VIOLONCEL

Com que em queia la panxa i feia cul

van posar-me a dieta de verdura.

Però guardar la línia és tal tortura

que jo l’he de guardar dins el bagul.


Una fulla de col com a plat fort

i un suquet de tomàquet per tot beure

no és pas menjar de reis, ho podeu creure:

estic per dir que menja més un mort!


El dia que m’aprimi com un tel

i la violoncel·la que m’agrada

reconegui que em troba una “monada”

ja podreu dir-me el “violó-en-el-cel”.


MIQUEL DESCLOT, Més música, mestre! Ed. La Galera, Barcelona, 2001

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *