– Per què existim, José Ángel?
– Quina pregunta! Te l’has plantejat tu o l’has sentit en algun lloc?
– Jo sola.
– A veure si he entès bé la pregunta. Et refereixes a la causa, a com hem arribat fins aquí o a la finalitat, per a què som aquí?
– Les dues coses.
– Les respostes a aquest tipus de preguntes les has de trobar tu mateixa. Potser no serà fàcil. Hi ha qui no se les planteja mai.
– Ja, però vull saber què en penses tu.
– D’acord. A la primera pregunta hem intentat respondre amb diferents projectes, com l’Univers o la Prehistòria. L’origen de la vida, l’evolució… Recordes?
– Sí.
– Respecte a la segona, què t’han dit els teus pares?
– Que existim per poder arribar a preguntar-nos per què existim.
– Molt bona resposta!
– I que et pregunti a tu.
– Bé. Com t’he dit, cada persona ha de trobar la seva resposta a una qüestió tan fonamental.
– Però vull saber quina és la teva.
– D’acord. Penso que existim per a intentar ser feliços. A vegades no resulta fàcil. La vida té moments de tot… I la felicitat pot ser una cosa diferent per a cadascú. Per a tu què és la felicitat?
– Jo vull ajudar.
– És una gran idea. Crec que la gent més feliç és la que sap ajudar. Només et diria que comencis per tu. Per poder ajudar, hem d’ajudar-nos a nosaltres mateixos, si no estem bé, no podem ajudar. Au, comença: ves a jugar!
Els Pallaresos, hivern 2021-2022.