunten amb l’òvul.
2. Fecundació. De la unió del pol·len amb l’òvul es forma una llavor.
3. Formació del fruit. La flor es marceix, el pistil creix molt i forma el fruit.
4. Germinació. El fruit madura, cau, es podreix i en surten les llavors. Les llavors queden enterrades i germinen: treuen fulletes i arrels.
Mitjançant la pol·linització, el pol·len d’una planta arriba als òvuls d’una altra de la mateixa espècie i es produeix la fecundació.
A partir d’aquest moment, comencen a madurar el fruit i les llavors al seu interior.
Quan les llavors són madures, poden germinar per fer créixer una nova planta.

Per veure la bellesa de la pol·linització pots mirar aquest vídeo

[youtube]http://youtu.be/D8lcI2tyIgM[/youtube]

Germinació. És el tipus de reproducció més freqüent. Les flors que són fecundades poden esdevenir fruits on hi ha les llavors. Perquè una planta tingui una llavors, la flor s’ha de convertir en fruit. Per convertir-se en fruit, el pol·len que hi ha als estams ha de caure dins el pistil. Quan les llavors cauen a terra i troben les condicions adients germinen, i creix una nova planta.

Mira com germina una planta

[youtube]http://youtu.be/i4_0pJmmcLI[/youtube]

Activitats amb la PDI:

L’hortet d’Alfés

Fes aquestes activitats de l’EDU365.CAT:

http://www.xtec.cat/~smora/ametller/abella.html

La reproducció asexual de les plantes es que no intervenen les parts femenina i masculina d’una flor, es produeix en les plantes sense flor, però també en plantes amb flor a partir d’una tija mare.                                                                                                                          Esqueix. En algunes plantes si tallem un tros d’una branca, de la planta mare, i el plantem, al cap d’uns dies pot arrelar i originar una nova planta.
Espores. Algunes plantes, com les molses, no fan flors ni llavors, tenen uns òrgans, anomenats esporangis, que fabriquen les espores. Les espores, que són unes cèl·lules molt resistents i molt petits que quan cauen a terra i esperen unes bones condicions per originar una nova planta.
Les cebes, els alls i tots els altres bulbs són parts de la tija de la planta. La tija es pot reproduir a partir d’aquests bulbs, que tornen a arrelar.
Gemmació. Les patates i els moniatos són tubercles i es reprodueixen a partir d’arrels que broten en una nova planta. Si tallem una patata grillada en dos trossos i els enterrem poden sortir dues patateres. Les noves plantes s’originen a partir de les gemmes.

Fes els exercicis que trobaràs en aquesta pàgina:

La reproducció de les plantes

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *