Category Archives: Cicle Mitjà

Bernat Matarin – El Guerrer de Xangai

Hi havia una vegada un guerrer de Xangai que defensava el món amb els seus antics guerrers, però un dia es va trobar amb un antic enemic anomenat Diroptus!!! al mig d’una ciutat.

Es van mirar fixament als ulls. El guerrer els hi va fer una senyal i es van col·locar al seu lloc. El guerrer va dir:

– Ho faré jo sol

I l’altre va dir:

– MORIRÀS

Va dir i van dir:

– A LA GUERRA!!!

Van lluitar, queien, es ferien i es morien. Fins que van morir tots i només quedaven el guerrer i Diroptus!

Van començar a lluitar i es ferien! Diroptus el va tirar a terra. Eren valents, lluitaven i es ferien fins que el guerrer li va clavar l’espasa al cor i Diroptus va morir. El guerrer va aixecar l’espasa i va dir :

– URRA,URRA,URRA-.

Arnau Garcia – En Víctor i la Sara

Hi havia una vegada, a l´escola Josep Ferrà, un nen nou molt tímid que es deia Víctor.

Un dia a l´escola li van demanar ajuda per participar en una obra de teatre. Com que ell era tan tímid quan li van dir va marxar corrent i plorant. En Víctor es va quedar plorant en un banc una bona estona fins que una nena que el va veure tan trist va anar a dir-li:

– Com et dius?

I en Víctor li va dir:

– I tu?

La nena li va contestar:

– Jo em dic Sara.

La Sara i en Víctor es van quedar parlant.

-I per què estàs així?- li va preguntar la Sara.

Ell li va explicar que era molt tímid i tenia que fer a l´escola una obra de teatre i ell no volia. La Sara li va dir:

– Vine amb mi i veuràs.

Van anar a menjar un gelat, al parc i la Sara li va preguntar:

– Com t´ho estàs passant?

En Víctor li va contestar:

– Genial!

La Sara li va explicar que fent l´obra de teatre deixaria de ser tant tímid i tindria molts més amics.

Va arribar el dia de l´obra de teatre i va sortir tot molt bé.

Ainhoa Granada – El fantasma i la lluna

Hi havia una vegada un fantasma que vivia en una torre i es deia Joan. A la gent no els hi agradaven els fantasmes. En canvi si que els hi agradava la Lluna. Però el fantasma no tenia amics i en volia fer. Llavors li va dir la Lluna:

– No et posis trist, jo t´ajudaré a fer amics.

Van anar a preguntar als núvols, als raigs i a la boira, però ningú volia ser amic seu. Llavors li va dir la Lluna:

– Tinc una idea. I si som els millors amics del món? El fantasma li va dir:

– D’acord, serem els millors amics del món.

El fantasma es va posar molt content i va tenir el seu primer amic.

I conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Àlex Márquez – L’excursió a Poblet i a la cova de l’Espluga

Vam sortir de l’escola a las 9:05, 9:10. Hi havia 1 hora 30 minuts aproximadament. Però va passar ràpid. Una vegada allà, vam anar a visitar el monestir de Francolí . Abans hi havien mes de 100 monjos , ara hi han 32 monjos. Abans estava prohibit parlar entre ells, ara tenen connexions a Internet però no tenen televisió. Ara el jardí del claustre esta en obres.

Al claustre hi ha una font en la que es renten les mans per dinar , el menjador esta davant de la font . Pel camí del claustre hi han enterrats les persones mes importants les que no eren tan importants estan al cementeri que hi ha darrera el claustre , els monjos enterren a la gent sense caixa. Al menjador hi ha unes escales que porten a un lloc una mica elevat i allà es un monjo va llegint mentre els altres mengen silenci . També tenen un petit museu en el que hi ha penjats obres d’art i escultures picades a mà. Quan vam marxar del monestir vam entrar a l’autocar per anar a les coves de francolí. Una vegada allà vam esperar una mitja hora per entrar a la cova on ens esperava una guia . Que durant tot el camí de la cova ens va anar explicant lo que era cada cosa . Vam començar per com vivien al neolític , i ens van mostrar on vivien i com vivien. Hi havien unes figures com si fossin les persones que es van

allotjar en la cova . I també ens van ensenyar les tasques que tenia cada persona i que passaria si un dels de tots els que hi havien a la cova no feia la seva tasca , un s’ocupava de fer tela de la pell dels animals , un altre de caçar, de fer foc… Quan era hivern marxaven a un altre lloc a prop del riu que era on bevien aigua , caçaven peixos i també caçaven als animals que anaven a veure al riu , i també s’alimentaven de fruits silvestres que trobaven pel bosc. Ens van ensenyar armes fetes de sílex que era el tipus de pedra que hi feien servir, també feien llances amb la punta amb una pedra de sílex que els facilitava la caça.

En el neolític encara no s’havia descobert , al paleolític,graciàs a un tro,ho van descobrir.

Després ens van explicar com es va anar millorant el teixit , que primer havien de portar-lo amb molt de compte perquè no es taques de sang i fer roba neta. I amb el temps van anar descobrint com canviar de color els teixits. Amb el pas del temps el teixit s’ha anat millorant. Després de això ens van ensenyar representacions sobre la gent que va entrar a la cova i els accessoris que utilitzaven al paleolític i també que trobaríem si picàvem la pedra o el fang . Cap a la sortida ens van explicar que la cova cada vegada s’anava encongint i per això cada vegada hi ha més aigua i només han pogut passar dues persones , especialistes amb bombones per veure tota la cova . Al sortir vam anar a una plaça hi allà vam dinar , i vam estar jugant . Quant vam acabar de dinar vam tornar a l’autocar per marxar cap a Olesa i a l’escola vam estar comentant la sortida.

Aquesta excursió m’ha agradat perquè es una forma de veure com viuen algunes persone i com vivien abans , i no t’avorreixes.

Àlex Márquez

Escrits diversos