
¿Rimas?
En el libro de Lengua Castellana nos proponían hacer unas rimas con los números. La primera venía de ejemplo. Las demás se nos han ocurrido a nosotros:
Una con una,
color de aceituna.
Dos con dos,
el dado tiene tos.
Tres con tres,
super-tres.
Cuatro con cuatro,
dos pies
y dos zapatos.
Cinco por cinco,
veinticinco
en telecinco.
Seis con seis,
por dentro no me veis.
El nom dels nombres
Aquesta activitat ens permet recordar el nom dels nombres. Practiquem!
Setembre
la tardor que s’apropa
cada dia.
la natura ens ensenya
a comprendre
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
VIOLONCEL
Com que em queia la panxa i feia cul
van posar-me a dieta de verdura.
Però guardar la línia és tal tortura
que jo l’he de guardar dins el bagul.
Una fulla de col com a plat fort
i un suquet de tomàquet per tot beure
no és pas menjar de reis, ho podeu creure:
estic per dir que menja més un mort!
El dia que m’aprimi com un tel
i la violoncel·la que m’agrada
reconegui que em troba una “monada”
ja podreu dir-me el “violó-en-el-cel”.
MIQUEL DESCLOT, Més música, mestre! Ed. La Galera, Barcelona, 2001
MI HERMANITO DE LA LUNA
Una entrañable película de dibujos animados que refleja cómo ve una niña a su hermano, que es autista:
mms://wmedia.eresmas.com/bb/fundacion_ba/mon_petit_frere_subtitulado.asf%20
EL CAZO DE LORENZO
Un regalet per començar les vacances:
http://www.editorialjuventud.es/3781.html
Espero que us agradi molt. Una abraçada.
GRÀCIES
Gràcies, nens i nenes. Gràcies per tot el que m’heu ensenyat durant aquest any que mai oblidaré. Gràcies pel vostre esforç. Espero que continueu sempre així, disposats a la feina, però també a gaudir de tot el que us agrada. Doneu també les gràcies als vostres pares, que ens han ajudat molt i us estimen tant.
Us deixo uns versos d’un gran poeta castellà.
Petons.
Estos niños que cantan y levantan
la vida
en los corros del mundo
que no son muro sino puerta abierta
donde si una vez se entra verdaderamente
nunca se sale,
porque nunca se sale del milagro.
CLAUDIO RODRÍGUEZ









