<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>
Era un tarde d’hivern, la muntanya estava gelada i també plena de neu. Vaig començar a fer boles de neu i vam fer molts ninots de neu! També vam fer l’Àngel. Vam dinar a la muntanya i va ser força divertit.
Carla García
Hola, yo nací en Martorell y directamente me fui a Olesa de Montserrat. Yo era un bebe muy bonito y nací en el año 2.000. A los tres años me apunté a fútbol en la escuela del Olesa y me cogieron como jugador. ¡Ah! , y también fue mi primer día de colegio y fue genial. Cuando tenía cuatro años fue cuando se me cayó mi primer diente y fue una alegría verlo. En el fútbol iba muy bien y a los siete años me eligieron como portero y en el colegio genial. Ahora que voy a cuarto de primaria en el fútbol mejoró mucho la cosa ¡Me ha fichado en el IGUALADA! ¡Y me lo paso muy bien!
JOSÉ LÓPEZ
Yo nací en Martorell en el año 2.000 y pesaba 2.950g. Cuando tenia 3 años me caí en la bañera y me tuvieron que poner 2 puntos en la barbilla. Comencé Educación Infantil y lloraba mucho. Mi hermana es gemela y nací con ella. La quiero mucho pero nos pegamos un poco Cuando empecé la Educación Primaria me costaba un poco y ahora estoy en 4º curso. Aida Fernández
La rentadora és un invent molt important: Primer les dones tenien que rentar a mà, després va sortir una màquina amb una turbina molt petita. Més tard va sortir una turbina més gran amb més potencia fins les d’ara que tenen més capacitats. Assequen la roba i són ecològiques. A més renten i assequen la roba en un temps molt curt i estalvien aigua . Li dóna a la dona una millor qualitat de vida; asseca i treu la brutícia de la roba. És molt important per a la nostra vida quotidiana perquè així estalviem temps i aigua.
Ruth Gallart
Había una vez un niño que quería un perro. Le preguntó a sus padres si podía tener uno, pero los padres no querían. El niño estaba muy triste. Pasaron tres semanas, sus padres veían que estaba más triste y decidieron comprale uno. Le llamó Quichi. Cada día le sacaba de paseo y jugaba siempre con él, pero a veces se le olvidaba bañarlo. El perro era marrón y negro. Los padres estaban hablando que se tendrían que mudar y el niño cuando los escuchó se puso a llorara muy triste. Se fueron a una casa más grande y tenia más espacio para jugar. El perro, el niño y sus padres eran felices.
Ainoa Moreno
Fa molts anys la gent tenia d’anar amb carreta de burros o cavalls. Un bon dia un home es va inventar una màquina que es deia cotxe que servia per desplaçar-se més ràpidament. Les persones més riques se´l van poder permetre. Ara ja és molt modern i es fa servir bastant a la vida quotidiana.
Miriam Muñoz
Yo nací en Barcelona en el año 2000. En el año 2002, nació mi hermano Oriol, también en Barcelona. Al año siguiente empecé P3 en el colegio Ceip Josep Ferrà i Esteva. A los 4 años comencé mis primeras clases de tenis. Ahora estoy en cuarto de primaria y con- tinuo haciendo clases de tenis. He ganado algún torneo y ¡me gustaría tanto ser un gran tenista!.
Pau Terrado Andreo
Si voleu veure les nostres disfresses i el que vam escriure haureu de descarregar-vos la presentació que hi ha més avall.
LA BRUIXA
Hi havia una vegada una casa en un país llunyà on hi vivia una bruixa molt dolenta i tenia un mussol que sempre li llegia els conjur per fer maleficis a tots els que passaven per allà. Un bon dia va passar un home que no sabia que hi vivia una bruixa. L’home es pensava que estava abandonada i va anar a veure-la per dintre. La bruixa quan es va adonar es va amagar i l’home no es va adonar que la bruixa li va fer un “conjur”. El mussol li va dir: Si et menges un mosquit jo t’alliberaré del conjur Finalment l’home es va menjar un insecte i el mussol li va desfer el conjur i la bruixa es va tornar bona. Això va ser perquè el mussol li va fer un conjur.
EL GOS JAN
Hi havia un gos que es deia Jan. La seva família s’anava de viatge a un pais llunya i no sabien que fer amb el gos. Els seus amos no es decidien si portar-se el gos o deixar-lo a la gossera .Van anar a la gossera i els seus fills pluraven perque no volien deixar-lo tant trist i sol. Els pares deien que era un viatge molt llarg. Al final el pares decideixen deixar-lo a la gossera i els nens ploraven molt i els pares no els feien cas. Quan estaven a punt d’agafar l’avio, es van sentir molt tristos perque els faltava el seu company. Van deixar el viatge i van tornar tots junts a la seva casa. Van decidir que mai més el deixarien sol.